Satisfacció general i molts incrèduls a la Jonquera, on cauen les últimes barreres
La festa de clàxons en altres punts de Catalunya, a la frontera, es va viure de manera més discreta, i fins i tot furtiva
Potser més catalans arribaran al límit administratiu del nord
El pas fronterer de la Jonquera era ahir una prova de foc sobre el compliment de la nova ordre aparentment paradoxal de travessar el peatge d’accés a la Catalunya del sud sense aturar-se. Però l’anul·lació dels cartells d’agafar tiquet, tapats amb vinils, i els senyals de mica en mica feien anar desfent les cues que, d’altra banda, es registraven puntualment. Un camioner búlgar resident a Burgos, Georgi Stoiànov, tornava d’Alemanya i no n’estava assabentat, però després de refer-se del rampell d’incredulitat, destacava que era “una bona notícia”, “millor per a les empreses i els conductors autònoms”, que no pas per a ell, assalariat. Sí que assenyalava, però, que seria positiu que el desmantellament de les barreres anés ràpid, o que habilitessin carrils especials per a vehicles pesants, mentrestant.
Al peatge de sortida, un vehicle belga preguntava si podien passar de franc. Sí, fins a la frontera, perquè al costat francès el peatge del Voló es manté vigent. La notícia ha arribat a alguns mitjans de la Catalunya del Nord, però encara no en massa. Un altre vehicle amb matrícula d’aquí sortia contra direcció per l’entrada 1, que és sortida només arribant de França. Devia ser un català que havia volgut provar la gratuïtat tan al límit que una mica més acaba pagant a l’altra banda del Pirineu. Va sonar la campana d’alarma, que alertava de circulació indeguda, potser un dels darrers cops. Amb una mica de sort ningú no el multarà per la infracció.
De sortida, altres transportistes estatals que havien fet escala al municipi sí que n’estaven al cas, i agraïts. En Joaquín, de València, destacava que transitòriament serà “una ajuda, davant la pujada dels preus del gasoil i les tarifes de transport ensorrades”, però es preparava, de camí cap a Suïssa, per gastar en peatges a França tot l’estalviat. Stoiànov coincidia que a la majoria d’Europa es paga, com ara a Polònia o la República Txeca, “on abans no”, i “tarifes molt elevades a Àustria”, per exemple. Avís sobre el que pot tornar a passar aquí el 2024, per fer front al manteniment. I els transportistes també temen que les infraestructures se saturin més a partir d’ara.
L’última barrera que cau
El març d’un ja llunyà 1995, la barrera fronterera de la Jonquera queia amb l’aplicació plena del Tractat de Schengen, per fer efectiva del tot la lliure circulació de persones i mercaderies entre els estats de la Unió Europea (UE). Va ser un moment històric per al municipi, que des d’aleshores encara ha incrementat més el seu atractiu, sobretot, per als visitants de l’altra banda de la ratlla invisible, els catalans del nord i francesos que s’hi desplacen periòdicament, a més d’acaparar tabac, begudes alcohòliques i omplir el dipòsit de combustible, cada cop més per fer-hi compres.
Posteriorment va caure una altra limitació més simbòlica: el roaming o preus abusius per trucades i dades mòbils a l’estranger, el 15 de juny del 2017. Per Antoni Escudero, promotor del centre comercial Gran Jonquera, ara copat pel públic francès, és una oportunitat per rellançar el municipi també amb públic català: “Aixecar barreres sempre és positiu, per al comerç i per al turisme.”
