Foment rectifica i ara diu que l'A-27 a Lilla només es retardarà
El mateix Zapatero ha donat instruccions perquè l'obra sigui una de les dues úniques que l'Estat reprendrà amb fons propis
Se'n redactarà i licitarà un altre que redueixi els 24 milions de sobrecost dels modificats
“Tindrà retards, és cert, però l'A-27 es farà en tots els trams”. Així anunciava ahir el diputat socialista reusenc Francesc Vallès la “magnífica notícia” de la marxa enrere de Foment en la decisió d'abandonar sine die les obres de l'autovia Tarragona-Montblanc a l'altura dels túnels del coll de Lilla. El subtram entre la variant de Valls i Montblanc serà una de les dues úniques inversions a tot l'Estat, de les 32 que es va anunciar dijous passat que s'aturarien, que el ministeri ha decidit reprendre de seguida i exclusivament a càrrec del pressupost estatal –també n'hi ha 12 més que recuperarà amb la col·laboració privada–. Això sí, ho farà prèvia rescissió de l'actual contracte, reelaboració del projecte per part de tècnics propis i una altra licitació de l'obra per tal que s'abarateixi substancialment, després dels 24 milions de sobrecost que hi havien suposat els successius modificats introduïts en el disseny original.
Sense calendari
Amb tot això, és clar, els treballs “tindran necessàriament retards” i no estaran acabats el 2012, tal com es preveia, si bé Vallès es va resistir ahir a establir un calendari nou. Això sí, va admetre que és “inadmissible que hi hagi un retard de tants anys”, i es va limitar a dir que estarà “vigilant” perquè tot “sigui una realitat el més aviat possible”. El diputat, a més, va dir que els altres tres trams entre Tarragona, el Morell i la variant de Valls “continuaran avançant”, si bé va admetre que “és possible” que hi hagi més retards, tal com ja va manifestar dijous l'alcalde de Valls, Albert Batet.
Els motius de la rescissió
El ministre espanyol José Blanco havia esmentat genèricament dijous els criteris amb què Foment ha passat el sedàs a l'obra pública: que la infraestructura estigui injustificada per la demanda real, que tingui alguna alternativa paral·lela, que hi pugui entrar capital privat o bé que hagi sofert modificats de projecte notables per sobre del 20% del cost inicial. Vallès confirmava ahir, tal com ja havia avançat El Punt, que aquesta darrera era la raó per la qual inicialment el tram de Lilla havia quedat exclòs dels plans de Foment. I és que dels 81,4 milions pels quals va ser adjudicada el juliol del 2008, en la darrera previsió de Foment per a la dotació de partides plurianuals fins al 2013 la suma total ja pujava als 105,4 milions (gairebé un 30% més), a causa dels diversos canvis que s'hi han hagut d'incorporar: per alçar la cota i reduir l'impacte sobre el nucli de Lilla, per evitar l'efecte de les argiles expansives –que tants maldecaps ha provocat, en la mateixa zona, al viaducte del TAV– i, darrerament, per incorporar els reajustaments necessaris als túnels de Lilla perquè hi puguin passar mercaderies perilloses, després que recentment se n'endurís la normativa europea (malgrat que Vallès no va confirmar ahir que el canvi s'acabi introduint).
Decisió de Zapatero
El diputat, en tot cas, assegurava que la priorització ara del projecte per part de Foment no és pas una decisió “presa en un cap de setmana”, i defensava que l'A-27 “ha estat i és una prioritat estratègica per a l'Estat i per al Camp de Tarragona, i per això aquest govern ha estat qui l'ha impulsat”. Això sí, es va contradir una mica en explicar també que ha estat gràcies a les negociacions que “amb discreció” s'han mantingut des del dijous –conduïdes en bona part per ell mateix, si bé el govern “no n'ha estat al marge”– que s'ha pogut reconduir la situació. Vallès explicava, de fet, que ha estat el mateix president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui ha pres la decisió, la qual divendres ja comunicava davant de Tribuna Barcelona abans de “donar instruccions a Foment perquè reconsiderés la seva decisió”, cosa que el ministeri finalment ha fet.
Crida a l'empresariat
El diputat també va voler fer arribar ahir un missatge de tranquil·litat als empresaris tarragonins, i va apel·lar a la seva “serenitat i prudència”, després de la indignació generalitzada que va despertar l'anunci que l'autovia quedava paralitzada a Lilla. “No els demano suport incondicional, ni tan sols que no ens critiquin, però sí que entenguin les circumstàncies de la crisi”, va reflexionar, emulant la crida que Blanco havia fet dijous als grups del Congrés. “Hi ha hagut un clam que entenc, però des de la sensatesa cal veure que si manteníem els primers trams era de sentit comú pensar que l'autovia no moriria després de la variant de Valls”, recordava, alhora que anunciava que anirà a veure “tothom qui aquests dies ha qüestionat la decisió”. Això sí, Vallès, que dijous havia fet una primera crida a l'empresariat tarragoní perquè aportés diners a l'obra com a única via possible perquè es reprengués, va admetre ahir que “ara ja no cal”, si bé “tot pot ser benvingut perquè es pugui agilitzar”, i desitjava que “el potencial de sentiment de greuge” que ha aparegut “s'articuli” ara en aquest sentit.
LA XIFRA
LA FRASE
La rescissió costarà més de quatre milions d'euros
El procés que es reobre ara comença amb la negociació amb Acciona, l'adjudicatària del tram de Lilla, per la rescissió del contracte signat el juliol del 2008. El mateix Vallès confia que l'operació serà ràpida, si bé admetia ahir que caldrà indemnitzar l'empresa amb una xifra que es mourà “al voltant del 5 o el 6% del preu d'adjudicació”, que va ser de 81,4 milions. És a dir, que costarà a Foment entre 4,1 i 4,9 milions, que a més preveu una altra despesa “per a la conservació del que ja s'havia iniciat”.
El diputat, malgrat això, recorda que el cost del tram “havia augmentat de manera desproporcionada” i confia que amb la “reformulació” del projecte es trobarà una “solució constructiva més eficient i a un cost menor” –sense que això afecti les “necessitats de trànsit i seguretat”, aclareix–, que farà que la rescissió al final li surti a compte al ministeri. “Cal pensar, també, que les empreses ara cenyeixen molt més els preus de les ofertes, que han baixat de mitjana un 20%”, remarcava Vallès, que creu que l'obra es podrà tornar a adjudicar amb un estalvi important respecte als 105 milions que hi reservava ara Foment. “Ha de sortir tot més barat”, concloïa.
Això sí, un cop redactat el projecte nou haurà de tornar a fer el tràmit d'exposició pública i potser el d'avaluació ambiental, abans de la licitació i adjudicació, amb la qual cosa ja avisa “que ningú s'espanti si el 2011 això no apareix al pressupost general de l'Estat”, tot i que confia que “no calguin dos anys per adjudicar-lo un altre cop”.
Els retrets de Vallès
Òscar Palau
Satisfet per haver pogut salvar almenys els mobles després d'una decisió que dijous era injustificable, Francesc Vallès anava més enllà en la roda de premsa d'ahir i reflexionava sobre les causes que han provocat el reconegut retard de l'autovia. “No es pot parlar de greuge –abans, segurament, sí– però ara ja no som el cul de Catalunya, perquè fa sis anys que s'està invertint més que mai”, es felicitava. Per ell, “no és just carregar tota la responsabilitat en el govern estatal, perquè l'A-27 és estratègica ara tal com ho era fa 20 anys –quan també governava el PSOE–, i llavors ningú ho criticava”. Vallès recordava els anys que l'autovia es va alentir per la discussió de si havia de passar per l'est o l'oest de Valls, i reflexionava –segurament amb raó– que aquests debats s'haurien d'acotar en el temps per evitar que s'eternitzin. El diputat va tenir també un record per a un dels seus blancs preferits, l'alcalde convergent del Morell, a qui va demanar un cop més que no hi posi més entrebancs i permeti signar ja les actes prèvies d'ocupació dels terrenys al seu municipi, a la qual cosa s'hi nega per reivindicar un nou accés per a la petroquímica.
