El Casino de Vic, ni elitista ni anacrònic
Fundat l'1 d'abril del 1848, va ser conegut com el “casino dels senyors”
Entitat recreativa i d'esbarjo, sempre ha tingut un caràcter apolític
-
-
Dues perspectives de la casa Comella, tal com era a principis del s. XX, i un rebut de la quota de soci del 1879. Sobre aquestes línies, una tertúlia de socis als anys quaranta, una demostració de perruqueria de l'empresa Henry Colomer (1952), una assemblea de socis el 1997 i el bar, en l'actualitat. FONS CASINO DE VIC / A.A. -
,. -
-
,,. -
:. -
;. -
El Casino de Vic del 2014 no té res a veure amb l'arnat Casino Vicense creat l'1 d'abril del 1848. Les finestres i les portes de la casa Comella –seu de l'entitat des del 1899– ja fa algunes dècades que s'han obert de bat a bat. Per ventilar el vigatanisme més resclosit i per donar cabuda a tothom, un fet impensable fins a mitjans dels anys vuitanta, quan es va retirar el cartell de l'entrada que impedia l'accés a les persones que no en fossin sòcies. El sobrenom de Casino dels senyors va ser guanyat a pols durant tota una centúria. Dels senyors, per la distinció dels seus beneficiaris –el casino només era freqüentat per la burgesia de la ciutat–, però també pel masclisme tàcit que hi imperava. L'entrada de les senyores, amb l'única excepció dels dies assenyalats i de la cuinera, no es va produir fins a la meitat del segle XX.
El Casino de Vic, un dels primers de l'Estat espanyol i el segon més antic de Catalunya, després del de la Pobla de Segur (1828), deu bona part de la seva longevitat al seu caràcter apolític. Tant és així que l'article segon del reglament del casino, aprovat el 1899, prohibia qualsevol discussió de religió o de política a les seves dependències. Tot i que hi va haver bastants socis que van participar en política municipal, el casino era –i és– per damunt de tot, una societat recreativa i d'esbarjo, un lloc de sociabilitat. Durant més d'un segle, el ball va ser una de les principals activitats que s'hi van organitzar, junt amb els jocs de taula (amb freqüents timbes de cartes que van acabar amb el precinte de la sala de joc per part dels Mossos d'Esquadra el gener del 1988), la lectura i les tertúlies. A l'inici del segle XX, el casino (històricament molt implicat amb la festa major i el carnaval de Vic, per exemple) va ser dels primers llocs de la ciutat que va disposar de ràdio i de telèfon.
La vida d'aquesta entitat, explicada amb tot detall al llibre El Casino de Vic, 1848-2008 (Eumo Editorial, 2008), de Santi Ponce i Matias Ramisa, té un punt d'inflexió just un any abans d'encetar el segle XX. El 1899, la seu social va traslladar-se d'un local del carrer de Sant Miquel dels Sants a l'entresòl de l'ala dreta del palau modernista de Josep Comella, una filigrana arquitectònica del carrer de Verdaguer, ben bé al rovell de l'ou de la ciutat. Allà, el Casino de Vic s'hi va instal·lar en règim de lloguer fins al 1992, moment en què, gràcies a la subscripció que nombrosos socis van fer del títol de copropietari, les dependències van passar a pertànyer a l'entitat.
Malgrat que aquests dos últims anys ha registrat més baixes que altes, com a conseqüència de la crisi, avui, el casino té 350 socis titulars, condició que s'estén a tota la unitat familiar (cònjuge, fills menors de 25 anys i pares), amb la qual cosa els avantatges s'expandeixen, com a mínim, a un miler de persones. El soci titular, copropietari, actualment paga una quota de 250 euros anuals i l'ordinari, sense títol social, un 20% més. Així se sufraga, en gran part, el manteniment ordinari dels 960 m² de què disposa aquesta entitat privada, pressupostat en uns 150.000 euros anuals. Una altra cosa són les grans reformes, com ara l'última que es va fer a la façana, per a la qual es van haver de buscar patrocinadors i complicitats diverses. “En aquests moments, si una entitat no té patrimoni, la seva viabilitat és molt difícil. Actualment, això és el que ens ha permès tenir una disponibilitat econòmica i una solvència”, explica Enric Comas, president del Casino de Vic des del 2004, actualment a la meitat del seu tercer mandat.
Una llarga metamorfosi
El Casino de Vic, constituït formalment amb aquest nom el 13 de març del 1933 després de fusionar-se amb el Centro Industrial Vicense (una altra entitat recreativa), n'ha vist de tots colors. Confiscat per la CNT-FAI durant la Guerra Civil, els locals del casino van passar a convertir-se en la seu central de l'organització anarquista i no va ser fins a la tardor del 1939 que les autoritats van tornar el patrimoni requisat als seus propietaris. Això sí, amb el nom castellanitzat: Casino de Vich.
Immersa en la grisor franquista, el centenari de l'entitat va passar desapercebut i es va acabar celebrant, sense que se'n coneguin les causes, el 1950, amb dos anys de retard. El moment no convidava a gaires alegries, però durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat, a la seu de l'entitat es van fer activitats com ara ping-pong, mecanografia i exhibicions de perruqueria, sense abandonar mai el seu suport a l'associacionisme vigatà, sobretot de caràcter esportiu.
El billar, de què avui en queda una gran taula al bar del casino, va tenir un protagonisme especial, fins al punt que, el 1972, l'entitat recreativa va organitzar, junt amb el Club Billar Vic, un campionat d'Espanya amb la presència de les millors figures de l'època. En aquell temps, a l'inici de la dècada dels setanta, i sota la presidència de Jordi Soler, el casino va començar a abandonar les formalitats pròpies del segle anterior i es va obrir a la menestralia i a les classes mitjanes. Amb la seva particular transició, en el darrer terç del segle XX, el Casino dels senyors va passar a ser el Casino de les entitats, aixoplugant inquietuds socials, culturals i polítiques. De fet, des de les eleccions municipals del 1979 i fins entrada la dècada de 1990, el casino es va convertir en un punt d'informació dels primers resultats electorals i en un espai al servei de les diferents formacions polítiques. Però de llavors ençà també ha estat, sobretot, un lloc obert a tota mena d'expressions culturals i artístiques. La difusió que ha fet de la poesia, el teatre, la pintura o la música (essent escenari del Mercat de Música Viva de Vic), entre altres, ha contribuït, i molt, a aproximar l'entitat a tota la societat. Un esforç que l'any 2009 va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi.
Mirant cap endavant
L'actual president del casino hi insisteix: “Encara hi ha gent que es pensa que som un món tancat del segle XIX. És obvi que hi ha dependències que només són d'ús per als socis, que han de tenir un tracte preferencial perquè contribueixen al manteniment de la casa, però moltes altres són obertes a tothom.” Comas es refereix al bar, al restaurant o a la sala Modernista, d'uns 200 m² i amb escenari, que es pot llogar per fer-hi des d'espectacles de petit format i concerts fins a banquets, passant per presentacions de llibres o xerrades. El Casino de Vic, seu de mitja dotzena d'exposicions l'any o del Club Escacs Vic des del 2002, avui té una programació trimestral regular i acull cap a un centenar d'activitats anuals. Un 25% dels seus socis són de fora de Vic.
Conscient del canvi d'hàbits que representen les xarxes socials, Comas creu que “l'essència del casino com a espai de reunió i lloc de trobada és plenament vigent”. Però per garantir la seva continuïtat només cal una cosa: “Seduir totes les generacions, sobretot el jovent. Si som capaços de fer això, serà fantàstic”. De moment, estan pensant a estrènyer més llaços amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya –amb què ja organitzen el club de lectura– i el Patronat d'Estudis Osonencs per crear el futur Ateneu de Vic.
CASINO DE VIC
ANY DE FUNDACIÓ:
1848
POBLACIÓ:
VIC
NOMBRE DE SOCIS:
350