Futur incert en els grans projectes del Gironès
El 2010 la comarca esperava 800 milions per a diverses obres, encara pendents
Algunes són noves instal·lacions per renovar les actuals, obsoletes
La ciutat de Girona i la comarca del Gironès esperaven fa tot just un any la concreció de projectes importants que havien de suposar una inversió superior als 800 milions d'euros. La crisi i els canvis de prioritats marcats pels canvis de govern ja sigui a la Generalitat, a la capital o en altres municipis han fet repensar o aturar alguns d'aquests projectes.
Els tres projectes més costosos previstos es troben avui dia tots aturats, en estudi o amb massa interrogants sobre quin serà el seu futur. Fer subterrànies les vies del tren convencional i enderrocar el viaducte a Girona estava previst amb una inversió de 350 milions d'euros, però el govern del PP, de moment, no hi ha destinat cap partida per a aquest any. Un altre gran projecte sense un futur clar és el nou hospital Trueta, que suposava una inversió de 250 milions d'euros i que ara el govern de CiU està mirant de rebaixar per adequar-ho al context actual de retallades. Aquest projecte s'havia de dur a terme juntament amb la nova Facultat de Medicina i el campus de Salut, que s'havia de construir en uns terrenys a Sarrià de Ter.
Variants i equipaments
Hi ha altres projectes que es consideren urgents i que ara per ara no tenen un calendari confirmat d'execució. En alguns casos es tracta de dèficits històrics en les infraestructures comarcals que en època de vaques grasses tampoc es van aconseguir resoldre. Un dels casos més paradigmàtics és la coneguda com la carretera de la vergonya, l'N-141, des de Salt fins a Anglès (ja dins la comarca de la Selva). Un autèntic embut, amb alta densitat de trànsit, que cap govern ha estat capaç de desencallar. Aquest projecte es continuaria amb la construcció d'una carretera des de Montfullà fins a Sant Gregori que connectaria una banda i l'altra del Ter. Sant Gregori vol, a més, una variant nord, per baixar la densitat de vehicles que passen pel mig del poble. També esperen la seva variant, o una solució al trànsit urbà, Llambilles i Fornells de la Selva.
Els últims anys s'ha evidenciat la necessitat de renovar equipaments essencials per a la comarca, perquè els actuals han quedat obsolets. Es tractaria, per exemple, del complex de residus del Gironès, que havia de suposar una inversió de 170 milions d'euros i que de moment no se sap on s'ubicarà. Un altre és la construcció d'un nou parc de bombers regional (que està previst fer a Fornells de la Selva), o d'una nova comissaria regional de Mossos, que probablement es mantindrà a Girona. Tots aquests projectes han creat algun tipus de polèmica, més o menys intensa, pel que fa a la seva hipotètica ubicació, fet que d'alguna manera també en pot estar endarrerint l'execució.
LA XIFRA
LA DATA
La ubicació del macrocomplex de residus podria enfrontar la comarca
Un projecte cabdal per a la comarca del Gironès era el nou macrocomplex de tractament de residus. El govern tripartit presentava el projecte el mes de juny del 2009 amb la voluntat de construir-lo a Campdorà, respectant l'acord unànime del Consell d'Alcaldes del Gironès. Un projecte que preveia una inversió de 170 milions d'euros i havia d'estar en marxa l'any que ve. Les dificultats per trobar finançament, que ni la intervenció de l'aleshores president, José Montilla, va resoldre, van provocar que l'antic govern de la ciutat aturés la tramitació per redactar el projecte. CiU sempre va criticar la ubicació prevista a Campdorà i l'alcalde Puigdemont ja ha garantit que no es farà en aquest pla d'una zona d'alt valor paisatgístic. Això podria obrir un altre conflicte entre municipis per decidir-ne la futura ubicació. La planta ha de donar servei als 27 municipis, però Girona hi aporta el 80% dels residus. Puigdemont deixa entreveure que una activitat com aquesta ha d'anar en una zona industrial. El cert és que la incineradora actual ha quedat obsoleta i calen amb certa urgència les inversions, ja que la comarca necessita capacitat pròpia per tractar els diversos residus.
Un projecte constructiu que no acaba d'elaborar-se
El director general de Carreteres, Jordi Follia, assegurava l'agost passat a El Punt Avui que el projecte de la variant de Bescanó i la definició del recorregut de la carretera N-141 des d'Anglès fins a Salt estava avançat, i que s'esperava portar-lo a informació pública abans de final del 2011. Passats els mesos, no ha transcendit cap avenç en aquest sentit, i la carretera continua sent una reivindicació històrica del territori. Durant anys l'escull principal va ser l'impacte mediambiental, que, s'opti per la solució que s'opti, serà important. Avui, però, el problema principal sembla que és el finançament per fer l'obra.
En perill una reconversió irrenunciable per a la ciutat de Girona
El PP anunciava l'any 2004 que el TAV seria subterrani a la ciutat de Girona i que això comportaria fer subterrani el tren convencional i eliminar el viaducte. Vuit anys després el TAV tot just es troba en la recta final de l'obra i el futur del viaducte és més que incert. El projecte executiu per fer el tren subterrani no s'ha arribat a presentar mai, malgrat que l'exministre Blanco havia promès 350 milions per a l'execució de l'obra. Ara la crisi creixent a l'Estat i el canvi de govern han generat nous dubtes sobre un projecte vital per a la transformació de Girona, en especial, tota l'entrada sud, ja que permetria lligar urbanísticament Pla de Palau amb Sant Narcís, però també alliberar espai públic al bell mig de la capital gironina.
La seu regional de Mas Xirgu, obsoleta
La seu regional actual del parc de bombers, que és a Mas Xirgu de Girona, ha quedat obsoleta. Aquesta és la impressió que els mateixos bombers i tècnics tenen. El juliol del 2010, el govern de José Montilla va presentar un avantprojecte per fer la nova seu a Fornells de la Selva, que va cedir un terreny al Departament d'Interior per a això. La decisió va ser molt contestada pels polítics de Girona. L'actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont, aleshores a l'oposició, ho va considerar un error perquè allunyava de la capital els serveis d'emergència que han de donar servei a la ciutat. De moment, aparentment, el projecte està parat.
La biblioteca estatal, el Centre d'Arts Escèniques, l'ampliació de l'AP-7, la MAT...
No tot són projectes aturats a la comarca. Hi ha algunes inversions importants que estan a punt de fer-se o de concloure's. Alguns dels més destacables serien la biblioteca estatal, que es fa a Emili Grahit, a l'espai que ocupaven les antigues casernes; el Centre d'Arts Escèniques de Salt (CAES), que afronta el tram final de les obres, i l'ampliació de l'AP-7, amb la construcció d'un nou enllaç entre l'N-II i l'autopista a Fornells de la Selva, i d'una sortida a Girona centre, situada entre el barri de Domeny i Sant Gregori. Al nord de la capital de la comarca s'està construint un nou pont sobre el Ter que connectarà el Pont Major de Girona amb la rotonda Vila de Perpinyà, a tocar de l'hospital Josep Trueta. A més, l'Estat ja ha donat la seva conformitat per a la continuació de la MAT, entre Bescanó i Santa Llogaia.
Un nou vial pel nord de Sant Gregori
El municipi té pendents d'executar dues infraestructures importants: una és l'enllaç amb la futura variant de Bescanó, que, si s'acaba fent, ha de travessar espais d'alt interès ecològic. L'altra és un carril de circumval·lació pel nord del municipi, parat, de moment, pel cost, que voltaria els 2,5 milions d'euros.
