El Ripollès, entre la sensibilitat de ser gironins i la proximitat a Osona

Els polítics mantenen diverses posicions segons el territori on viuen

Al Ripollès, l'alcalde de Camprodon i diputat al Parlament pel PSC, Esteve Pujol, no té cap dubte que a la vall de Camprodon hi ha gairebé unanimitat en la voluntat de pertànyer a les comarques gironines. Tot i que diu que entén que, per a altres zones del Ripollès, la proximitat amb Osona és evident, històricament i socialment, al seu parer, Camprodon sempre ha estat més proper a Olot i la Garrotxa. La posició de l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat (CiU), és completament diferent, i aposta clarament per una vegueria conjunta amb Osona. De raó no li'n falta. Hi ha la línia de tren i el desdoblament de la C-17, que fan que, per a un habitant del baix Ripollès o de la vall de Ribes, sigui més còmode i pràctic anar fins i tot a Barcelona que no pas a Girona.

A la Diputació, el diputat provincial de CiU, Jaume Torremadé, opina que aquest no és el moment d'iniciar el debat de la divisió territorial i que s'ha volgut generar «per tapar qüestions pendents més importants». Per la seva banda, la vicepresidenta de l'ens, Maria Teresa Ferrés (PSC), coincideix amb els membres d'ERC i qualifica d'«actual» el debat territorial.

ENRIC VILERT

«El Ripollès forma part del territori gironí i així esperem que continuï»

j.m.s

Enric Vilert va revalidar el 2003 l'alcaldia de Vilablareix. A l'abril del 2004 va rellevar Joan Puig a la vicepresidència de la Diputació de Girona. Hi va ser responsable de l'àrea de Cultura i portaveu del grup d'ERC. Des de l'inici de la legislatura, el 2007, n'és el president. Es mostra partidari de conservar la unitat de les comarques gironines, excepte la Cerdanya.

–Considera inútil generar el debat sobre la divisió territorial quan encara no s'han creat les infraestructures necessàries per cohesionar el territori (eix pirinenc, tren transversal, etc.)?
–«L'Estatut de Catalunya preveu, en el seu article 83, que l'organització territorial s'estructura en municipis i en vegueries. Per tant, no es tracta d'un debat, sinó del desenvolupament d'una llei aprovada i vigent.»
–És inamovible la divisió en set vegueries?
–«El que més ens ha d'interessar són les competències que tindran les vegueries, i com es concreta l'article 90 de l'Estatut, que defineix la vegueria com a ens territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.»
–La nova divisió territorial és compatible amb la supervivència d'entitats com ara les diputacions?
–«Això és el que preveu l'Estatut, en el seu article 93, segons la llei que té previst fer el Parlament de Catalunya. És clar que es tracta d'evitar duplicitats, i no pas d'afegir noves administracions a les actualment existents.»
–Veu viable i coherent que el Ripollès no s'inclogui en la futura vegueria de les comarques gironines i que s'inclogui en una vegueria amb Osona?
–«El Ripollès forma part fins al dia d'avui del territori gironí i així esperem que continuï, tal com preveu l'actual projecte de divisió territorial.»
–Com pot afectar o perjudicar la resta de les comarques gironines que la Cerdanya s'inclogui en una altra vegueria?
–«No crec que el fet que depengui d'una vegueria o d'una altra suposi beneficis o perjudicis per a uns o altres. Cal trobar, entre tots, la millor fórmula de govern local per a la Cerdanya, igual que en altres comarques amb una realitat social i històrica concreta.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.