El secretari de Sant Hilari qüestiona una inversió per a l’aigua
El funcionari, alhora interventor, veu erroni endeutar-se en 289.000 euros per comprar material i adquirir la xarxa
El ple de fa una setmana va permetre comprovar, un cop més, les diferències de criteri entre l’equip de govern, el Partit Independent de les Guilleries (PIG), i el secretari i interventor, Màrius Valls, sobre l’aigua. El funcionari va fer una objecció legal al fet que el PIG hagi inclòs una partida de 289.000 euros en el pressupost i s’endeuti per comprar material i convertir-se en titular de la xarxa municipal d’abastament d’aigua potable, que és de la concessionària Sorea.
L’alcalde, Joan Ramon Veciana, admet les discrepàncies de l’equip de govern, assessorat per un bufet d’advocats, amb el secretari. “Hi ha discrepàncies jurídiques entre el secretari i els nostres informes. En una cosa tan cabdal com l’aigua, hem d’anar tots en la mateixa direcció.” Valls va assenyalar que quan els passos de l’Ajuntament es concretin –via expropiació de béns com ara canonades o dipòsits– podria denunciar els fets a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.
Cal recordar que el 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la concessió que l’Ajuntament de Sant Hilari havia atorgat a Sorea el 2008. Fa quatre mesos, al juliol, el consistori havia obligat, per acord de ple, la concessionària a prestar el servei, tot i un informe desfavorable del secretari.
“Previsió de despesa”
En el ple del dia 20, Veciana va defensar que els 289.000 euros formin part del pressupost pel 2018 (5,9 milions), aprovat gràcies al seu vot de qualitat, ja que hi va haver empat a sis entre el PIG i CiU (a l’oposició). La previsió “no és compromís de despesa sinó, [això], previsió de despesa”.
LA FRASE
“Prejutjar i gestionar a cegues”
En l’últim ple, el portaveu de CiU, Albert Santaugini, va demanar que el secretari i interventor, Màrius Valls, aclarís per què s’oposava a la partida dels 289.000 euros per a l’aigua. Valls va intervenir uns 20 minuts i va criticar que l’Ajuntament s’endeuti abans de decidir el model de gestió. El seu informe és taxatiu: “[...] La despesa i l’endeutament previstos en el pressupost per a l’adquisició d’infraestructura del servei d’aigua i correlatiu finançament [...] prejutgen i preestableixen la necessitat d’adquisició de la propietat de la infraestructura i el seu finançament mitjançant préstec per a una forma de gestió ja suposada directa, a cegues i sense cap fonament, i, en conseqüència, contra els interessos econòmics i financers municipals”.
