opinió. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

Territori: pragmatisme i utopia

No partim d'una xerrameca esquerranosa, sinó d'un plantejament d'ordenament i planificació

El debat sobre el ter­ri­tori és un debat molt viu. Tan viu com neces­sari. La relació entre el ter­ri­tori, el pai­satge i les infra­es­truc­tu­res és encara un debat més neces­sari. Cal fer-lo sere­na­ment, sense impos­tu­res, sense fal­sos mani­que­is­mes, sense des­qua­li­fi­ca­ci­ons gratuïtes. És ben evi­dent que ara més que mai cal un debat amb argu­ments. És més hora dels subs­tan­tius que dels adjec­tius. I és també molt con­ve­ni­ent esbri­nar quina és la relació que s'esta­bleix entre ide­o­lo­gia i poder, entre sen­si­bi­li­tat i pai­satge, entre uto­pia i progrés, entre prag­ma­tisme i il·lusió. Aques­tes qüesti­ons adqui­rei­xen una espe­cial rellevància al ter­ri­tori empor­danès, d'una bellesa incom­pa­ra­ble, i d'una deli­cada sen­si­bi­li­tat a la recerca de la pro­por­ci­o­na­li­tat entre el desen­vo­lu­pa­ment rao­na­ble i les pres­crip­ci­ons bàsiques d'un pai­satge que és, en el seu con­junt, en la seva sin­gu­la­ri­tat peça a peça, l'eina més dura­ble i més impres­cin­di­ble de qua­li­tat de vida i de pros­pe­ri­tat pre­sent i futura.

És evi­dent que aquests valors no són patri­moni exclu­siu de ningú, que són un patri­moni col·lec­tiu de tot­hom i el fruit d'un pòsit cul­tu­ral secu­lar i mil·lenari far­cit de l'acció de la huma­ni­tat gene­ració dar­rere gene­ració. La pre­ser­vació i la trans­missió d'aquests valors no pot res­pon­dre a cap mena de fona­men­ta­lisme immo­bi­lista i ha de bus­car els refe­rents en aque­lles pro­pos­tes que ja s'han demos­trat d'èxit i allu­nya­des de tota la con­ta­mi­nació per­ver­ti­dora d'incrus­ta­ci­ons impròpies. Però és també molt evi­dent que l'única equació pos­si­ble és la que con­tem­pla les vari­a­bles inter­re­la­ci­o­na­des del pobla­ment, de la demo­gra­fia i el ter­ri­tori. El pobla­ment i la mobi­li­tat, sens dubte. I aquí les recep­tes adqui­rei­xen una com­ple­xi­tat necessària per asse­gu­rar un equi­li­bri entre les neces­si­tats evi­dents, les cons­tants bàsiques que s'han de man­te­nir, i la con­tenció dels ele­ments impro­pis i dels com­por­ta­ments degra­dants que ero­si­o­nen l'ambi­ent amb una con­tumàcia molt supe­rior a l'impacte més apa­ratós en apa­rença d'algu­nes acci­ons necessàries en el ter­reny de les infra­es­truc­tu­res.

No par­tim, doncs, d'una xer­ra­meca esquer­ra­nosa, sinó d'un plan­te­ja­ment d'orde­na­ment i pla­ni­fi­cació que situa les acci­ons necessàries en els punts menys sen­si­bles i asse­gura la pre­ser­vació dels grans valors que ens sin­gu­la­rit­zen el pai­satge i les seves opor­tu­ni­tats. És des d'aquest punt de vista que les opci­ons ideològiques es mani­fes­ten amb total evidència, i és des d'aquest punt de vista que no cal bus­car recep­tes libe­rals en els pres­supòsits dels governs d'esquer­res. El libe­ra­lisme tira pel dret, l'esquerra no.

I mal­grat tot, les acu­sa­ci­ons de cinisme pros­pe­ren, regna la con­fusió, les acu­sa­ci­ons gratuïtes sobre la ide­o­lo­gia impe­rant per damunt de dre­tes o esquer­res tro­ben des­ta­cats alta­veus i algun cro­nista il·lus­trat dis­tri­bu­eix patents de sen­si­bi­li­tat i d'intel·ligència. Amb l'objec­tiu de desa­cre­di­tar les acci­ons, de des­pres­ti­giar les pro­pos­tes, les impre­ci­si­ons esde­ve­nen rea­li­tats supo­sa­da­ment con­tras­ta­des.

En aquest sen­tit i posat en el trànsit entre l'Alt i el Baix Empordà, el cas més fla­grant és el de la C-31. Recla­mada de forma insis­tent, exi­gida de forma impe­ra­tiva, cri­ti­cats els seus endar­re­ri­ments, moral­ment exi­gi­ble per l'alta peri­llo­si­tat actual, ha esde­vin­gut, ara, en plena exe­cució, objecte de crítica i de dis­cussió des d'algun sec­tor d'opinió. Tant és que es parli de des­do­bla­ment quan no ho és, d'uns talus­sos que no hi són, d'uns ponts que hi són jus­ta­ment perquè no hi ha talus­sos, d'una bar­rera en forma de mura­lla que no hi serà. L'impacte hi és, sens dubte. Però la des­cripció de l'impacte no té res a veure amb les des­crip­ci­ons apo­calípti­ques que alguns en fan.

La rea­li­tat és tos­suda, la ide­o­lo­gia també, i els valors encara més.

És d'esquer­res com­prar i ender­ro­car Fluvià Nàutic, és d'esquer­res pro­te­gir Cap Ras ínte­gra­ment. És d'esquer­res adqui­rir la torre Mor­nau i pro­po­sar-ne la incor­po­ració al patri­moni públic del parc dels aigua­molls. També és d'esquer­res atu­rar la depre­dació del ter­ri­tori i impe­dir qual­se­vol edi­fi­cació nova en ter­renys d'un pen­dent de més del 20%. És d'esquer­res pro­te­gir ínte­gra­ment tota la franja lito­ral del sòl no urba­nit­za­ble com ho fa el pla direc­tor urbanístic del sis­tema cos­ta­ner. És d'esquer­res apro­var i apli­car el pla direc­tor urbanístic de la serra de Rodes. És d'esquer­res acos­tar Maçanet de Cabrenys i Dar­nius a Figue­res. És d'esquer­res por­tar l'elec­tri­ci­tat a Sant Quirze de Colera, com ho és pavi­men­tar el camí de Lliu­rona. És d'esquer­res fer la car­re­tera de Llers a Albanyà. És d'esquer­res impul­sar la carta del pai­satge de l'Alt Empordà com també és d'esquer­res crear l'Obser­va­tori del Pai­satge. És d'esquer­res impe­dir la pro­li­fe­ració de sego­nes residències en el sòl no urba­nit­za­ble i ender­ro­car, a través de pro­ce­di­ments judi­ci­als, les que són mani­fes­ta­ment il·legals. És d'esquer­res orde­nar el crei­xe­ment dels assen­ta­ments humans. És d'esquer­res cons­truir la nova presó de Figue­res. És d'esquer­res fer prac­ti­ca­ble el coll de Banyuls. És d'esquer­res finançar la reha­bi­li­tació de les ins­tal·laci­ons del san­tu­ari del Mont. És d'esquer­res pro­po­sar la millora de les urba­nit­za­ci­ons i la seva com­pac­tació i reducció. És d'esquer­res impe­dir la reo­ber­tura de pedre­res al massís del Sali­nes-Bas­se­goda. És d'esquer­res mirar de posar ordre en les extrac­ci­ons d'àrids al Ter i el Fluvià, a la Muga i el Manol. És d'esquer­res senya­lit­zar les rutes de l'exili. És d'esquer­res faci­li­tar la con­cen­tració d'empre­ses fri­gorífiques i de tota mena. És d'esquer­res treure les car­re­te­res de l'inte­rior de les pobla­ci­ons i impe­dir la urba­nit­zació dels entorns de les noves car­re­te­res. És d'esquer­res ator­gar els ajuts de la llei de bar­ris (Figue­res, Roses, Pala­fru­gell, Palamós, la Bis­bal...).

La rea­li­tat és tos­suda, la ide­o­lo­gia també, i els valors encara més

Algú pot arri­bar a pen­sar que en rea­li­tat totes aques­tes actu­a­ci­ons no són de dre­tes ni d'esquer­res i podria tenir raó. Fins i tot hi ha qui podria afir­mar en alguns casos que també són polítiques libe­rals o de dre­tes. Però la rea­li­tat és tos­suda i ens indica que, havent pogut, les dre­tes no ho han fet.

És el que passa ara amb algu­nes car­re­te­res que són polèmiques. Ho són perquè es fan. I no ho serien si s'hagues­sin fet quan tocava. Perquè és d'esquer­res, i molt, fer ara només, i vol dir només, aque­lles car­re­te­res que s'havien d'haver fet fa vint anys i no hi va haver ni el coratge ni la volun­tat política de fer-les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.