I el Talgo va arribar a Portbou

El 31 de maig del 1969, el dia que l'ano­me­nat “Catalán Talgo” va tra­ves­sar Girona en direcció a la fron­tera espa­nyola per arri­bar sense esca­les i sense can­viar de com­boi a Gine­bra, Franco va reno­var la con­sa­gració d'Espa­nya al Sagrat Cor de Jesús. En una solemne cerimònia al Cerro de los Ánge­les va pre­gar Déu perquè con­servés “La uni­dad reli­gi­osa de nues­tra patria”. L'espec­ta­cle, en què hi va haver la presència d'arque­bis­bes, car­de­nals i el govern de l'Estat en ple, va des­mun­tar el mis­satge de moder­ni­tat que s'inten­tava trans­me­tre. Un peri­o­dista va defi­nir el moment com a històric, ja que obria les por­tes del món: “el Catalán Talgo pro­seguía su viaje. Con él, e n t r a m o s a la Europa técnica, por la p u e r t a grande, acercándo­nos a Gine­bra, y lo que es i n t e r e s a n t e también, acer­cando Gine­bra hacia noso­tros. La velo­ci­dad –se des­li­zaba a 140 kilómetros por hora–, está p e r f e c t a m e n t e com­pen­sada por la como­di­dad de que ha sido dotado en sus más vari­a­dos aspec­tos.".Una altra versió la donava Presència en l'edició del 7 de juny:“Aquest tren està ideat com un «trans­port de luxe», amb res­tau­rants, cafès, aire con­di­ci­o­nat, música ambi­en­tal... Cal reconèixer que és un trans­port còmode i que pos­si­bi­lita el des­plaçament d'una manera molt impor­tant encara que, de moment, el seu preu no sigui pas asse­qui­ble per a totes les eco­no­mies. És clar que men­tre vagi pujant el nivell de renda naci­o­nal... res­ten espe­ran­ces."