La Jonquera és dels únics llocs d'Europa on encara hi ha les cabines frontereres

A tota la Unió Europea s'han retirat, excepte a l'N-II i l'AP-7 en el Pertús per decisió dels governs espanyols i francès

L'existència de les cabi­nes de la poli­cia espa­nyola i dels gen­dar­mes fran­ce­sos a pocs metres dels esta­bli­ments comer­ci­als del Pertús i en el límit del ter­ri­tori dels dos estats, a l'auto­pista, sorprèn els milers de turis­tes que cir­cu­len per aquests punts. Fòrums d'inter­net estan car­re­gats de comen­ta­ris on es mani­festa l'estra­nyesa per aquest fet, que és inau­dit a la resta de països de la Unió Euro­pea. En el pas de França a Ale­ma­nya per Stras­bourg; o entre França i Itàlia, a Ven­ti­mi­glia; o entre Holanda i Bèlgica; o més al nord, entre Suècia i Dina­marca, per posar alguns exem­ples, l'única referència que can­vies de ter­ri­tori és el car­tell blau amb les estre­lles de la Unió Euro­pea i la toponímia del país.

A la Jon­quera és man­te­nen les anti­gues ins­tal·laci­ons i la majo­ria de dies són bui­des. La presència d'aquests ele­ments al mig de la car­re­tera, a més, pro­voca reten­ci­ons de trànsit en èpoques de molt movi­ment de vehi­cles, prin­ci­pal­ment l'estiu. També ofe­rei­xen una imatge poc gal­dosa ja que estan bru­tes o dete­ri­o­ra­des perquè no hi ha pres­su­post per al man­te­ni­ment.

Raons poc clares

El sub­de­le­gat del Govern de l'Estat a Girona, Fran­cesc Fran­cisco, ha atribuït la seva existència a «ser­veis vin­cu­lats a la segu­re­tat». «No se ben bé perquè hi són, però alguns ser­vei deuen fer perquè ningú els ha fet treure», ha dit. Fa uns mesos en una reunió de segu­re­tat a la pre­fec­tura fran­cesa de Per­pinyà es va par­lar d'aques­tes cabi­nes i es va acor­dar man­te­nir-les, perquè així ho dema­na­ven els minis­te­ris d'Inte­rior dels estats res­pec­tius –prin­ci­pal­ment l'espa­nyol–, que són els que tenen la com­petència en aquesta matèria. A la Jon­quera hi són, però en altres punts de comu­ni­cació entre els dos estats s'han tret. És el cas de Port­bou o Puig­cerdà, a la mateixa demar­cació de Girona, o d'Irun, al País Basc, on es van reti­rar fa quinze anys en els tres pas­sos que hi havia entre aquesta ciu­tat i Hen­daia. L'antiga fron­tera és ara una zona urba­nit­zada.

Un dels que mos­tra més interès que es tre­guin les cabi­nes és l'alcalde de la Jon­quera, Jordi Cabe­zas, que ha fet aquesta recla­mació molts cops. «Ningú sap donar la raó exacta de per què es man­te­nen. Fins i tot des de Brus­sel·les s'ha dit que s'havien de treure, però el govern espa­nyol s'hi nega. Suposo que ho uti­lit­zen de con­trol d'estran­ge­ria dels immi­grants sense papers que superen les fron­te­res exte­ri­ors», ha dit. Poques vega­des, però, hi ha poli­cies a les cabi­nes. A l'Alt Empordà, la poli­cia esta­tal té un ser­vei mòbil de con­trol anti­ter­ro­rista o d'estran­ge­ria que es posa a les cruïlles de Dar­nius o de Biure, uns quilòmetres abans de la Jon­quera.

De Lisboa a Talin sense passaport

Els Acords de Schengen van ser signats en aquesta ciutat de Luxemburg, el 1985 i 1990, i l'objectiu principal va ser suprimir de forma progressiva els controls fronterers en els països de la Unió Europea per garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. L'espai Schengen, en matèria de seguretat, va entrar en vigor el 1995 a Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal i això significava la desaparició de les policies a les fronteres. Posteriorment, s'hi han anat afegint altres estats, la majoria de la Unió Europea –tots menys el Regne Unit i la República d'Irlanda, que només hi participen parcialment–, a més d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Els darrers a incorporar-se han estat països de l'Europa de l'Est com Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia. El resultat és un espai sense fronteres de 3,6 milions de quilòmetres quadrats i més de 400 milions de ciutadans.

Cooperació policial a l'Aran

DAVID MARIN

Al pas transfronterer de pont del Rei, a Canejan (Val d'Aran), l'antiga duana s'ha reconvertit en un anomenat «centre de cooperació policial» entre cinc cossos policials dels dos costats de la frontera: Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Cuerpo Nacional de Policía, Gendarmeria Francesa i la policia duanera de França. El centre ocupa una antiga instal·lació duanera situada seguint el curs dela carretera N-230, però ja en territori de l'Estat francès i sense interrompre el trànsit. No hi ha cabines, sinó un edifici al costat de la carretera. Des d'aquest centre, els diversos cossos policials intercanvien informacions relatives a estrangeria o seguretat ciutadana, però sense aturar els vehicles llevat que es realitzin controls policials esporàdics per algun motiu concret. «És tracta més aviat d'un centre de recollida i d'intercanvi de dades», expliquen des de la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida, de la qual depèn aquest centre. Els controls antiterroristes són una altra de les funcions d'aquest centre. Són controls puntuals, de curta durada, en punts indeterminats de la carretera i realitzats per agents aliens al dispositiu habitual del centre Pont de Rei.

Fa sis anys es van enderrocar les de la duana

J.P

Fa sis anys, el 2003, es van enderrocar les quatre cabines policials i la marquesina que hi havia a la sortida de la Jonquera, a la zona duanera on es col·locaven agents de la Guàrdia Civil per controlar el contraban i el pas de mercaderies. Les cabines estaven situades enmig de l'N-II, a tocar de les antigues agències, i el fet de quedar en desús va provocar que es degradessin. Estaven en molt mal estat i brutes, fins que Foment, deu anys després de l'entrada en vigor dels Acords de Schengen, va retirar-les aprofitant una reforma que es va fer a la carretera. Feia temps que l'Ajuntament de la Jonquera reclamava l'enderroc, per la mala imatge que provocaven a causa de l'estat d'abandó. També intervencions de grups parlamentaris anaven en la mateixa línia. La imatge que oferien les instal·lacions dels antics passos fronterers de Portbou, la Jonquera, coll d'Ares i Puigcerdà era lamentable. Amb edificis bruts, destrossats, plens de pintades i amb les estructures metàl·liques ben rovellades. El mes de gener del 2003, el que en aquells moments era ministre d'Interior del govern espanyol, Mariano Rajoy, donava la raó al que en aquell moment era senador de CiU, el garrotxí Jordi Xuclà, que, en diferents intervencions, havia reclamat una solució per a aquests espais. Aquell any, el govern espanyol va intervenir-hi definitivament i es van eliminar, a través del pressupost del Ministeri de Foment, pràcticament totes les instal·lacions, sobretot les situades enmig de la carretera, com eren les cabines de la Jonquera. Tot i que es van treure les cabines, es van deixar les illetes on estaven col·locades, i no va ser fins fa tres anys, aprofitant que Foment feia una altra reforma a l'N-II, que es van eliminar aquests elements i es va deixar neta tota la calçada.

El sindicat policial, en desacord

La retirada de les instal·lacions duaneres, però, no va satisfer tothom. El Sindicat Unificat de Policia (SUP) va protestar perquè es tirés a terra l'edifici que hi havia entre Prats de Molló i Molló, al coll d'Ares. Eren partidaris que es rehabilités perquè es fes servir en els controls policials que s'organitzen periòdicament, i així evitar haver d'estar a la intempèrie en un lloc de temperatures baixes.

En el moment que es van desmuntar les cabines de la duana de baix, com es coneixia a la Jonquera, l'alcalde va reclamar que al mateix temps s'eliminessin les del Pertús. Han passat sis anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.