la crònica
L'amenaça del delegat del govern
«Si hi ha d'haver sancions, si us plau, que siguin lleus, perquè no està bé que l'administració ens limiti el dret a treure a la superfície l'infant que tots portem a dins»
El delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, m'ha renyat. Confesso que sóc un dels ciutadans que, el cap de setmana passat, vaig dificultar el bon ordre ciutadà perquè vaig agafar el cotxe per anar a veure i aixafar la neu. El delegat diu que m'haurien de sancionar, perquè he estat un obstacle que ha contribuït a reduir la celeritat amb què calia resoldre els problemes que, en alguns indrets, va provocar la nevada. Sóc culpable. Fins i tot, una grua va haver d'ajudar-me per treure el cotxe del lloc on l'havia aparcat. A mi, i a quatre o cinc inconscients més com jo que vam voler apartar-nos de la carretera i vam deixar el cotxe en una esplanada que, plena de neu, ens va trair quan vam voler sortir-ne, al coll de Lilla, per no molestar.
Sàpiga, senyor Sabaté, que sóc mereixedor d'una sanció de les que vostè proposa. Si m'arriba, com a ciutadà responsable que pretenc ser, la pagaré. Tant de bo serveixi perquè el govern inverteixi en més maquinària per arreglar situacions de caos com les viscudes aquests dies.
Quan la grua que abans he esmentat procurava treure el primer cotxe de l'esplanada on diversos sancionables l'havien deixat per viure la il·lusió de la neu, va arribar un vehicle dels Mossos d'Esquadra. Els agents devien veure que aquell racó, just al davant del camí que puja a Miramar, era escenari d'un petit caos que els ciutadans afectats, solidaris tots, procuràvem resoldre empenyent cotxes i avisant els conductors que circulaven amb normalitat, mentre altres entretenien la canalla jugant amb la neu. El cotxe policial es va parar i pels altaveus es va sentir: «Treguin els cotxes del voral de la carretera immediatament, o en cas contrari seran sancionats.» Va ser tot el que van dir. O sigui, que van sentenciar abans de jutjar quina era la situació. Ningú els va fer cas, perquè tothom anava enfeinat intentant rescatar els vehicles del lloc on eren. Alguns vam pensar que els mossos ens ajudarien. Però no. Van parar un parell de minuts, van parlar amb el senyor de la grua, que devia fer l'agost en ple cap de setmana de gener, i van marxar. És evident que hi havia situacions més urgents a resoldre. No hi va haver sancions, però tampoc ajuda dels mossos. Els ciutadans sancionables ens vam espavilar sols, que ja està bé, perquè no tot ho ha de resoldre la mamà administració. Al cap i a la fi, vam ser nosaltres els qui vam cometre la imprudència, i nosaltres els que ens vam haver d'espavilar per resoldre el problema que havíem generat.
Confio que Xavier Sabaté sigui una mica desmemoriat. D'aquesta manera, quan torni a fer una nevada d'aquestes i tornem a caure en la temptació d'anar a conèixer un paisatge que ens és molt familiar d'un color absolutament diferent, encara no s'haurà elaborat un reglament de sancions contra els ciutadans-que-van-a-veure-la-neu-allà-on-no-neva-gairebé-mai. I si hi ha d'haver sancions, si us plau, que siguin lleus, perquè no està bé que l'administració ens limiti el dret a treure a la superfície l'infant que tots portem a dins. A Miramar, era tot tan bonic! Ja espero la pròxima nevada per tornar-hi. Encara que el delegat del govern em renyi i em sancioni.
