El món local denuncia la pujada del rebut de l’aigua

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el Consorci Besòs-Tordera han decidit presentar un contenciós administratiu contra l’aprovació de l’augment de l’11,8% del preu de l’aigua que subministra l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va aprovar, el 28 de desembre, l’augment amb els deu vots favorables de la Generalitat i els set contraris dels representants municipals, de l’AMB i dels consumidors industrials.

L’ACA va defensar l’increment del preu del servei en alta –el que cobreix el cicle des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals– per poder pagar el marge comercial de la concessionària, el cànon de l’aigua que ingressa la Generalitat i el cost financer del pagament d’uns crèdits amb un interès del 9,3%. Els 116 municipis als quals subministra aigua van exposar l’oposició unànime a un increment que suma una xifra global de 10 milions d’euros i que suposarà un increment mitjà d’1 euro per rebut a partir del març per a 4,5 milions de catalans, a banda dels ajuntaments. “Aquesta pujada no està justificada, és injusta i desproporcionada”, va afirmar ahir el vicepresident de Medi Ambient de l’AMB i regidor d’Aigua i Energia de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, que va anunciar la presentació del recurs acompanyat del president del Consorci Besòs-Tordera, vocal del comitè executiu de la FMC i alcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote. El recurs, que es presentarà en els propers dies, anirà acompanyat de la demanda d’una mesura cautelar de suspensió executiva. Segons Badia, des que es va privatitzar l’ATLL, el 2012, “s’ha encarit el rebut un 85%, i amb aquest 11,8% gairebé es doblarà el preu de la compra de l’aigua sense cap millora que ho justifiqui”, va afirmar el vicepresident de Medi Ambient de l’AMB.

Mingote, al seu torn, va defensar que “no és correcta aquesta pressió sobre 4,5 milions de persones quan els municipis han fet els deures”. Hi hauria la possibilitat que els ajuntaments assumissin l’increment, però és difícil quan els pressupostos i les ordenances fiscals ja han estat aprovats, segons Mingote. La pujada afectarà de forma diferent els municipis més dependents de l’ATLL i els que tenen més recursos per l’existència de pous. A l’àrea metropolitana, per exemple, l’increment serà del 4%, ja que la xarxa s’abasteix també del Besòs i la dessaladora. Badia va alertar del perill que els municipis recorrin a pous propis: “Seria un contrasentit en aquest moment d’alerta per sequera.”

Badia i Mingote van afegir que la decisió s’ha pres en un moment en què és imminent la publicació de la sentència que podria revertir la privatització d’ATLL. Les tres entitats denunciants consideren totalment “inapropiat” un increment que supera de molt l’IPC a les portes d’una sentència que podria fer reduir els rebuts si la gestió del subministrament de l’aigua torna a ser de titularitat pública.