I llavors va arribar l'aigua

No hi ha hagut ni domassos als balcons ni arcs de triomf, ni repic de campanes, ni festa grossa a les places. La celebració d'ahir no va tenir res a veure amb la que es vivia fa just un segle i mig a la ciutat. Ara, obrir una aixeta i veure rajar aigua no té cap misteri i les veus dels ciutadans només s'aixecarien en el cas que l'aigua no sortís. Però fa només 150 anys, Vilanova i la Geltrú va celebrar amb grans festes que de les fonts públiques –aquelles en què ara és tan difícil de veure aigua– començava a rajar de forma habitual aquest apreciat líquid.

Després de fer un recorregut de 14.000 metres entre roques i aqüeductes, l'aigua va arribar a Vilanova i la Geltrú des de la riera de Marmellar, al terme municipal de l'Arboç. Ho feia gràcies a un projecte que no va ser fàcil d'executar i que va permetre que la construcció de la mina de conducció de l'aigua tingués un cabal de 345 metres cúbics per dia. La inauguració oficial de l'arribada de l'aigua es va fer el 16 de gener de 1861, però les primeres proves es van realitzar l'estiu de 1860: el 8 de juliol l'aigua de la mina va arribar per primera cop fins al torrent de la Ramusa (la Collada) i d'allà a la platja. I el 17 d'agost es va instal·lar el primer tub de la canonada que havia de conduir l'aigua fins a la ciutat.

I coincidint amb la inauguració oficial d'aquest esdeveniment local, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va organitzar ahir al matí una jornada tècnica per analitzar el que va representar l'arribada de l'aigua per al desenvolupament de la ciutat, però també les dificultats amb què es va trobar la Vilanova de mitjan segle XIX per executar el projecte: “Vilanova era una ciutat industrial, principalment dedicada al tèxtil. Era una època de creixement, amb moltes oportunitats. La vila començava a obrir-se via marítima, i existien lobbis locals que van intervenir per aconseguir que l'aigua arribés a la ciutat, i amb ella l'evolució econòmica i social”, va apuntar ahir l'enginyer Albert Tubau, autor del llibre Vilanova i la Geltrú i el repte de l'aigua, que també va recordar que el municipi tenia en aquells moments 12.000 habitants i el seu alcalde era Teodor Creus i Coromines.

Els temps de sequera, la gestió de l'aigua en les empreses públiques i el futur de l'aigua a la ciutat van ser altres dels temes que es van tractar ahir a les jornades tècniques. En aquest sentit, l'alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, va destacar la tasca feta per la companyia municipal d'aigües, especialment en els darrers vuit anys: “Hem aconseguit un estalvi del 20% en el consum de l'aigua, en un temps en que la població s'ha incrementat en un 20%. Això vol dir que s'ha fet un ús més racional de l'aigua, però també hi han contribuït les feines de millora de la xarxa i el canvi d'aforament a comptador”.