La priorització semafòrica per als autobusos s'ampliarà a cinc carrers de l'Eixample
Després de l'èxit al carrer d'Aribau, Barcelona implantarà a l'estiu el sistema als de Muntaner, València, Mallorca, Villarroel i París
L'autobús és l'únic transport públic interurbà que ha perdut passatgers: 1,6 milions l'últim any. Amb el rerefons de la crisi econòmica, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) justifica el descens d'usuaris per la vaga de conductors de principi del 2008 i pel transvasament d'usuaris del bus cap el metro, el tramvia i el Bicing. Les xifres negatives no sorprenen els usuaris, que les consideren un resultat que s'ajusta a un mal servei.
«Els passatgers són llestos i s'acaben desplaçant amb el mitjà de transport que els ofereix més bon servei», diu el responsable de mobilitat de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Jordi Giró. El president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol, explica que «la xarxa actual és hereva de la del tramvia del segle XIX». «Els principals problemes són la baixa velocitat comercial i la falta de protecció d'aquest mitjà –falten carrils bus, no hi ha priorització semafòrica i algunes parades haurien de ser autèntics intercanviadors amb altres mitjans de transport–», explica el portaveu de CCOO, Manel Ferri.
Per tal de millorar aquesta xarxa de bus que està quedant obsoleta, l'Ajuntament de Barcelona vol donar prioritat semafòrica a aquest transport en un total de sis carrers de l'Eixample. Fa més de dos anys, es va provar la priorització al carrer d'Aribau i va ser un èxit: la velocitat comercial dels busos que passaven per aquesta via creixia un 13%. Gràcies a aquests bons resultats, el consistori va decidir mantenir la prioritat semafòrica en aquest carrer. Ara fa un pas endavant i l'estén a cinc vies més: als carrers de Muntaner, Aribau, València, Mallorca, Villarroel i París. Tot just han començat a fer simulacions de com circularien els autobusos i els vehicles privats per aquests carrers. La prova consisteix a distribuir el temps que els semàfors estan verds en aquestes vies, d'acord amb el temps que triga el bus a recórrer-les. De manera que quan el bus arribi davant d'un semàfor se'l trobi verd i només s'hagi d'aturar a les parades. Per aconseguir-ho, es coordinen el centre de control de TMB amb el de Trànsit de l'Ajuntament. Les proves, però, no es fan in situ, sinó mitjançant programes informàtics. La intenció és poder aplicar la priorització semafòrica aquest estiu que ve.
Paral·lelament, l'Ajuntament vol provar al carrer d'Aribau el que anomena pla de neteja. Consistirà a canviar la freqüència del verd i vermell dels semàfors quan es detectin embussos a les cruïlles. El pla de neteja estarà actiu el temps que calgui per tornar la fluïdesa a la circulació i tornar a la priorització semafòrica per als autobusos. Si el pla de neteja funciona correctament, s'estendrà als altres cinc carrers.
Més propostes
La xarxa d'autobusos necessita altres canvis, adverteixen fonts de la PTP i CCOO. Cal millorar els més de 100 quilòmetres de carril bus de la ciutat. «Aquests carrils a vegades són tan estrets que el bus no hi cap», diu Riol de la PTP. Hi afegeix que «hauria d'estar protegit, per exemple, amb llambordes, per evitar que l'utilitzessin per fer càrrega i descàrrega».
Ferri, de CCOO, proposa que hi hagi més accessibilitat a les parades i que «l'intercanvi entre altres mitjans de transport sigui real». En aquest sentit, Riol apunta que s'hauria de poder validar per qualsevol de les portes del bus, i es reduiria 2/3 el temps d'espera a la parada. Reconeix que potser s'incrementaria el frau, però es compensaria per l'increment d'activitat comercial.
Pel que fa al servei, Ferri considera que s'hauria de redefinir la xarxa. S'hauria de crear una xarxa d'autobús pels punts més allunyats del centre de la ciutat i potenciar els busos de barri. També s'haurien de crear busos exprés, amb alta velocitat comercial i poques parades, com el que en un futur serà la línia entre l'estació de Sants i la Zona Franca. Aquests busos són l'antítesi de la línia 35, que uneix Barcelona i Santa Coloma. Passa cada 35 minuts i malgrat que la freqüència de pas és molt baixa, no té horari fix.
Un bus ràpid unirà l'estació de Sants i la Zona Franca
Caldrà fer obres com ara construir una calçada de doble sentit al carrer de Tarragona
P.Mercadé
Barcelona tindrà un servei de bus ràpid. Com els trens semidirectes, aquesta línia d'autobús farà el trajecte entre l'estació de Sants i la Zona Franca amb menys temps que els serveis convencionals. La freqüència de pas serà major perquè: tindrà menys parades i escurçarà el recorregut gràcies a unes quantes millores que es faran en tres punts de la xarxa viària amb el fons d'inversió local. En un futur, l'Ajuntament donarà prioritat semafòrica a algunes vies del recorregut de l'autobús ràpid, fet que encara augmentarà més la freqüència de pas d'aquesta línia.
Menys parades
«Les parades d'aquest bus ràpid estan pensades per facilitar l'accés als llocs de treball», segons fonts de TMB. S'aturarà, per exemple, davant de la Ciutat de la Justícia, de la Fira II i del polígon Pedrosa. Transports Metropolitans de Barcelona diu que és aviat per dir quant de temps destinarà a fer el recorregut. Sortirà de l'estació de Sants, passarà per la plaça d'Espanya, seguirà per la plaça de Cerdà, el carrer de Pedrosa, per la ronda del Litoral, per l'avinguda del Parc Logístic, fins arribar a Mercabarna i la Zona d'Activitats Logístiques. Al principi, del recorregut coincideix amb la línia convencional 109, però a partir de la plaça de Cerdà el bus ràpid farà un trajecte completament diferent.
Millores en el recorregut
També guanyarà velocitat comercial perquè es beneficarà de les obres de millora finançades amb el fons d'inversió local. De retruc, aquestes actuacions també afavoriran les línies convencionals.
Les actuacions incloses en el pla Zapatero preveuen fer una calçada de doble sentit al carrer de Tarragona. Aquesta obra evitarà que els autobusos que van en sentit descendent hagin de fer la volta pel carrer d'Entença, tres illes de cases més enllà, cosa que n'alenteix el recorregut. Aquestes millores també escurçaran el trajecte de les línies convencionals 27 (que enllaça la plaça d'Espanya i Roquetes) i 109 (entre Sants i el polígon de la Zona Franca)
Amb el fons estatal d'inversió local també es millorarà l'accés a la plaça de Cerdà. En aquest punt se suprimirà una illa que impedeix que els autobusos que passen per la Gran Via en sentit Llobregat s'acostin a la vorera de la banda de muntanya i, per tant, no poden parar davant de la Ciutat de la Justícia. Les línies 45 (que enllaça el passeig Marítim amb Horta) i 65 (que va de la plaça d'Espanya al Prat) també es beneficiaran d'aquesta millora que com totes les de fons estatal s'han d'acabar aquest any.
L'última actuació finançada amb el pla Zapatero és l'ampliació de la capacitat d'una cruïlla de la Zona Franca, davant de Mercabarna.
Aquestes tres actuacions, com totes les del fons d'inversió local, han d'estar enllestides abans de l'any vinent.
Pendent d'inauguració
TMB no pot concretar quan es posarà en marxa aquesta línia. No només cal que les obres finançades amb el pla d'inversió local estiguin acabades, també s'ha d'assignar un conveni de col·laboració entre totes les administracions implicades. La Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet, la Fira i altres indústries i activitats que hauran de cofinançar la línia. Ja hi ha precedents de cofinançament, n'és un exemple la línia 23 que ofereix servei de la plaça d'Espanya al parc Logístic.
