Més de 300 persones tallen la C-14 per reivindicar l'A-27

La C-14 va quedar tallada ahir al pas per Montblanc durant una hora. La societat tant de la capital com de la resta de la Conca de Barberà va manifestar-se per reivindicar la necessitat que es reprenguin les obres de l'A-27, l'autovia que ha de comunicar Tarragona i Lleida i de la qual han aturat les obres del tram entre Montblanc i Valls. La marxa va ser encapçalada per l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu; el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, David Rovira, i els presidents de les cambres de comerç de Valls, Reus i Tarragona, Marcel·lí Morera, Isaac Sanromà i Albert Abelló, respectivament.

La pancarta que presidia la marxa deixava ben clara la reivindicació que fa anys que es manté a la Conca: “Autovia Montblanc - Valls, ara!”. Els manifestants es van concentrar al pont que passa per sobre la C-14, a la carretera de Prenafeta, i a les 7 de la tarda van baixar per tallar el trànsit de la comarcal, en un tram compartit amb l'N-240.

L'impacte d'aquest tall en la circulació va ser mínim, ja que un accident de trànsit havia obligat els Mossos d'Esquadra a tallar la C-14 en el quilòmetre 35, just a l'altura de Montblanc, i havien desviat la circulació cap a l'interior del municipi. Això va provocar la indignació de bona part dels manifestants, que van pressionar Josep Andreu perquè es desplacessin fins al centre de Montblanc per tallar-hi la circulació. “Si els cotxes passen per dins de Montblanc, és allí on hem d'anar a tallar el trànsit”, cridaven alguns manifestants. Andreu va recriminar als agents dels Mossos d'Esquadra que desviessin la circulació per dins de Montblanc, i finalment es va decidir desplaçar-se per la C-14. La marxa va anar des del pont on havia començat fins a la rotonda on hi ha l'empresa Rifacli, i on la comarcal es desvia cap a Solivella i l'N-240 enfila cap a Lleida.

Un cop a la rotonda, tant els manifestants com el mateix Andreu van tornar a pressionar els agents dels Mossos d'Esquadra perquè tallessin la circulació per dins de Montblanc. Quan els agents de la policia els van garantir que per Montblanc no hi passaven cotxes, van tornar al punt d'inici, on van dissoldre la marxa. Quan els Mossos van deixar de desviar la circulació cap a l'interior de Montblanc, la manifestació va provocar que a la C-14 en direcció a Lleida s'acumulés com a mínim un quilòmetre de cua, mentre que en el sentit de la marxa cap a Tarragona es van anar acumulant vehicles des del primer tall de la comarcal. Els conductors aturats es podien dividir en tres categories. La primera, els que s'ho van agafar amb resignació i van baixar del cotxe per seguir la jugada; el segon grup en nombre va ser el dels que, un cop fora del cotxe, donaven suport als manifestants, ja fossin veïns de la Conca de Barberà o de comarques properes, i l'últim grup, present en totes les reivindicacions que comporten talls de circulació, era el dels que s'ho prenen malament, i els agents dels Mossos els havien d'explicar què passava per calmar els ànims.

Andreu va remarcar que des del Ministeri de Foment sempre es diu que la societat catalana crea plataformes només contra les infraestructures. En aquest sentit, va definir la mobilització d'ahir com un moviment “a favor de les infraestructures, per deixar-los sense arguments”. L'alcalde de Montblanc va lamentar l'absència de càrrecs i personalitats del PSC en la manifestació, ja que “la unitat és necessària”. Andreu, però, opina que tard o d'hora “els alcaldes de Reus i Tarragona [tots dos del PSC] hauran d'encapçalar el moviment a favor de les infraestructures al sud de Catalunya”, sobretot si continuen aturades.

Pel que fa als batlles, a la manifestació d'ahir se'n van poder veure de diversos municipis tant de la Conca de Barberà com de la comarca veïna de l'Alt Camp. David Rovira, president del Consell Comarcal de la Conca, per la seva banda, feia incís en la unió que tenen les dues comarques en la qüestió de les infraestructures com ara polígons industrials i estacions de mercaderies.

Rovira hi afegia que la Conca i l'Alt Camp també comparteixen la necessitat de tenir vies de comunicació eficaces i ràpides. “No s'entén que es parin infraestructures ja començades”, explicava. D'altra banda, també va fer un clam per la unió del territori tant a nivell social com polític quan es fan reivindicacions. “Mentre no ens entenguem nosaltres, no ens posaran res” va sentenciar.