L'A-27 no passarà de Valls
Foment rescindirà el contracte del darrer tram fins a Montblanc, amb les obres a mig fer, que incloïa els túnels de Lilla
El diputat Vallès suggereix que l'empresariat tarragoní hi aporti diners per acabar-les
El tram de Valls a Tarragona també es retarda entre un i quatre anys
S'han confirmat els pitjors auguris. El darrer tram, de poc més de 5 quilòmetres, de l'autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc, el dels túnels sota el coll de Lilla, es deixarà a mig fer i sense cap calendari previst després que el Ministeri de Foment fes públic ahir que rescindirà el contracte signat amb Acciona, l'empresa a la qual havia adjudicat les obres, en el marc de la retallada pressupostària en infraestructures ja avançada el mes de maig amb motiu de la crisi. L'anunci, que ha estat rebut amb indignació i impotència al territori, el va fer el ministre José Blanco en una compareixença davant la comissió de Foment del Congrés, en què també va anunciar que s'aturaran altres quatre grans obres a Catalunya, el territori més perjudicat (més informació, a Societat), i se n'endarreriran una vintena més entre un i quatre anys, entre les quals hi hauria també els tres trams inicials de l'autovia entre Tarragona i Valls, segons avançava ahir a la tarda Albert Batet, alcalde de Valls, citant fonts del mateix ministeri.
Quinze anys més
Fins ahir, el darrer termini oficial donat al Congrés per posar en servei tota l'autovia era el 7 d'abril del 2012, una data que ara queda àmpliament desfasada i que, segons els auguris més optimistes, s'endarrerirà almenys fins a final d'aquesta dècada, o “uns 15 anys més”, vaticinava Batet. I és que la rescissió del contracte implica que quan es vulgui reprendre l'obra caldrà començar de zero: redacció d'un altre projecte, expropiacions i tota la tramitació administrativa prèvia, inclosos els estudis d'impacte ambiental i els corresponents processos d'informació pública, licitació i adjudicació.
Les raons de Foment
Blanco no va explicar obra per obra les causes de la seva exclusió, i només va apuntar els criteris generals que s'havien seguit. “Hem prioritzat les obres amb un molt avançat grau d'execució”, és a dir, les carreteres que s'havien de finalitzar “el 2010 o principis del 2011”, va dir. Segons ell, “només” s'han rescindit prioritàriament les obres “amb modificats elevats que posen en risc la viabilitat del contracte”. Aquesta és, segurament, l'excusa que ha servit per desestimar l'execució del túnel de Lilla, on ja s'havia fet un modificat per evitar l'impacte sobre el poble i el de les temudes argiles expansives, i quedava pendent un segon canvi per adaptar el projecte a les exigències de la normativa europea ADR de transport de mercaderies perilloses, que fa poc s'havia renovat deixant desfasat el disseny inicial del túnel.
25 milions de sobrecost
El ministeri mai ha volgut fer públic el cost dels modificats, però el cert és que va adjudicar el tram per 80,4 milions, i en canvi sumant les anualitats que hi tenia previst destinar, segons l'estimació d'inversions que va fer pública el març passat fins al 2013 –per fer l'ajust Foment ha analitzat tota la programació fins al 2015–, la xifra pujava a 105,4 milions, 25 més. El 2010, així, s'hi destinaven 1,8 milions d'euros que segur ja no es gastaran, igual que els 8,4 previstos del2011, els 85 del 2012 i els 9,2 del 2013, que, tal com denunciava ahir el diputat de CiU Jordi Jané, ja contradeien, de fet, les mateixes previsions de Foment d'acabar l'obra l'abril del 2012.
Altres fonts consultades ahir apuntaven raons més “estadístiques” per justificar l'aturada, ja que aquesta és una de les obres amb un cost per quilòmetre més alt, i la mesura permet que se n'eliminin poques en percentatge, però suposa, en canvi, un gran estalvi per a l'Estat.
Finançament privat?
L'aturada deixa molts interrogants oberts, com ara en quines condicions es deixaran les obres que estan a mig fer; si es tornaran terrenys als propietaris –alguns dels quals encara no han cobrat l'expropiació–; o si es restituiran valors paisatgístics afectats. Tampoc cap font estatal ha aclarit –ahir la Subdelegació no va saber donar cap explicació– si hi ha possibilitats que l'obra es recondueixi. A diferència d'altres, el ministeri no ha inclòs el projecte entre els susceptibles de ser renegociat per rebre finançament privat, tot i que el diputat socialista Francesc Vallès va instar l'empresariat tarragoní “perquè s'hi coresponsabilitzi amb la construcció de l'A-27”, i recordava la possibilitat que es financi amb diners públics i privats. “Estic convençut que els empresaris tarragonins injectaran fons privats per poder executar aquest darrer tram fins a Montblanc”, indicava Vallès, llançant-los un guant que, per cert, els al·ludits ja han avançat que no estan pas disposats a recollir.
LA DATA
LA FRASE
Les obres de l'autovia A-7, també en dubte
José Blanco ja ho va apuntar al març i ahir ho va refermar: “Ens replantejarem la construcció d'autovies en corredors on existeixin autopistes de peatge no saturades, arbitrant, segons els casos, mesures que afavoreixin l'accessibilitat i la cohesió territorial”. El ministre va evitar concretar més, com a mínim fins a una altra compareixença al setembre, fet que obre la porta a tot tipus d'especulacions pel que fa a l'altra gran obra viària programada en els pròxims anys a la demarcació: l'A-7 o autovia del mediterrani, paral·lela a l'autopista AP-7. El fet que els traçats pendents –tant el nord, entre Altafulla i Vilafranca, com el sud, entre el Perelló i la província de Castelló– estiguin encara en els estadis previs de planificació fa que per ara no perillin les partides que s'hi destinen, si bé la nova filosofia fa pensar que algun potser no s'acabi executant –el del sud hi tindria més números– i en tot cas, si es fa, segur que no serà fins al 2015. La notícia era molt ben rebuda per la trentena d'entitats i plataformes ecologistes que ahir, precisament, van signar un manifest contra la construcció de l'A-7, la qual consideren un “greu atemptat” al territori, en el marc d'un model “exagerat, irracional i sobrer” que “no existeix enlloc del món”. El manifest aposta, com a alternativa, per potenciar la xarxa ferroviària i implantar l'eurovinyeta, que aplicaria una taxa als camions de mercaderies que facin servir l'autopista.
