Les comunitats que hauran de pagar més s’hi oposen

L’opció de pagar un peatge “simbòlic” a les autovies espanyoles quan s’aixequin les barreres de les autopistes ha topat amb la negativa d’aquelles comunitats que ocupen un lloc al final del rànquing de peatges estatal o que estan acostumades a circular lliurement. Extremadura, Cantàbria, les Canàries, Ceuta i Melilla, per exemple, simplement no tenen ni un quilòmetre de pagament. Amb l’alliberament de vies com l’AP-7 o l’AP-2, a Catalunya només es mantindran les barreres de 145 quilòmetres corresponents a tres concessions de la Generalitat. Això fa que set comunitats passin, a partir de l’1 de setembre, a tenir més quilòmetres de pagament: Galícia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, el País Basc, Madrid, Andalusia i Navarra. I això no ha agradat gens a governs com el d’Astúries, on actualment només es paga en 21,9 quilòmetres. Fonts de l’executiu asturià han afirmat que ho rebutjaran perquè consideren que sobre les seves infraestructures no hi pot haver més “penalitzacions”. Una enquesta de La Voz de Asturias és concloent sobre què pensen les 11.144 persones que l’han contestat: pagar seria una càrrega excessiva per a la comunitat autònoma, per a un 95% d’ells.

Tampoc a Galícia s’ha vist amb bons ulls passar a ser la comunitat amb més quilòmetres de pagament quan a Catalunya s’aixequin els peatges. Pel govern presidit per Alberto Núñez Feijóo, l’operació és una excusa per no fer front a altres qüestions. Segons afirmen, una minoria dels espanyols no poden continuar pagant peatges “tan cars” mentre la majoria “no paga res”. També s’hi ha posat de cul l’executiu d’Andalusia (PP i CS), que ja ha anunciat una oposició frontal a haver d’establir peatges a les seves autovies.

Però el rebuig no únicament es dona en governs autonòmics. La Federación Nacional de Asociaciones de Transportistas de España i la Confederación Española de Transporte de Mercancías també s’hi han mostrat contràries, així com l’associació de consumidors Facua.