municipal
infraestructures
Propostes per posar fi a l’‘estigma’ de Malgrat Nord
L’Ajuntament presenta una bateria de mesures que inclou convertir la plaça Fèlix Cardona en un espai central del barri
Es preveu incorporar algunes de les actuacions als pressupostos del 2018
Remodelar i convertir la plaça Fèlix Cardona en un espai central que pateix “un fort declivi i risc d’estigmatització” i ubicar-hi algun servei municipal de caire social; donar continuïtat a la xarxa de carrers que afecten la mobilitat; crear accessos més segurs a les escoles i actuar en la remodelació d’un parc d’habitatges sovint amb mancances greus, com ara la falta d’ascensors en blocs de pisos. Aquestes són algunes de les actuacions més destacades que es van presentar fa uns dies com a resultat de la diagnosi encarregada per l’Ajuntament a la Diputació sobre el barri de Malgrat Nord i que es va presentar als veïns en un acte públic. El document resultant d’un extens treball de camp, que també ha inclòs espais de participació ciutadana, és el primer pas perquè s’acabin aplicant una vintena d’accions dividides en quatre eixos: consolidació del barri Malgrat Nord i la ciutat, habitatge i participació i cohesió. La regidora d’Habitatge i portaveu del govern municipal, Neus Serra (PDeCAT), valora molt positivament l’avanç que s’ha fet davant la necessitat d’actuar al barri. “Malgrat Nord ha de rebre una atenció que fins ara no ha rebut i, el que és més important, que tingui continuïtat en el temps”, apunta.
En aquest sentit, Serra destaca que en els primers esbossos del que ha de ser la proposta dels pressupostos del 2018 el govern de JxM, ERC, el PDeCAT i la CUP ja s’estudia la incorporació d’un seguit d’actuacions orientades a la millora de la zona. “L’obertura de l’avinguda Mediterrània, que coincideix amb un dels deu compromisos del govern per a aquest mandat i l’impuls del centre cívic La Immaculada són prioritaris”, insisteix la responsable d’Habitatge. Neus Serra admet que el projecte per a Malgrat Nord “és ambiciós i obligatòriament s’haurà de desenvolupar per fases”. Com a contrapunt a les mancances detectades al barri, els elements positius que destaquen els responsables de l’estudi se centren, entre d’altres, en una població eminentment jove, espais públics amplis amb gran potencial, oferta d’habitatges de lloguer i una important tradició en associacionisme que ajudarà també en el futur a participar activament en la transformació de la zona.
Salta l’alarma
El focus sobre el barri de Malgrat Nord es va encendre el juliol del 2016 arran d’una moció de la CUP, llavors a l’oposició, on es reclamava una reunió entre Ajuntament i ciutadans després d’un seguit d’episodis de violència –el darrer va ser la mort d’un jove de 20 anys a mans d’un altre jove que el va apunyalar amb una catana– que van fer saltar totes les alarmes. La moció va prosperar i mesos després se celebrava un fòrum públic obert als veïns perquè hi poguessin dir la seva. El setembre de l’any passat s’anunciava des del consistori que s’havia aconseguit una subvenció de la Diputació per fer la diagnosi en profunditat del barri, les conclusions de la qual ja s’han donat a conèixer.
