El Besòs fa comunitat

En l’agenda del govern d’Ada Colau, el del Besòs és un nom escrit en majúscules. Aquest territori fronterer entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs fa anys, o dècades, que arrossega unes mancances urbanístiques i socials que l’han convertit en una eterna assignatura pendent. A través d’iniciatives com ara el seu pla de barris, i sumant-hi accions mancomunades amb els consistoris de l’entorn, l’executiu de BComú i PSC vol donar una empenta visible a la zona en què pretén ser una intervenció troncal de mandat.

La millora de la convivència és una de les intervencions concretes previstes en aquesta voluntat genèrica de revitalitzar el Besòs. Per ajudar en aquesta tasca, la corporació barcelonina ha tret, ara, a concurs la prestació d’un servei per prevenir situacions de conflicte a l’espai públic i, alhora, fomentar el teixit veïnal i comunitari de la zona. Dues tasques, complementàries, que hauran de ser executades per un equip de set professionals que començarà a treballar l’1 de gener del 2018. La durada del contracte, pressupostat en 779.737,59 euros, és per dos anys, amb la possibilitat d’una pròrroga per un tercer.

El servei actuarà, essencialment, al Besòs-Maresme i la Pau-la Verneda, dos barris amb un nivell de renda substancialment més baix que la del conjunt de Barcelona –sobre una xifra mitjana de referència 100, cap dels dos no arriba a 60. L’objectiu és que aquests equips, que hauran d’acreditar experiència en resolució de conflictes o mediació, s’encarreguin de detectar conflictes de convivència embrionaris –com poden ser ús intensiu de l’espai públic, incivisme, brots d’exclusió social o conductes irregulars– i plantejar possibles solucions abans que augmentin. Una feina de radar en què caldrà que parin l’orella a les queixes o denúncies que facin els veïns de la zona. A més tindran encàrrecs específics com ara informar i assessorar les botigues de l’entorn sobre qüestions com ara reciclar residus, així com programes concrets adreçats a comerços regentats per estrangers, bàsicament xinesos i pakistanesos.

Això d’una banda. De l’altra, aquest dispositiu també haurà de promoure la creació de comunitats de veïns –prenent com una referència possible les escales de veïns, per exemple– perquè gestionin de manera conjunta no només possibles problemes, sinó també projectes o actuacions per desenvolupar conjuntament. Un engranatge que, entre d’altres, ha de ser útil per identificar casos d’ús irregular de l’habitatge, ja siguin ocupacions o sobreocupacions, per intervenir-hi posteriorment.

Tot i que el contracte defineix unes pautes més o menys abstractes sobre com haurà d’actuar el servei, la manera d’abordar cada cas estarà molt determinada perquè s’acabin trobant exactament els diferents equips. Un exemple. No és el mateix una situació conflictiva –sorolls, etc.– detectada en un carrer i que afecta una sola persona, un grup o tota una comunitat sencera. Llavors, tocarà fer un treball més d’avaluació, en què ja podran entrar en joc altres serveis o professionals. La primera part de l’encàrrec, però, la de palpar què passa al carrer o a peu d’escala, ja estarà feta.