Sant Miquel de Campmajor no aconsegueix trobar aigua potable per a la futura xarxa

La xarxa d'aigua potable continuarà sent la gran assignatura pendent de Sant Miquel de Campmajor, i això malgrat l'esforç econòmic que s'ha fet en els darrers mesos per solucionar aquest problema definitivament. La perforació del pou que hagués alimentat la xarxa ha arribat a bosses d'aigua molt grans situades a 375 metres de profunditat, però segons la impressió inicial, no és prou bona per al consum humà i, si es pogués tractar, el procés seria tan costós que no sortiria a compte extreure-la. Fins ara s'han gastat uns 177.000 euros, aportats per l'Ajuntament i, sobretot, la Generalitat a través del pla d'obres i serveis. Els treballs els havia adjudicat el Consell Comarcal del Pla de l'Estany. “I ara, què?”, es preguntava ahir l'alcalde, Josep Fort, visiblement preocupat, conscient que s'haurà perdut una ocasió –potser l'única en dècades– per crear la xarxa que tanta falta fa al poble. La manca de recursos obliga a descartar l'inici de noves perforacions en un altre punt i l'opció –menys cara– de continuar perforant en el mateix lloc no és recomanable per qüestions tècniques.

D'acord amb les indicacions dels experts, el pou es va practicar al costat de la carretera de Falgons, a prop de la finca on, anys enrere, s'havia buscat petroli. A 140 metres de profunditat ja van punxar una bossa d'aigua molt potent, però que no tenia prou qualitat. Els tècnics de Catalana de Perforacions, empresa adjudicatària del projecte, van continuar foradant més avall i aleshores van ensopegar amb uns materials rocosos molt durs que van complicar molt la feina. Mentrestant, van haver de canalitzar l'aigua que emanava de la perforació cap a la riera, cosa que va encarir els treballs. Però com que es donava per descomptat que més avall hi havia d'haver aigua de qualitat suficient, la recerca va continuar fins que, arran de la recent troballa, s'ha decidit parar.