La priorització semafòrica per als autobusos s'ampliarà a cinc carrers de l'Eixample

Després de l'èxit al carrer d'Aribau, Barcelona implantarà a l'estiu el sistema als de Muntaner, València, Mallorca, Villarroel i París

L'autobús és l'únic trans­port públic interurbà que ha per­dut pas­sat­gers: 1,6 mili­ons l'últim any. Amb el rere­fons de la crisi econòmica, Trans­ports Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona (TMB) jus­ti­fica el des­cens d'usu­a­ris per la vaga de con­duc­tors de prin­cipi del 2008 i pel trans­va­sa­ment d'usu­a­ris del bus cap el metro, el tram­via i el Bicing. Les xifres nega­ti­ves no sor­pre­nen els usu­a­ris, que les con­si­de­ren un resul­tat que s'ajusta a un mal ser­vei.

«Els pas­sat­gers són lles­tos i s'aca­ben des­plaçant amb el mitjà de trans­port que els ofe­reix més bon ser­vei», diu el res­pon­sa­ble de mobi­li­tat de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Veïns de Bar­ce­lona (FAVB), Jordi Giró. El pre­si­dent de l'Asso­ci­ació per a la Pro­moció del Trans­port Públic, Ricard Riol, explica que «la xarxa actual és hereva de la del tram­via del segle XIX». «Els prin­ci­pals pro­ble­mes són la baixa velo­ci­tat comer­cial i la falta de pro­tecció d'aquest mitjà –fal­ten car­rils bus, no hi ha pri­o­rit­zació semafòrica i algu­nes para­des hau­rien de ser autèntics inter­can­vi­a­dors amb altres mit­jans de trans­port–», explica el por­ta­veu de CCOO, Manel Ferri.

Per tal de millo­rar aquesta xarxa de bus que està que­dant obso­leta, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona vol donar pri­o­ri­tat semafòrica a aquest trans­port en un total de sis car­rers de l'Eixam­ple. Fa més de dos anys, es va pro­var la pri­o­rit­zació al car­rer d'Ari­bau i va ser un èxit: la velo­ci­tat comer­cial dels busos que pas­sa­ven per aquesta via crei­xia un 13%. Gràcies a aquests bons resul­tats, el con­sis­tori va deci­dir man­te­nir la pri­o­ri­tat semafòrica en aquest car­rer. Ara fa un pas enda­vant i l'estén a cinc vies més: als car­rers de Mun­ta­ner, Ari­bau, València, Mallorca, Villar­roel i París. Tot just han començat a fer simu­la­ci­ons de com cir­cu­la­rien els auto­bu­sos i els vehi­cles pri­vats per aquests car­rers. La prova con­sis­teix a dis­tri­buir el temps que els semàfors estan verds en aques­tes vies, d'acord amb el temps que triga el bus a recórrer-les. De manera que quan el bus arribi davant d'un semàfor se'l trobi verd i només s'hagi d'atu­rar a les para­des. Per acon­se­guir-ho, es coor­di­nen el cen­tre de con­trol de TMB amb el de Trànsit de l'Ajun­ta­ment. Les pro­ves, però, no es fan in situ, sinó mit­jançant pro­gra­mes informàtics. La intenció és poder apli­car la pri­o­rit­zació semafòrica aquest estiu que ve.

Paral·lela­ment, l'Ajun­ta­ment vol pro­var al car­rer d'Ari­bau el que ano­mena pla de neteja. Con­sis­tirà a can­viar la freqüència del verd i ver­mell dels semàfors quan es detec­tin embus­sos a les cruïlles. El pla de neteja estarà actiu el temps que cal­gui per tor­nar la fluïdesa a la cir­cu­lació i tor­nar a la pri­o­rit­zació semafòrica per als auto­bu­sos. Si el pla de neteja fun­ci­ona cor­rec­ta­ment, s'estendrà als altres cinc car­rers.

Més pro­pos­tes

La xarxa d'auto­bu­sos neces­sita altres can­vis, adver­tei­xen fonts de la PTP i CCOO. Cal millo­rar els més de 100 quilòmetres de car­ril bus de la ciu­tat. «Aquests car­rils a vega­des són tan estrets que el bus no hi cap», diu Riol de la PTP. Hi afe­geix que «hau­ria d'estar pro­te­git, per exem­ple, amb llam­bor­des, per evi­tar que l'uti­lit­zes­sin per fer càrrega i descàrrega».

Ferri, de CCOO, pro­posa que hi hagi més acces­si­bi­li­tat a les para­des i que «l'inter­canvi entre altres mit­jans de trans­port sigui real». En aquest sen­tit, Riol apunta que s'hau­ria de poder vali­dar per qual­se­vol de les por­tes del bus, i es redui­ria 2/3 el temps d'espera a la parada. Reco­neix que pot­ser s'incre­men­ta­ria el frau, però es com­pen­sa­ria per l'incre­ment d'acti­vi­tat comer­cial.

Pel que fa al ser­vei, Ferri con­si­dera que s'hau­ria de rede­fi­nir la xarxa. S'hau­ria de crear una xarxa d'autobús pels punts més allu­nyats del cen­tre de la ciu­tat i poten­ciar els busos de barri. També s'hau­rien de crear busos exprés, amb alta velo­ci­tat comer­cial i poques para­des, com el que en un futur serà la línia entre l'estació de Sants i la Zona Franca. Aquests busos són l'antítesi de la línia 35, que uneix Bar­ce­lona i Santa Coloma. Passa cada 35 minuts i mal­grat que la freqüència de pas és molt baixa, no té horari fix.

Un bus ràpid unirà l'estació de Sants i la Zona Franca

Caldrà fer obres com ara construir una calçada de doble sentit al carrer de Tarragona
P.Mercadé

Barcelona tindrà un servei de bus ràpid. Com els trens semidirectes, aquesta línia d'autobús farà el trajecte entre l'estació de Sants i la Zona Franca amb menys temps que els serveis convencionals. La freqüència de pas serà major perquè: tindrà menys parades i escurçarà el recorregut gràcies a unes quantes millores que es faran en tres punts de la xarxa viària amb el fons d'inversió local. En un futur, l'Ajuntament donarà prioritat semafòrica a algunes vies del recorregut de l'autobús ràpid, fet que encara augmentarà més la freqüència de pas d'aquesta línia.

Menys parades

«Les parades d'aquest bus ràpid estan pensades per facilitar l'accés als llocs de treball», segons fonts de TMB. S'aturarà, per exemple, davant de la Ciutat de la Justícia, de la Fira II i del polígon Pedrosa. Transports Metropolitans de Barcelona diu que és aviat per dir quant de temps destinarà a fer el recorregut. Sortirà de l'estació de Sants, passarà per la plaça d'Espanya, seguirà per la plaça de Cerdà, el carrer de Pedrosa, per la ronda del Litoral, per l'avinguda del Parc Logístic, fins arribar a Mercabarna i la Zona d'Activitats Logístiques. Al principi, del recorregut coincideix amb la línia convencional 109, però a partir de la plaça de Cerdà el bus ràpid farà un trajecte completament diferent.

Millores en el recorregut

També guanyarà velocitat comercial perquè es beneficarà de les obres de millora finançades amb el fons d'inversió local. De retruc, aquestes actuacions també afavoriran les línies convencionals.

Les actuacions incloses en el pla Zapatero preveuen fer una calçada de doble sentit al carrer de Tarragona. Aquesta obra evitarà que els autobusos que van en sentit descendent hagin de fer la volta pel carrer d'Entença, tres illes de cases més enllà, cosa que n'alenteix el recorregut. Aquestes millores també escurçaran el trajecte de les línies convencionals 27 (que enllaça la plaça d'Espanya i Roquetes) i 109 (entre Sants i el polígon de la Zona Franca)

Amb el fons estatal d'inversió local també es millorarà l'accés a la plaça de Cerdà. En aquest punt se suprimirà una illa que impedeix que els autobusos que passen per la Gran Via en sentit Llobregat s'acostin a la vorera de la banda de muntanya i, per tant, no poden parar davant de la Ciutat de la Justícia. Les línies 45 (que enllaça el passeig Marítim amb Horta) i 65 (que va de la plaça d'Espanya al Prat) també es beneficiaran d'aquesta millora que com totes les de fons estatal s'han d'acabar aquest any.

L'última actuació finançada amb el pla Zapatero és l'ampliació de la capacitat d'una cruïlla de la Zona Franca, davant de Mercabarna.

Aquestes tres actuacions, com totes les del fons d'inversió local, han d'estar enllestides abans de l'any vinent.

Pendent d'inauguració

TMB no pot concretar quan es posarà en marxa aquesta línia. No només cal que les obres finançades amb el pla d'inversió local estiguin acabades, també s'ha d'assignar un conveni de col·laboració entre totes les administracions implicades. La Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet, la Fira i altres indústries i activitats que hauran de cofinançar la línia. Ja hi ha precedents de cofinançament, n'és un exemple la línia 23 que ofereix servei de la plaça d'Espanya al parc Logístic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.