Es gastaran 1,7 milions per apedaçar la carretera N-141e
Des del gener i fins a l'agost, se suavitzaran revolts i s'ampliaran vorals entre Bescanó i Anglès
Es preveu deixar el projecte definitiu a punt per a la licitació al final de la legislatura
és gaire elevada
El govern català invertirà 1,7 milions d'euros en unes obres entre Bescanó i Anglès de “millora de la seguretat viària” a l'N-141e, la coneguda popularment com a “carretera de la vergonya”, entre Bescanó i Anglès, obres que preveu que començaran al gener i duraran vuit mesos, mentre continua preparant el projecte de reforma de tota la carretera, que preveu deixar pendent de licitació al final de la legislatura. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, es van reunir ahir a Girona amb els alcaldes de la zona i van presentar després a la premsa les obres, que s'acaben de posar a licitació i que tenen com a objectiu “proporcionar un recorregut més còmode i segur per a l'usuari” en un tram en què circulen cada dia entre 8.500 i 13.500 vehicles.
Vila, que es va comprometre el gener passat a fer aquestes actuacions mentre s'espera el projecte definitiu, va assegurar ahir que els treballs garantiran la seguretat a l'N-141e en un termini “d'entre tres i quatre anys” i va remarcar que aquestes millores no modifiquen el calendari del govern pel que fa a la reforma de tota la carretera, un projecte de 165 milions d'euros que inclourà les variants de Bescanó i Anglès. El conseller va dir que seria “imprudent” posar data a l'obra definitiva, però va deixar clar que “difícilment” es podrà posar a licitació aquesta legislatura. La seva previsió és que entre finals d'aquest any i principis del 2014 es tregui a informació pública l'estudi informatiu i que es deixi el projecte a punt per a la licitació al final de la legislatura.
Vila va destacar que, tot i que “subjectivament hi ha una percepció de seguretat dolenta” de l'N-141e, “objectivament no hi ha una sinistralitat gaire elevada”, sinó que és una carretera “raonablement segura” amb una mitjana d'un accident mortal o greu cada any.
Pel que fa al fet de realitzar noves obres, encara no definitives, i tenir la carretera amb talls de trànsit vuit mesos més, Vila va assenyalar que “serà difícil, però és necessari”.
Obres concretes
El projecte de millora de la seguretat viària –pressupostat en 1.735.352,28 euros– consistirà bàsicament en la formació de sobreamples i la millora de revolts i també d'encreuaments amb la via verda. La formació de sobreamplada es farà a través de nous vorals i bermes transitables “sempre que sigui possible i aprofitant l'espai disponible”. En aquest sentit, s'enretiraran tanques per guanyar espai als vorals. Així mateix, es millorarà el traçat de dos revolts de la zona del Pou de Glaç amb una nova calçada amb vorals i carrils més amples, i es milloraran els peralts en tres revolts de la zona de la Pilastra. Quant als encreuaments amb la via verda, se n'eliminaran alguns, es millorarà la seguretat en el de l'entrada a Anglès eixamplant l'actual illeta i es posarà un semàfor en el de la C-63 a les Planes d'Hostoles. Serà l'única actuació a la C-63. La resta serà a l'N-141e entre Anglès i Bescanó.
Al maig ja es van fer obres de conservació, consistents a estassar vegetació als revolts, instal·lar ressalts a la línia contínua en zones interurbanes, revisar els senyals de velocitat i implantar més panells direccionals.
LA FRASE
LES XIFRES
LA XIFRA
Més de 30 anys d'obres i reivindicacions
L.ALa reivindicació dels veïns pel mal estat i la perillositat de la “carretera de la vergonya” i les obres apedaçant-la tenen una llarga història, que ja abraça diverses dècades. Des que es va suprimir el carrilet de la línia Girona-Olot, l'any 1969, i això va comportar un augment important del trànsit a la carretera de Girona a Olot, les queixes han estat constants.
A mitjan anys setanta hi va haver les primeres mobilitzacions populars i polítiques per reclamar la millora de la via. Quan El Punt Diari feia només uns mesos que havia nascut, l'octubre del 1979, es va publicar una carta al director amb 576 signatures que ja qualificava la carretera de vergonyosa.
A principis dels vuitanta es va dur a terme una recollida de signatures a tots els pobles afectats. Se'n van recollir 10.000, que es van entregar al governador després d'una marxa de cotxes fins a Girona, que va reunir uns 500 vehicles. La pressió va fer que la carretera s'arreglés a trossets, però de manera insuficient. El 1988 els cartells reivindicatius tornaven a aparèixer als arbres i hi va haver una altra manifestació de cotxes. Mentrestant, el malestar ciutadà es transformava en un problema polític: amb l'enfrontament entre alcaldes i representants de CiU contraris a les mobilitzacions. Des del 1989, en què va tornar la calma política, les obres es van accelerar i el 1993 es van donar per enllestits els trams més importants, però mai no s'ha solucionat del tot. El 2006 el govern tripartit va prometre que sortiria en pocs mesos l'estudi informatiu del projecte del nou traçat. El mateix que ara es torna a prometre mentre es posen a licitació noves obres provisionals.
