Medi ambient

Un aiguat històric

El 24 d’agost va fer 175 anys de les riuades de Sant Bartomeu del 1842, que van causar molts danys

L’aigua va arrasar molins a Capellades i va esfondrar cases a la Pobla de Claramunt, on va morir una persona

El 24 d’agost va fer 175 anys de l’aiguat catastròfic del 1842, conegut com l’aiguat de Sant Bartomeu, que va afectar la Catalunya Central i part del prelitoral i la Catalunya Nord. Hi va haver inundacions que van provocar nombroses destrosses i van morir una vintena de persones al país.

A les comarques centrals, l’aigua va arrasar els molins paperers de Capellades, va esfondrar catorze cases a la Pobla de Claramunt i va provocar la mort d’una persona. Al molí de l’Abadia, al barri del Rec d’Igualada, encara es conserva una rajola amb una inscripció que recorda fins on va arribar l’aigua. Es considera que va ser una de les pitjors riuades del segle XIX, tot i que encara van ser més devastadors l’aiguat de Santa Tecla del 1874 i el del maig del 1853.

El refranyer popular diu que “per Sant Bartomeu, pluja arreu”, fent referència al fet que si per aquestes dates enmig de l’estiu plou ho fa amb força. Aquell 24 d’agost del 1842, ara fa 175 anys, malauradament Sant Bartomeu va fer honor a la seva fama. Les fortes pluges van fer desbordar el riu Anoia des d’Igualada fins a la seva desembocadura amb el Llobregat a Martorell. L’aigua va destruir hortes i va inundar pobles per on passava. A Igualada el nivell de les aigües va superar una marca anterior que hi havia del desbordament de l’any 1803. A la Pobla de Claramunt van esfondrar-se catorze cases i va morir-hi una persona, mentre que a Capellades van quedar arrasats diversos molins paperers i una presa. La crescuda del Llobregat, a conseqüència de les grans avingudes dels seus afluents, va inundar una gran àrea des de Manresa fins al mar.

Més de 100 l/m²

Segons les dades que el Servei Meteorològic de Catalunya ha fet públiques a través del seu bloc, es calcula que a les zones més afectades les fortes tempestes van arribar a descarregar fins a més de 100 litres per metre quadrat en només dues hores. Això va provocar que rius i rieres es desbordessin i va causar greus inundacions i nombrosos danys.

En aquell moment a Catalunya no hi havia observatoris que mesuressin dades meteorològiques. Només n’hi havia a Barcelona i les dades diàries d’aquella època no s’han conservat. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, però, se sap també per les cròniques de l’època que el Llobregat va tenir una crescuda molt intensa a causa de les fortes tempestes que hi va haver a les capçaleres de l’Anoia i el Cardener durant el matí, que va agafar per sorpresa molts pagesos i obrers que treballaven prop de la llera del riu. On sí que hi havia mesures de precipitació era a Perpinyà, on les inundacions també van ser molt importants. En aquest punt del Rosselló, es van registrar fins a 111 litres per metre quadrat en només una hora i mitja. Aquesta és l’única dada que es conserva d’aquest episodi, però dona una idea de l’elevada intensitat amb què van descarregar les tempestes aquell dia d’agost.

Inscripció a Igualada

A Igualada hi ha un record commemoratiu dels aiguats de Sant Bartomeu al molí de l’Abadia, situat al barri del Rec. En una de les parets d’aquest antic molí fariner, encara s’hi conserva una rajola amb una inscripció que demostra les dimensions d’aquella riuada. L’edifici és a uns 50 metres del curs habitual del riu i la rajola indica que l’aigua va arribar a cobrir part de la porta de l’edifici. La ja mig malmesa inscripció diu: “Ací arribà la rierada del 24 d’agost de 1842 essent moliner Joan Soler.”

Època de sequeres i inundacions

El Servei Meteorològic de Catalunya explica al seu blog, en una entrada feta precisament per commemorar els 175 anys dels aiguats, que aquest episodi de pluges fortes va tenir lloc al final del que es coneix com la petita edat de gel, un període climàtic anòmal caracteritzat per una temperatura mitjana força més baixa que l’actual i una elevada variabilitat climàtica. Aquests canvis de temps es van plasmar en l’alternança de sequeres severes juntament amb episodis extrems d’inundació a qualsevol època de l’any.

L’episodi es va viure entre tempestes generals a gran part del prelitoral del país –sobretot al sector sud i extrem nord-est – des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord, així com a la Catalunya Central, que van descarregar amb elevada intensitat en unes dues hores, entre les deu del matí i el migdia del dia 24 d’agost del 1842.

Les zones més afectades van ser les conques del Corb, l’Ondara, el Francolí, el Gaià, el Llobregat, el Besòs, el Ter i la Muga. A la Catalunya Nord, les més afectades van ser les conques del Tec, el Rard, la Tet i l’Aglí. A banda de les afectacions de la regió central, a Olesa de Montserrat la força del Llobregat va destruir l’edifici de la Puda i a Molins de Rei i Martorell va malmetre ponts i molins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.