infraestructures
L'Estat francès reactiva la ‘guerra dels estops' amb Llívia
L'Ajuntament assegura que se'ls vol imposar una connexió amb l'N-20 francesa, cosa que omplirà de vehicles de pas el municipi
Diu que els tractats internacionals els reconeixen la preferència de pas
Mig segle després, la Prefectura dels Pirineus Orientals i l'Ajuntament de Llívia han desenterrat l'anomenada guerra dels estops. La carretera neutral entre Puigcerdà i l'enclavament de Llívia, una illa en territori de l'Alta Cerdanya sota jurisdicció francesa, n'és l'element central. Aquesta carretera és l'N-154 –nomenclatura espanyola– o la D-68 –nomenclatura francesa– i la prevalença d'una d'aquestes sobre l'altra té en aquest cas molta rellevància, perquè fixa la preferència de pas. Un dret reconegut i fixat per dos tractats internacionals, el dels Pirineus, del 1659, i el de Baiona, del 1850.
I ara tot plegat és la font del conflicte. L'Estat francès vol construir una rotonda que enllaci la carretera estatal N-20 –coll de Pimorent i ruta de Tolosa amb la de Perpinyà– amb la carretera de Llívia a Puigcerdà.
L'Ajuntament de Llívia diu que això trenca la preferència de pas històrica per aquesta via. Això, a la pràctica, es tradueix, segons les previsions del consistori ceretà, en el fet que recolliran tot el trànsit de camions que ara passen per la Guingueta d'Ix a través de la carretera D-8. No en va, l'Estat francès hi té projectada una altra rotonda just abans de l'entrada al poble.
Els temors de l'Ajuntament de Llívia, no obstant això, no s'acaben aquí, ja que té notícies de la construcció, pròximament, d'un centre comercial als afores del municipi d'Ur. Amb la proposta francesa de l'enllaç de la carretera neutral amb l'E9, Llívia es convertirà en un lloc de pas dels veïns de l'Alta Cerdanya que vulguin anar a comprar a aquest nou centre comercial.
Als anys seixanta, la construcció de dues carreteres que travessaven la neutral de Llívia va iniciar l'anomenada guerra dels estops. Ho va motivar el fet que l'Estat francès va plantar senyals d'estop als dos encreuaments generats que havien de respectar els que circulaven per la carretera de Llívia, mentre que els que ho feien per les rutes franceses només havien de fer un cediu el pas.
‘Guerra dels estops'
La guerra, que va consistir a anar arrencant els estops, es va acabar als anys vuitanta del segle passat, quan l'Estat espanyol va finançar un pont –el manteniment va a càrrec de l'Estat francès– sobre la carretera neutral per eliminar un dels encreuaments i l'Estat francès va donar el cediu el pas als vehicles de la carretera de Llívia fins que va construir una rotonda per eliminar l'altre.
LA DATA
L'excusa del nou hospital transfronterer
L'obertura, en breu, del nou hospital transfronterer és un altre argument que els francesos fan servir per defensar la connexió. Orriols diu que l'accés per als cerdans del nord és millor per les vies actuals.
L'alcaldessa afirma que se senten abandonats
L'alcaldessa de Llívia, Sílvia Orriols (CiU), lamenta el canvi d'actitud que ha tingut el comissionat de límits del govern espanyol –que té competència en la carretera–. Segons ella, fins ara, els ha donat suport en les seves reivindicacions i, des de fa poc, no. “Deu ser que som catalans, o bé que hem estat moneda de canvi?”, es pregunta l'alcaldessa, que afirma que se senten abandonats.
Suport dels ajuntaments cerdans
L'Ajuntament de Llívia té el suport de tots els plens de la Cerdanya en les seves reivindicacions. A més, ha recollit més de 600 firmes de suport a la seva posició amb relació a aquesta via.
