Infraestructures
150è aniversari de la carretera Vic-Manlleu
150 anys de “la recta”
A mig agost de 1864 es va inaugurar la carretera osonenca de Vic a Manlleu per Granollers de la Plana, una recta de més de sis quilòmetres que ha mantingut el traçat fins a l'actualitat
Queda per al record que ja llavors, quan només hi passaven carros, hi havia embussos al pont de Can Molas de Manlleu per agafar la carretera
El 1865 la carreterava arribar a Torelló i l'any següent hi va passar el primer transport públic
A mitjan mes d'agost de l'any 1864 a Osona, ara fa justament 150 anys, es va inaugurar la carretera entre Vic i Manlleu en el seu traçat actual, per Granollers de la Plana. La via que, des del coll de Vic, anava fins a la font de l'Arç de Manlleu era una recta de més de sis quilòmetres, i va substituir els antics camins estrets i de pas dificultós. Fins aleshores, recorda el manlleuenc Esteve Gaja en el llibre El Manlleu del segle XIX, els nuclis de Vic i Torelló estaven enllaçats “per un camí de divuit peus d'amplada (uns 4,66 metres d'ara)”, i afirma, després de detallar els altres camins “de ferradura” de l'entorn, que “s'esdevenien d'allò més intransitables en temps de pluja”. Calia, per tant, i en previsió de la situació econòmica del país, en un clar procés d'industrialització, fer una reforma de les comunicacions.
La Diputació de Barcelona assumia, arran de la legislació aprovada el 1848, la millora dels camins que es consideraven veïnals. Així, l'any 1861, va dotar pressupostàriament una partida per a la millora d'aquest tipus de camins, que considerava de primer ordre. La tardor d'aquell any, tres brigades ja treballaven en diferents punts de la nova carretera, tal com deia el periòdic El ausonense. Tres anys més tard, s'inaugurava.
L'Ajuntament de Manlleu, el 1864, donava la benvinguda a la nova carretera destacant un fet que encara és vigent. En referència a l'embut que suposava ja llavors el pont de Can Molas, remarcava “el continuo tránsito de toda clase de carruajes que [...] están pasando por él”. Un segle i mig després, el consistori continua debatent com proporcionar més amplada i fluïdesa al pas sobre el riu Ter.
L'any següent, el 1865, la carretera va arribar al municipi també osonenc de Torelló. A mitjan 1866 es posava en funcionament el primer servei públic de transport entre Vic i la capital de la vall del Ges, passant per Manlleu, que feia ús de la nova carretera. Aleshores, els tres nuclis osonencs sumaven uns 21.000 habitants; avui, n'hi ha més de 75.000. La carretera, si fa no fa, continua sent la mateixa; ha canviat el ferm i ha augmentat l'amplada. I poc més hauria variat si no fos perquè, algunes dècades després de 1864, hi va passar el primer automòbil. La inauguració de la variant per l'eix de Bracons, el 1998, va ser un altre punt d'inflexió.
En carruatge de Vic a Torelló
Dos anys després de l'obertura de la carretera entre Vic i Manlleu, es va allargar fins a Torelló, seguint el traçat que s'ha mantingut fins ara a través de la Miranda. D'aquell moment consta un anunci aparegut el 10 de juny del 1866 al periòdic Eco de Montaña. Feia referència al servei de carruatges entre Vic i Torelló passant per Manlleu, i incloïa al final una referència a la Fontsanta, a Sant Pere, balneari que tenia gran anomenada a l'època.
La recta de Vic a Manlleu ha estat, històricament, una de les principals artèries de comunicació a la comarca d'Osona, a la Catalunya Central. Ha connectat els seus dos principals nuclis de població i, per extensió, el tercer, Torelló, on la via acabaria arribant al cap de dos anys. Ni el 1864 ni el 1866 no existien els vehicles de motor. Valgui com a dada que el que es considera el primer concessionari de Catalunya, a Barcelona, no va obrir fins al 1899, amb la posada en circulació d'uns primers vehicles molt limitats. Per això, durant molts anys, la imatge habitual de la carretera osonenca va ser amb cavalls, carros i diligències.
Hi passen 13.500 vehicles diaris
Actualment, per la carretera de Vic a Manlleu, de mitjana, hi passen 13.553 vehicles cada dia. Així ho acrediten les dades facilitades per la Diputació de Barcelona, l'ens titular de la via, de l'any 2013. Segons aquestes dades, al punt quilomètric 3, emplaçat poc després de la rotonda de l'eix transversal en sentit Manlleu, la mitjana de trànsit és de 13.553 vehicles. Aquesta xifra ha disminuït des de l'any 2007, quan se n'hi van registrar 15.099. Tot i així, el trànsit actual, principalment els dies laborables, entre dilluns i divendres (15.129 vehicles), continua sent notable. Entre els dies de la setmana, el major volum de trànsit es produeix els divendres (16,58%) i, si s'agafen com a referència els vehicles pesants, els dijous (18,34%).
I això que aquesta carretera, ara, és bàsicament de connexió entre Vic i Manlleu o d'accés a l'eix transversal. Anys enrere, en canvi, també era una carretera de pas utilitzada, per exemple, pels veïns de la vall del Ges: per anar de Vic a Torelló creuaven Manlleu. La construcció del primer tram de l'eix Vic-Olot, que va enllaçar Gurb amb Manlleu amb un nou pont sobre el Ter l'any 1998, va descarregar de trànsit de pas una via que, amb els anys, ha vist, d'una banda, com naixien nombroses interseccions giratòries en el seu recorregut i, de l'altra, com la proliferació de naus industrials a la sortida de Vic ha fet que el primer tram sigui més una travessera urbana que una carretera.
Canvi de paisatge, mateixa fesomia
Entre les imatges que il·lustren aquest article hi ha exactament 150 anys de diferència. La primera és la de l'obertura de la carretera, el 1864, i la segona, d'aquesta mateixa setmana, feta des del mateix punt. El paisatge ha canviat radicalment, però no pas la fesomia essencial del coll de Vic, intersecció de les carreteres de Manlleu i de Sant Hipòlit de Voltregà.
