Tarragona estrena segon cinturó

Foment dóna per acabada l'anhelada variant de l'A-7 amb un desviament de 10 milions, fins als 42, del pressupost inicial

El clam perquè es cons­truís una altra cir­cum­val·lació a l'N-340 al nord del terme de Tar­ra­gona, per com­ple­tar l'ano­me­nat pri­mer cin­turó que cobreix el tram estric­ta­ment urbà, sor­geix ja als anys noranta, jun­ta­ment amb el d'altres nuclis com ara Tor­re­dem­barra, Alta­fu­lla, Cam­brils o Vila-seca –tots ja avui amb vari­ant, per cert–, a causa de la con­gestió crei­xent de la via per l'aug­ment de població i la cada cop més mas­siva arri­bada de turis­tes a la Costa Dau­rada. El pri­mer pas el va fer el 1997 el govern esta­tal del PP, que va treure a con­curs l'estudi infor­ma­tiu del pro­jecte, si bé el juliol de l'any següent va avi­sar que la vari­ant no es faria abans del 2003.

Acci­dent mor­tal

Un tràgic acci­dent entre un auto­car i un camió l'1 de setem­bre del 1998 prop de la urba­nit­zació de la Móra, però, en què van morir cinc per­so­nes, va reo­brir el debat sobre la neces­si­tat urgent del segon cin­turó i va des­en­ca­de­nar almenys que es fes gratuït, el 2000, el tram d'auto­pista, si bé no va aca­bar de des­en­ca­llar la vari­ant. I és que el Congrés dels Dipu­tats apro­vava aquell novem­bre una pro­po­sició no de llei perquè les obres es poses­sin a lici­tació abans de dotze mesos però no feia la decla­ració d'urgència, amb la qual cosa la tra­mi­tació es va allar­gar uns anys més. El pro­jecte, a més, va aixe­car l'opo­sició d'enti­tats veïnals i eco­lo­gis­tes, per l'afec­tació que supo­sava a la zona de Bos­cos. A tots ells s'hi va sumar el PSC –lla­vors a l'opo­sició, tant a Madrid com a Tar­ra­gona–, que hi veia també interes­sos per afa­vo­rir la urba­nit­zació de Ter­res Cava­des i la Bude­llera, i junts van empren­dre acci­ons rei­vin­di­ca­ti­ves per dema­nar un canvi de traçat. Un altre grup de veïns, això sí, també es va mani­fes­tar paral·lela­ment per recla­mar just el con­trari, és a dir, que s'exe­cutés d'un cop l'obra. La victòria soci­a­lista a l'Estat, el març del 2004, va estar a punt, efec­ti­va­ment, de can­viar el traçat perquè no baixés per dar­rere el camp del Nàstic, sinó que es man­tingués paral·lel a l'AP-7 fins a anar a bus­car, prop del peatge de Tar­ra­gona, l'N-240 i la futura auto­via de Mont­blanc, l'A-27. Foment ho va arri­bar a estu­diar, però els tràmits esta­ven massa avançats –el Con­sell de Minis­tres ja havia auto­rit­zat l'adju­di­cació de l'obra, per un import de 15 mili­ons d'euros– i va aca­bar tirant enda­vant igual, amb el com­promís, això sí, de començar ja els estu­dis per a l'ano­me­nat ter­cer cin­turó.

Deu mili­ons més

Mig any després del que s'havia avançat, la vigília del referèndum sobre l'Esta­tut, el 15 de juny del 2006, s'anun­ci­ava l'inici dels tre­balls, a càrrec de la unió tem­po­ral d'empre­ses entre Intersa i Cyes, si bé a l'hora de la veri­tat no van començar fins al setem­bre. El pres­su­post final d'adju­di­cació havia estat el doble del que es deia el 2004 –gai­rebé 32 mili­ons–, i s'esti­mava que les obres dura­rien uns dos anys. Com sol pas­sar, però, el pro­jecte es va endar­re­rir, amb l'excusa ofi­cial d'uns car­reus romans que es van tro­bar a les obres prop de la Móra, que s'havien d'estu­diar i cata­lo­gar abans de treure. El pres­su­post extra per fer-ho va ser ofi­ci­al­ment d'un milió d'euros, tot i que això, jun­ta­ment amb «altres can­vis que es van haver de fer en el traçat», segons fonts de la sub­de­le­gació, ha fet pujar deu mili­ons el cost final, fins als 42 mili­ons. Només en la recta final les obres van afec­tar el trànsit. El 8 de juny pas­sat, la vari­ant es va obrir par­ci­al­ment per afa­vo­rir les obres de les noves roton­des d'accés des del Loreto i la Savi­nosa, fet que va cau­sar els pri­mers dies un caos impor­tant, tot i que les millo­res en la senya­lit­zació i el des­vi­a­ment del trànsit en sen­tit sud a la rotonda del Cat­llar van millo­rar de seguida la situ­ació. Des de mit­jan juliol la vari­ant ja ha estat oberta en els dos sen­tits, si bé amb talls pun­tu­als en alguns car­rils per polir els últims detalls. Avui, però, ja es pot dir de debò: el segon cin­turó és una rea­li­tat.

9,4 quilòmetres nous

El segon cinturó o variant de l'A-7 a Tarragona té un total de 9.400 metres de longitud, entre l'ermita de la Salut –sota el camp del Nàstic– i la rotonda de la Móra, on connecta amb la variant d'Altafulla i Torredembarra de l'N-340. Amb dos carrils per banda a la major part del recorregut, en té un tercer per a vehicles lents en sentit nord a l'altura de Boscos, a més d'un petit fals túnel al capdamunt. En un talús i un terraplè que hi ha en aquest tram abans del Catllar, precisament, s'han fet els últims treballs els darrers dies. A banda dels dos extrems, s'han construït dos enllaços més: un a l'altura de la carretera del Loreto, amb dues rotondes aèries incloses, i un altre a la carretera del Catllar, amb una altra rotonda inferior. Per millorar l'accés al primer, a més, s'ha construït una darrera gran glorieta per distribuir el trànsit des de la Via Augusta i l'N-340, a l'altura de la Savinosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.