opinió
La MAT i Ascó, el mateix model
i que Fukushima
ha desacreditat
La MAT i la central nuclear d'Ascó formen part del mateix model energètic. Un model obsolet controlat per poques multinacionals i que esdeveniments com ara el de Fukushima han desacreditat totalment.
El darrer divendres d'aquest juliol, el Consell de Ministres espanyol va aprovar el dictamen mediambiental del segon tram de la MAT entre Vilanna i Santa Llogaia. Una aprovació que, contràriament al que pensa molta gent, no implica la concessió d'un permís immediat d'obres. També el Consell de Seguretat Nuclear va autoritzar l'allargament de la vida de la central nuclear d'Ascó en deu anys, abans que la UE determinés que les centrals havien de passar unes proves de resistència abans d'autoritzar qualsevol prolongació de la seva vida útil.
Amb el primer tram de la MAT i la subestació elèctrica de Vilanna ara ja en marxa, la gent pot comprovar com funciona i quantes torres elèctriques per a noves línies s'estan aixecant. Unes noves línies que sortiran de Vilanna.
Ara que s'han fet al·legacions pel tercer tram soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs, des de Madrid desestimen tot el gruix central d'arguments pel soterrament del segon tram que van presentar el CILMA i l'AMMAT. Només volen sentir parlar de tram aeri. Aquest llenguatge és també emprat des de Barcelona pel nou govern d'Artur Mas.
Per a principi de setembre hi ha concertada una trobada entre l'AMMAT i els responsables d'Energia de la Generalitat que servirà per veure si hi ha diàleg, tot i que temem que les decisions ja estiguin preses des de dalt.
Des dels col·lectius contraris a la MAT, dubtem que uns consells comarcals i una Diputació en les mateixes mans polítiques s'alcin contra el Pare Ubú.
A més, el diàleg està concertat prèviament. No volen parlar amb tothom i anomenen diàleg a les trobades amb alguns agents prèviament seleccionats. Una situació molt diferent de la que es dóna a la Catalunya del Nord. Precisament hem pogut participar en aquest diàleg entre les autoritats nord-catalanes i els col·lectius contraris a la MAT del nord del país, i han quedat perplexos del que aquí es diu diàleg.
Permetre un debat seriós sobre tot el que envolta la MAT no és una decisió tècnica ni econòmica. És només política. Establiria un precedent per a futures infraestructures i per aquí no hi passen.
S'han fet multitud d'estudis tècnics, econòmics i mediambientals i s'han avaluat els costos de les diferents opcions. Tot això s'ha enviat a Madrid o a Brussel·les, però no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.
Hi ha molts interessos pel mig disfressats d'“utilitat pública”. Els lobbies energètics poden intoxicar l'opinió pública amb les justificacions que ells pretenen. Amb els milions de beneficis diaris, poden fer dir a professors “emèrits” que per Girona no passa cap línia de 400 kW, o que el soterrament costa més de 30 vegades que el tram aeri.
D'exemples n'hi ha un munt. Per exemple que en una reconeguda empresa que assessora el govern hi treballa gent que estava dins l'anterior executiu tripartit i que defensava el soterrament. Però és veu que amb en Mario Monti eren unes raons, i ara en són unes “altres”.
La MAT i Ascó representen el mateix model energètic. Un model amb grans llocs de producció d'energia i transportada amb grans pèrdues per línies MAT. Grans centres controlats per les mateixes empreses. Tot és un monopoli amb fortes connexions polítiques. Si no, només cal mirar qui ha fitxat recentment per a Endesa. Ni més ni menys que David Madí, un dels homes de confiança del president Artur Mas quan aquest era cap de l'oposició.
Davant tot això hi ha un altre model possible. Un de proximitat i controlat per una altra gent. Un model energètic que fomenta l'estalvi i la generació distribuïda. Un model que fa gestió de la demanda sense línies MAT i que impulsa les energies renovables.
El model actual és obsolet. Només cal recordar el que va passar aquest març al Japó per adonar-se que hi ha uns perills molt severs amb l'energia nuclear, els seus residus i l'emmagatzematge d'aquests. Alemanya ja ha pres la decisió de posar fi a l'era nuclear. Sense una planificació global ben feta des de l'inici i amb tothom –no només amb els negociants– no ens en sortirem. Es podrà imposar, però amb un alt i perillós trencament social. Temps al temps.