Municipal
Manresa redueix les aigües contaminades de l’abocador
Una planta pilot instal·lada durant un any ha permès recuperar prop d’un 80% de l’aigua tractada per retornar-la al medi ambient o reutilitzar-la
S’ha implementat en un altre abocador, a Osona, per comparar resultats
Un grup d’investigadors d’Eurecat-CTM (Centre Tecnològic de Manresa) ha aconseguit reduir la contaminació de les aigües residuals generades a l’abocador de Manresa a través d’una tecnologia pionera que s’ha provat durant onze mesos. Amb el nom Life Releach, aquest sistema ha permès recuperar prop d’un 80% de l’aigua contaminada de l’abocador amb qualitat per ser retornada al medi ambient o reutilitzada.
Aquesta aigua, coneguda com a lixiviat, es genera als abocadors a causa de la degradació dels residus juntament amb l’aigua de pluja que s’hi escola. Actualment, a Manresa, es tracta a través d’un procés d’oxidació avançada, en el qual es concentren els contaminants fins a la meitat i es filtra la resta d’aigua abans d’abocar-la al clavegueram, que la porta fins a la depuradora.
Amb la nova tecnologia, explica Xavier Martínez, investigador de la unitat de sostenibilitat d’Eurecat-CTM, es filtren tres quartes parts de l’aigua i la resta es tracta amb productes químics que solidifiquen el lixiviat, de manera que es pot tornar a dipositar a l’abocador ara com a residu sòlid.
Segons Martínez, això permet “reduir els costos de tractament i gestió, ja que el volum final de residu es disminueix fins a un 80% o 90%”. L’investigador assegura que, tot i que l’abocador compleix estrictament la legislació mediambiental i “no suposa cap problema per a l’entorn”, el procés utilitzat per tractar les aigües contaminades és molt car i genera molt de CO2, un fet que podria millorar, afirma, amb la implantació de la tecnologia Life Releach.
En paraules més tècniques, el que fa aquest sistema és recuperar membranes d’osmosi inversa de plantes dessalinitzadores al final de la seva vida útil amb l’objectiu de reutilitzar-les en el tractament de l’aigua contaminada generada als abocadors.
Una altra planta a Osona
Actualment, la tecnologia s’està provant en un segon abocador de residus a Orís, a la comarca d’Osona, per comprovar quins són els resultats en unes altres condicions. “Cada abocador genera lixiviats amb característiques diferents depenent del tipus de residu que s’hi aboca, del temps de vida de l’abocador o de les condicions meteorològiques”, explica Martínez.
El 19 d’octubre que ve s’hi farà una jornada de portes obertes perquè tècnics i altres interessats coneguin el projecte i el funcionament de la planta.
La iniciativa, que té un pressupost de 2,1 milions d’euros, és finançada pel programa Life+ de la Unió Europea. A més d’Eurecat-CTM, hi participen el Consorci de Residus del Bages, l’Agència de Residus de Catalunya i les empreses Protecmed i Grupo Typsa.
LA XIFRA
LA FRASE
Les nanopartícules, més innovació
El Centre Tecnològic de Manresa impulsa des de fa quatre anys un altre sistema pioner per descontaminar aigües, en aquest cas les subterrànies, anomenat Nanorem. A principis d’any ja van donar a conèixer els bons resultats d’aquest projecte, a través del qual han desenvolupat unes nanopartícules de ferro que sanegen l’aigua subterrània i que suposen “una reducció del temps de descontaminació i un augment de la competitivitat en la gestió d’emplaçaments contaminats”, explicava Irene Jubany, responsable de la línia de recerca en sòls i aigua subterrània del CTM. Aquestes minipartícules són capaces d’atacar directament components tòxics com ara derivats del petroli, insecticides, productes químics que s’utilitzen en camps de conreu o residus industrials, com ara desgreixadors, que provenen de vessaments incontrolats. En tots aquests casos el sòl queda contaminat amb els anomenats organoclorats, un tipus de compost orgànic que es filtra a la terra fins a penetrar en aigües subterrànies i que sovint les contamina de per vida. A banda d’utilitzar-se per netejar aigües, les nanopartícules també es podrien aplicar en camps com ara la medicina o l’alimentació.
