“Blindar les pistes segregades del Prat és una línia vermella”

No hem vist encara el projecte. Independentment d’això, s’ha de fer un pla director després del document de regulació aeroportuària, que ha d’aprovar al setembre el Consell de Ministres. El nivell d’afectació l’ha de definir l’estudi mediambiental. D’acord amb la pressió que es va fer des de Gavà i Castelldefels per l’impacte acústic que la tercera pista va tenir sobre la població, es va aconseguir el gir al mar, cosa que va reduir l’impacte sonor. Però el pla director actual sí que permet la configuració amb pistes independents si volgués ampliar la capacitat de l’aeroport. Una altra cosa són els estudis posteriors. S’ha de decidir tècnicament amb els especialistes en aeronàutica.

Sí, perquè a Gavà estem a favor de l’ampliació de l’aeroport però amb condicions. I la primera és el blindatge de les pistes segregades i que es descarti definitivament la configuració de pistes independents. És una línia vermella. Quan l’actual ministra era alcaldessa de Gavà ho havia comunicat en el grup de treball tècnic de l’ampliació en què participen Aena i els ajuntaments. Tots estem d’acord en aquest punt.

Sí, Aena ha estat una de les primeres a dir que s’ha de blindar l’operativa de pistes segregades.

Per l’impacte sonor. Quan tens una major operativa i avions de major capacitat que els costa molt més enlairar-se, això ens impacta més. Recordem que hi ha una legislació ambiental que ha de preservar les persones de l’impacte acústic. No pot ser que hi hagi un barri amb soroll constant, aquestes persones tenen uns drets consolidats i han de viure amb dignitat.

Quan en un lloc es fa una infraestructura, la legislació determina l’impacte que té a l’entorn. En el moment en què s’amplia s’ha de tornar a fer un estudi del seu impacte i crear les mesures necessàries per reduir-lo el màxim possible. La infraestructura original tenia una determinada capacitat. Tots entenem que l’aeroport és necessari per al país perquè genera economia i treball i ens posiciona, però quan s’amplia s’ha de mesurar l’impacte.

No sé què va fallar llavors, sí que sé què s’està fent ara. Ha estat una bona proposta crear la comissió tècnica amb les parts implicades, i hem demanat que continuï quan s’elabori el pla director per poder veure i corregir els estudis. I per treballar conjuntament. Volem sobretot la minimització de l’impacte acústic i ambiental, i que es preservin els espais naturals. I no ens oblidem de l’agricultura del delta, que genera activitat econòmica. Pot ser una oportunitat per millorar aquests elements. Les infraestructures han d’estar comunicades de manera sostenible. Per això és tan important connectar l’aeroport del Prat amb els de Reus i Girona i amb la zona deltaica, on patim un dèficit com el metro del Delta.

Potser sí, i el paper de la ministra, molt conscienciada sobre el medi ambient, serà fonamental. A la taula de qualitat ambiental de la Generalitat estem treballant per evitar el màxim de contaminació atmosfèrica. Tenim l’oportunitat de fer una infraestructura modèlica.

Són treballs tècnics que s’han de fer amb els ajuntaments. S’ha de treballar amb consens i cogovernança, i s’han d’invertir molts diners perquè sigui una infraestructura verda. El Green Deal europeu ens demana un canvi de mentalitat, i amb els fons Next Generation tenim una oportunitat. No podem cometre els mateixos errors, i no podem deixar de fer les coses dient que el progrés és dolent, perquè no és veritat.