La travessia del desert de les obres

Les infraestructures de transport han tingut un inici del 2013 pletòric. En cinc dies es van inaugurar el desdoblament de l'eix transversal –divendres 4– i la línia del TAV entre Barcelona i Figueres –dimarts 8–, dues de les obres més reclamades, complexes i decisives per a les comarques gironines en l'última dècada. El TAV ha de servir per reduir distàncies amb Barcelona i potenciar les relacions cap al nord dels Pirineus. I l'ampliació de la C-25 ha de consolidar els fruits del veïnatge Girona-Vic i Osona-Garrotxa-Selva que ja s'han recollit els últims anys; les infraestructures, motor de creixement i dinamització econòmica.

Més enllà d'aquestes dues inauguracions, encara hi ha obres en procés de construcció. I totes, provinents encara de la planificació anterior a l'esclat de la crisi, que s'han anat retardant per diversos motius: els enllaços a la circumval·lació de Girona de l'AP-7; l'estació del TAV de Girona; la interconnexió elèctrica entre la Jonquera i el Pertús de la línia de 400 kV; i el desdoblament de l'N-II de Sils a Caldes. Excepte aquestes, el panorama que queda per fer és poc encoratjador. Molts dels projectes que s'havien previst haurien d'estar en fase final de tramitació o fins i tot ja en obres, però l'estat de les finances públiques ha obligat a deixar-los al calaix: l'Estat ja s'ha desentès del projecte que li pertocava de la variant d'Olot; el projecte ferroviari a Girona s'acabarà amb el TAV; el desdoblament complet de l'N-II a les comarques gironines també ha quedat descartat; les variants de l'eix pirinenc –Ripoll, Ribes, Sant Joan de les Abadesses– només es mantenen sobre el paper; el túnel de Toses ja sembla un impossible; la millora de la “carretera de la vergonya” entre Salt i la Garrotxa fa anys que la Generalitat diu que és prioritària i acumula morts i manifestacions; i l'anella de les Gavarres es va anar fent a trossos abans de quedar altra cop aturada quan s'havien de desencallar les variants de la Bisbal, Bordils i Celrà.

Les obres que sembla que sí que es poden desencallar aviat són d'inversions més reduïdes, destinades a aprofitar millor les infraestructures que ja hi ha. Per exemple, l'estació del TAV a l'aeroport de Girona, les Rodalies ferroviàries de Girona, la terminal intermodal del Far-Vilamalla o la nova estació d'autobusos de Girona. L'escassetat pressupostària obliga a avançar en la gestió del que ja hi ha i buscar maneres de treure'n un rendiment econòmic, com l'eurodistintiu. Les noves obres hauran d'esperar temps millors.