Una interconnexió que presenta dades excepcionals
La infraestructura que s'inaugurarà demà permetrà duplicar l'intercanvi d'electricitat entre els dos estats
Les obres es van acabar el desembre del 2014, entrarà en servei el juny del 2015, però la interconnexió elèctrica s'inaugurarà demà en presència dels màxims responsables dels estats francès i espanyol. A banda de les conveniències dels calendaris polítics, la presència de Mariano Rajoy i Manuel Valls aquest divendres a l'Albera recalca la importància d'una infraestructura faraònica, en la qual totes les xifres són excepcionals. L'objectiu principal d'aquest tram de 64,5 quilòmetres de línia de molt alta tensió és connectar les xarxes francesa i espanyola d'electricitat i permetre un intercanvi d'energia en els dos sentits, en funció de les necessitats de cada moment: en només cinc mil·lisegons la interconnexió permetrà invertir el sentit dels 2.000 MW que transporta aquesta línia. Quan entri en funcionament es duplicarà la capacitat d'intercanvi entre els dos estats (passarà de 1.400 MW a 2.800 MW). D'interconnexions entre xarxes de països diferents n'existeixen moltes, però el que fa que aquesta sigui excepcional, és que és única en molts aspectes: és la més potent que s'hagi fet mai al món i la més llarga (entre Baixàs, al Rosselló, i Santa Llogaia, a l'Alt Empordà). Les xarxes dels dos estats funcionen en corrent alternatiu, però el transport de l'electricitat en els 64,5 quilometres de la interconnexió soterrada es fa en corrent continu; per permetre la conversió de corrent alternatiu a continu i viceversa, a cada punta de la interconnexió hi ha una estació de conversió; són les més potents que s'hagin fet en cap altra interconnexió. Cada estació té més de 5.400 mòduls de potència que s'encarreguen de la conversió en cada moment.
El projecte global haurà necessitat eines i estructures creades a mida: en primer lloc, la constitució d'una societat només per a aquesta obra, Inelfe, una societat internacional constituïda a parts iguals per Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d'Électricité (RTE). Els 250 quilòmetres de cable (que formen quatre cables principals), tenen unes característiques úniques que permeten transportar 2.000 MW de corrent continu a 320 kV i suposen un altre rècord mundial, mentre que dues tuneladores s'han hagut de concebre especificament per perforar l'Albera.
El pressupost també és astronòmic: uns 700 milions d'euros, amb part del finançament d'Europa, ja que és precisament Europa la que demana que les xarxes dels estats estiguin cada vegada més interconnectades. Però, tot i l'excepcionalitat de les dades d'aquesta interconnexió, Europa ja ha avisat els dos estats que no n'hi ha prou i que cal preveure més interconnexions entre els estats francès i espanyol.
Per difondre l'excepcionalitat de l'obra realitzada, Inelfe ha fet una pel·lícula que es proposarà als municipis pels quals transcorre la interconnexió elèctrica. També s'ha fet una visita virtual del túnel de l'Albera, que es podrà veure pròximament a la xarxa.
LA XIFRA
La MAT és una “inversió imprudent” i un “disbarat”
Nou experts que van redactar informes contraris a la línia van anar ahir a declarar davant del Tribunal Suprem
Van al·legar raons de caràcter econòmic, de salut pública i mediambientals
N.Astorch/ACNUna “connexió internacional il·legal”, una “inversió imprudent” i un “disbarat”. Aquests van ser alguns dels qualificatius que van utilitzar alguns dels nou tècnics que ahir van anar a declarar en contra de la MAT davant del Tribunal Suprem. La sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem va citar a declarar aquests experts després de ser admès a tràmit el recurs que Iaeden, en nom de la plataforma No a la MAT, Alarmat i la CUP van presentar contra l'acord del Consell de Ministres del 2 d'agost del 2013, en què es declarava d'utilitat pública i s'aprovava el projecte d'execució de la línia elèctrica en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema.
Entre els que van declarar ahir, hi havia el doctor i president d'Eurosolar, Pep Puig; la professora d'economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano, i el doctor de la UB i professor de sociologia Joaquim Sempere. Josep C. Vergès va criticar l'acte d'inauguració institucional de la línia adduint que es tracta d'una “connexió internacional il·legal”, per a la qual “encara no s'ha aprovat cap pla d'impacte ambiental”. “És un disbarat que malauradament ja està pràcticament tot construït, però els jutges, si no els d'aquí els d'Europa, tombaran tot el projecte i deixaran en evidència no només els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya”, va exposar Vergés.
L'enginyer industrial Pep Puig va defensar davant el Suprem un informe que es basa en la “no necessitat d'aquesta infraestructura al territori”. “És una infraestructura que serveix per a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però ni és necessària per al TAV ni per a l'alimentació de les comarques de Girona”, va dir. Segons Puig és una “inversió imprudent” perquè “posa tanques al desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa”, que es fonamentarà en energies renovables.
El catedràtic de la Universitat d'Alcalá de Henares José Luis Bardasano va assegurar que les línies d'alta tensió són perjudicials per a la salut de les persones perquè els camps electromagnètics són cancerígens. “El que hem dit clarament és que cal soterrar-les, desviar les línies i tenir en compte els avenços tecnològics per jutjar la seva viabilitat”, va ressaltar.
Tot i lamentar el retard amb què l'alt tribunal els ha citat a declarar, l'advocat dels recurrents, Benet Salellas, va valorar positivament l'oportunitat que es va donar ahir als tècnics per explicar els seus arguments en contra de la MAT. “Sembla que el Suprem vol entrar en el fons del debat”, va manifestar Salellas. Cadascun dels experts va disposar d'una mitja hora per exposar les seves raons i per respondre a les preguntes de les parts.