INFRAESTRUCTURES
Foment imposa el Quart Cinturó sense eufemismes
Publica l'estudi del tram de Terrassa a Granollers un dia abans de vacances, amb l'autovia volguda pel PSC i que satisfà CiU
ERC i ICV en critiquen el fons, les formes i volen més temps per fer-hi al·legacions
L'últim dia laborable del mes de juliol –com tres anys enrere quan es van posar a subhasta les obres del primer tram– i l'endemà del que possiblement ha estat l'últim ple de la segona legislatura tripartida al Parlament. Va ser, ahir, la data escollida pel Ministeri de Foment per sotmetre a informació pública l'estudi de traçats del polèmic tram del quart cinturó entre Terrassa i Granollers, passant per Sabadell.
Després de set anys en què el PSC ha mantingut tensos equilibris amb ERC i ICV-EUiA sobre el model de la infraestructura, en què s'ha encunyat la denominació eufemística de ronda del Vallès per remarcar-ne el caràcter de via local, i en què els socis del tripartit van acabar pactant tres propostes de traçat diferenciades dins del pla territorial metropolità (PTMB), el model escollit pel ministeri deixa clar que aposta per una “autovia” que permetrà “canalitzar el trànsit de llarg recorregut entre Abrera i Granollers”. Farà 34,7 km de longitud, amb dues calçades de doble carril, i es dissenyarà per a velocitats de circulació de 100 km/h, tot plegat amb un pressupost de 387 milions d'euros.
De 13 alternatives, l'escollida en l'estudi informatiu té un traçat molt similar al dibuixat per l'enginyer Manuel Herce el 2006, paral·lel a la primera proposta de Foment però resseguint una línia més meridional.
Era la traça preferida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), que també convenceria CiU si s'hi afegeix un tercer carril perquè doni cabuda als trànsits local i de llarga distància. El diputat convergent Josep Rull hi va afegir que l'alternativa de Foment “és una molt bona base, però requereix un consens”, en referència a la manca de suport dels dos socis menors del PSC al tripartit. I va oferir al conseller, Joaquim Nadal, pactar les al·legacions del DPTOP per “blindar els elements essencials de la infraestructura”.
Disgust d'ERC i ICV-EUiA
El grup d'ERC al Parlament i el candidat d'ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, per contra, van criticar el fons i les formes de l'anunci. La portaveu republicana, Anna Simó, va avançar que continuaran defensant en les seves al·legacions “el traçat alternatiu seguint el corredor de la carretera C-155”, amb un menor impacte ambiental. I Herrera va lamentar que “no s'ajusta al que estableix el Pla Territorial i el Pacte Nacional d'Infraestructures”, a un disseny de ronda periurbana “i no d'autopista d'alta capacitat”.
Els dos partits, igual que altres instàncies, com l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i altres consistoris, van demanar ahir al ministeri que prorrogui el període d'al·legacions fins a l'1 d'octubre, una pròrroga “necessària per complir adequadament amb el deure de publicitat d'un projecte tan important com el Quart Cinturó”, va apuntar Bustos. Des de CiU, Rull també va sol·licitar “una pròrroga tècnica de legitimació democràtica” per teixir consensos més enllà de l'agost.
“Trampes”, pels opositors
La Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC), la plataforma que des de fa 18 anys aplega dos centenars d'entitats contràries a la infraestructura, també va carregar contra el procés d'informació pública, ja que alguns ajuntaments afectats no van rebre la documentació, amb més de 2.800 pàgines, fins passat el migdia. També qualifiquen de “trampa” la publicació sense que s'hagi completat la tramitació dels estudis ambientals, i denuncien que s'ha utilitzat “el subterfugi legal de la convalidació del tràmit realitzat l'any 2004”, tot i que segons la normativa els estudis ambientals no tenen validesa passats dos anys de la seva aprovació.
De fet, el Ministeri de Medi Ambient va iniciar a mitjans de juny la reavaluació de l'impacte de l'autovia, un fet pel qual no descarten presentar un recurs administratiu i fins i tot arribar a la via judicial per impugnar la tramitació de l'estudi.
LA DATA
LA XIFRA
Un nou estudi d'autovia, deu dies després de desar cinc obres al calaix
EMILI AGULLÓ
Sobta que Foment, deu dies després d'anunciar la paralització de cinc trams d'autovia a Catalunya, publiqui l'estudi informatiu d'una obra que acumula un retard de diverses dècades, i pressupostada en 387 milions. El gest, però, satisfà la promesa feta pel ministre en inaugurar els dos primers trams a Terrassa. El traçat s'ha conegut el penúltim dia de juliol, tot i que els plànols de l'estudi són de novembre del 2009.
Lectura electoral
Els opositors a l'obra titllen de “boicot” a la participació ciutadana el fet d'haver de preparar les al·legacions a l'agost, amb advocats, tècnics i regidors de vacances. També hi veuen una “estratègia electoralista” del PSC i el PSOE per frenar la crítica de CiU pel retard del projecte.
Pressupost dubtós
Sorprèn també que els 12 quilòmetres entre Abrera i Terrassa hagin de costar gairebé igual que els 35 fins a Granollers. En el projecte, els desmunts i els talussos guanyen la partida als túnels, que en reduirien l'impacte ambiental. Però el cert és que, malgrat
la publicació de l'estudi, partidaris i detractors coincideixen que es trigarà temps a veure feta la B-40.
