La falta de consens sobre l'A-7 fa reviure antics desacords
Veïns, agents polítics i entitats tornen a debatre sobre la millor alternativa a l'N-340, una situació que es va viure l'any 2003 i que va provocar la paralització de l'autovia a les Terres de l'Ebre
Les discrepàncies sobre la construcció de l'autovia A-7 que aquestes setmanes s'han deixat entreveure entre veïns, associacions, alcaldes i entitats polítiques són només la culminació d'una història escrita a còpia de diferències. Entre altres fets puntuals que han ocorregut els darrers dies, les associacions de veïns de Tortosa i Amposta han escindit la lluita conjunta i els agents polítics s'han reunit urgentment per evitar que les discrepàncies dinamiten, novament, la millora de les infraestructures a les Terres de l'Ebre.
Remuntant el debat a l'inici de projecció de l'autovia, l'any 2003, el diputat del PP al Congrés, Joan Bertomeu, explica que el territori no té una via d'alta capacitat perquè els polítics van ser incapaços d'arribar a un acord quan l'últim govern d'Aznar, amb Álvarez Cascos com a titular de Foment, va aprovar, provisionalment, l'estudi informatiu de l'autovia Castelló-l'Hospitalet de l'Infant. Llavors el desdoblament de l'N-340 tenia un pressupost de 515 milions d'euros i discorria pel traçat actual amb circumval·lacions en municipis com l'Aldea, on es van registrar nombroses al·legacions.
Tot i així, el canvi de govern a Madrid, el 14 de març del 2004, junt amb el primer tripartit de la Generalitat, va acabar determinant un front per portar l'autovia des de la Jana, per l'interior, reforçant el paper de gran part dels pobles amb forta presència del sector del moble. Aquesta opció pretenia allargar el passatge pel nord de Tortosa i no pel sud, com finalment es va aprovar en l'estudi informatiu vigent. A més, les alternatives pel prelitoral van topar amb una forta oposició mediambiental. Per no afegir-hi que l'autovia per l'interior no tenia el suport del gros de CiU, que governava Amposta amb majoria absoluta. Finalment, el delegat del govern, Lluís Salvador, va convocar els representants de tots els partits i la balança es va decantar cap a l'alternativa per l'interior del Baix Ebre i el Montsià, per Ulldecona, Santa Bàrbara, el polígon Catalunya Sud i el Perelló.
El consens parcial es va acabar de concretar l'abril del 2005 amb la previsió que l'N-340 entre Amposta i la Ràpita seria substituïda per la C-12 o eix de l'Ebre. En aquest cas, el govern municipal tortosí liderat per l'alcalde de CiU, Ferran Bel, es va oposar a aquest traçat amb l'argument que les obres separarien amb un gran talús els nuclis de Campredó i Font de Quinto.
Tot i el mínim consens i la redacció del projecte, la crisi de l'obra pública va fer saltar pels aires l'autovia, en què només s'ha avançat en la declaració d'impacte ambiental. L'inici de les obres mai no ha disposat de cap dotació pressupostària.
LA XIFRA
Divisió en el si de les institucions
L'última ocasió en què es va posar de manifest la divisió d'opinions sobre la millor alternativa per descongestionar el trànsit a la saturada carretera va tenir lloc durant la reunió del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre (Ceste). Durant la sessió, va esclatar el malestar amb una votació en què els sindicats (la UGT, CCOO i la Unió de Pagesos) es van desmarcar de la reclamació de l'autovia (que sí que assumeixen govern i alcaldes) per centrar els esforços en la gratuïtat de l'autopista AP-7 com a solució estable a la greu sinistralitat de l'N-340.
En un inici, també hi van prendre partit així les associacions de veïns, que finalment s'han escindit per divisió d'opinions. Si bé l'entitat tortosina finalment ha fet costat als alcaldes i assumirà les exigències dels ajuntaments, la part d'Amposta manté la voluntat d'endurir les protestes fins que no s'obrin els peatges de l'AP-7.
