Infraestructures

infraestructures

L'Estat no pensa a alliberar la façana marítima fins al 2030

La secretària general d'Infraestructures insinua a Tarragona que la crisi no permetrà afrontar abans l'operació, que pot quedar lligada a fons europeus, i afirma que l'estació central no es mourà

El govern esta­tal només veu fac­ti­ble afron­tar l'alli­be­ra­ment de la façana marítima de Tar­ra­gona “amb l'horitzó” del 2030. Així ho va apun­tar ahir, en un acte del Cer­cle d'Infra­es­truc­tu­res a la Cam­bra de Comerç, la secretària gene­ral d'Infra­es­truc­tu­res, Inma­cu­lada Rodríguez Piñero, que, si bé va evi­tar refe­rir-se explícita­ment al cas tar­ra­goní, va dei­xar clar que el Minis­teri de Foment “ha dei­xat per a una segona fase” –amb la referència del 2030– les “ope­ra­ci­ons d'inte­gració urbana” del fer­ro­car­ril que for­men part del macro­pro­jecte del cor­re­dor medi­ter­rani, del qual al març va pre­sen­tar un pri­mer estudi tècnic. Abans, d'aquí al 2020, l'Estat vol pri­o­rit­zar la cons­trucció d'una doble via en ample euro­peu entre la fron­tera i Alme­ria –i més enda­vant fins a Alge­si­res–, sobre­tot per al trans­port de mer­ca­de­ries.

Espe­rant fons euro­peus

Rodríguez Piñero també jus­ti­fi­cava la decisió pel fet que el minis­teri té plan­te­jada l'exe­cució d'aquest tipus d'ope­ra­ci­ons amb la cre­ació de soci­e­tats mix­tes que les afron­tin, amb la par­ti­ci­pació de l'Estat (50%), la comu­ni­tat autònoma de torn, en aquest cas la Gene­ra­li­tat (25%) i l'Ajun­ta­ment (25%). “El finançament de la part muni­ci­pal s'afronta sobre­tot amb les plusvàlues dels ter­renys gua­nyats pel cobri­ment del tren, i es fa difícil pen­sar que hi pugui haver plusvàlues a curt o mitjà ter­mini”, rao­nava. De fet, l'alt càrrec de Foment adme­tia implícita­ment que el finançament de l'actu­ació també dependrà en bona part que el cor­re­dor medi­ter­rani sigui inclòs o no enguany en les xar­xes pri­o­ritàries transeu­ro­pees, fet que faci­li­ta­ria l'arri­bada de molts més fons a l'Estat per al con­junt de pro­jec­tes de l'eix. “L'horitzó de la inclusió en la xarxa euro­pea és el 2030 i, tot i que són impor­tants per al con­fort a les ciu­tats, el que té menys pri­o­ri­tat davant Brus­sel·les són les ope­ra­ci­ons d'inte­gració urbana”, con­cloïa. De fet, tal com ja va avançar El Punt, l'estudi tècnic pre­sen­tat al març ja deixa ben clar que els trens de càrrega tin­dran pro­hi­bit usar el nou traçat sub­ter­rani per Tar­ra­gona, per la qual cosa es farà neces­sari tenir enlles­tida abans la nova línia específica per a mer­ca­de­ries des del port cap a Europa, que s'ha de fer de nou pel traçat de l'antiga Reus-Roda.

Rodríguez Piñero, en canvi, sí que va incloure entre les obres que s'han pre­vist d'aquí al 2020 la línia d'alta velo­ci­tat –per a pas­sat­gers i mer­ca­de­ries– entre Cas­telló i Tar­ra­gona. “De vega­des no es pot inver­tir més perquè la situ­ació dels pro­jec­tes no ho per­met, i en aquest cas no hi podem posar diners ara perquè s'està fent l'estudi infor­ma­tiu”, indi­cava.

L'estació cen­tral, a Reus

Tot i que ara les obres estan atu­ra­des per les reta­lla­des pres­su­postàries, la res­pon­sa­ble esta­tal va defen­sar el pro­jecte i la ubi­cació de l'estació cen­tral pre­vista al sud de l'aero­port de Reus, després que durant la cam­pa­nya elec­to­ral els prin­ci­pals par­tits de Tar­ra­gona en dema­nes­sin la reti­rada per situar-la a la capi­tal. “Hi ha d'haver una ubi­cació i un con­sens amb el ter­ri­tori, i aquesta decisió està presa i con­sen­su­ada”, asse­gu­rava, taxa­tiva. “L'ideal és que les esta­ci­ons siguin al cen­tre, però no sem­pre és la millor solució, i si hi ha dues grans ciu­tats pro­pe­res i rivals, com li dónes a una i no a l'altra?”, etzi­bava.

Ricard Riol, pre­si­dent de l'asso­ci­ació Pro­moció del Trans­port Públic, li va dema­nar que la ter­mi­nal estigués con­nec­tada a la línia con­ven­ci­o­nal actual per faci­li­tar-hi l'accés des d'amb­dues ciu­tats, però Rodríguez Piñero també va defen­sar: “La inter­mo­da­li­tat no és pri­o­ritària ara mateix; s'ha de veure quina és la millor manera de pres­tar un ser­vei públic perquè no tot es pot cos­te­jar, i un ser­vei de bus també pot ser el més efi­ci­ent”.

Cap banc vol finançar els túnels de l'A-27 a Lilla

La secretària general d'Infraestructures també va desvelar que Foment havia intentat aplicar una fórmula de finançament publicoprivada al tram de l'autovia A-27 que va aturar el 2010, per l'alt sobrecost, entre Valls i Montblanc. “El problema és que vam parlar amb les entitats financeres i cap no ho vol assumir pel seu enorme risc geotècnic”, va explicar, atesa la presència d'argiles expansives que ja van obligar a refer el projecte dels túnels de Lilla. Foment està acabant de negociar ara la rescissió de contracte amb l'empresa, prèvia nova licitació, si bé Rodríguez Piñero assegurava: “L'obra sens dubte és prioritària i s'hi reservarà un forat al pressupost”, tan bon punt acabi el procés. Foment, això sí, tindrà “del tot acabat l'any vinent” el tram de Tarragona al Morell, i està fent l'estudi informatiu entre Montblanc i Lleida, on es planteja l'opció de rescatar l'AP-2, ara infrautilitzada. L'alt càrrec, a més, admetia que han tingut problemes per pagar les expropiacions, i que els afectats de l'A-27 “ja haurien d'haver cobrat”. En tot cas, va assegurar que s'ingressaran “abans de fer noves licitacions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.