“Estimem que unes 400.000 persones visiten el parc”

Bé, hi ha hagut molts canvis interns, de departament, ja que vam començar a Agricultura, després vam passar a Medi Ambient, vam tornar a Agricultura i després a Territori. Són canvis de funcionament, que han suposat diferents directrius. Ara estem contents perquè amb Territori hem passat tots pràcticament al que era l’antic Medi Ambient.

La seva situació geogràfica fa que hi hagi elements excepcionals. A més de la flora hi ha la geologia, amb afloraments de més de 300 milions d’anys, bàsicament a la reserva de Cap de Creus, on cada any venen científics, geòlegs de tot el món a fer seguiments i estudiar la geologia in situ. I després també tot el patrimoni cultural i històric, començant pel monestir de Sant Pere de Rodes i tota l’arquitectura popular com ara la pedra seca, les barraques... Crec que hi ha uns 2.000 quilòmetres, si la posessis en fila, de pedra seca. I també tots els valors de l’àmbit marí, que són molts.

S’han fet les primeres reunions amb els diferents sectors. El PRUG recull temes importants, com són el fondeig i la navegació, la nàutica recreativa, el busseig, la pesca professional, artesanal i recreativa. També hi ha tot el tema de la recerca i extracció de corall.

L’únic lloc on estava permès extreure’n era al cap de Creus, i a Catalunya pràcticament és on n’hi ha, tot i que s’ha reduït molt durant aquests anys sobretot pels furtius. Des de la creació del parc estava prohibit només a la reserva integral (a la part marina hi ha tres reserves naturals parcials i una petita reserva integral al nord de l’illa Encalladora) i no s’entenia que en un espai protegit es pogués extreure corall. El 2005 vam aconseguir que es prohibís a les tres reserves parcials. De llavors fins ara, hi ha cada cop més estudis que corroboren que el corall és més petit, que n’hi ha menys, però com que és comercialitzable no és una espècie protegida. S’ha aconseguit que aquest any hi hagi una moratòria per deu anys prorrogable a deu anys més, de manera que es prohibeix l’extracció, i això és un gran avenç, en el sentit que és una espècie que calia preservar.

Sí, però ara amb aquesta normativa probablement quedarà aquí. S’han fet reunions amb els diferents sectors i ara s’està recollint tota la informació i ens hem de tornar a trobar una altra vegada. També s’ha fet una reunió amb tots els ajuntaments, sobretot de la part marina: Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, i la idea és que al llarg de l’any es pugui continuar aquest procés de col·laboració, de consens participatiu, per veure si ja aquest 2018 es pot tramitar i aprovar.

Sí. Un dels temes més polèmics va ser el fondeig i la navegació, perquè la posidònia és una espècie protegida i el fondeig aquí no està regulat. Només hi ha algunes cales a la zona de Roses, Montjoi i Jóncols, on l’Ajuntament posa algunes boies, i a Port-lligat, on es van posar 140 boies i només es pot fer aquest fondeig. El primer PRUG que es va redactar pretenia posar una sèrie de boies i volia regular el temps per demanar-ne la reserva. Va causar polèmica perquè potser es va consensuar poc. A la costa nord hi ha més dies de mal temps i és difícil que una embarcació decideixi a priori que vol pujar-hi, i la freqüentació potser també és menor. Tot això va causar bastant rebombori perquè moltes empreses i gent de Cadaqués que tenen barques tradicionals van dir que si no hi podien anar haurien de plegar. Era un bon document, però ara s’ha partit de zero i, agafant com a base el que ja s’havia fet, es revisarà tot això. S’ha de treballar més tot el tema de la pesca recreativa, l’activitat extractiva, i amb el sector de la pesca també caldrà parlar-ne. Però bé, pensem que està ben encaminat.

El Bulli està en la zona de paratge que permet una edificació de només un 20% sobre la ja existent. Al final, Ferran Adrià va refer el projecte i ara ja han fet els últims informes i han començat una part de les obres, i en principi ha d’anar endavant, segurament més lent del que estava previst.

Tenim un pla especial des del 2006 que és un full de ruta, un document molt important que no tots els espais tenen però que s’ha de tenir perquè és normatiu, que fa una radiografia de la planificació, de l’ordenació, dels límits de protecció, activitats, edificacions... Un dels reptes del pla rector és l’ordenació de la Punta de cap de Creus, que és reserva integral i una de les zones més visitades del parc i de Catalunya.

Tenim uns comptadors de vehicles i anualment hi passen uns 120.000 cotxes. Si cada cotxe porta dues o tres persones, calcula. Tenim diferents punts d’informació i és difícil estimar quanta gent hi entra, perquè es pot fer per diferents bandes, però estimem que unes 400.000 persones podrien visitar el parc. És una xifra prou elevada, i a tota la zona de la reserva hi va molta gent. Allà hi tenim un programa d’ordenació a partir del qual entrava la restauració del Club Méditerranée, i aquest ha estat una de les joies que tenim. Ha quedat com un museu a l’aire lliure. Es va fer en aquell moment i sort, perquè després ja no ho hauríem pogut fer amb una inversió important de l’Estat també. Ara ens queda pendent endreçar la Punta. A l’estiu a vegades han de tallar la carretera, la gent va pertot arreu. Realment cal una regulació. Tenim un projecte ja d’adequació de tot l’espai de la Punta, però per tirar-lo endavant, a banda que vol un pressupost molt potent, també caldria habilitar alguna zona d’aparcament a l’entrada del parc, quan ja surts del poble. S’hauria de mirar de fer allà algun aparcament dissuasiu, de dos-cents o tres-cents vehicles, de manera que els usuaris hi deixin el cotxe i mitjançant llançadores hi accedeixin. Accedir al parc amb llançadores només en èpoques punta; no estem parlant de tancar els accessos, sinó algunes hores al juliol i a l’agost. Hem ordenat molt la carretera perquè la gent no aparqui pertot arreu, però tot és un repte, fa anys que hi estem treballant i costa. Espero que algun dia s’aconseguirà.

En recuperació d’espècies estem treballant molt en l’eliminació d’espècies exòtiques, moltes de les quals estan molt arrelades. Cada any també destinem diners a la recuperació de la Seseli farrenyi, una espècie en perill d’extinció; a la conservació d’hàbitats oberts, sobretot per la fauna i l’avifauna, també de cara a evitar incendis; a l’agricultura i la recuperació de la vinya o l’olivera en algunes zones. A través del conveni que el departament estableix amb l’Obra Social de La Caixa, s’ha treballat en la recuperació de l’activitat agropecuària, la prevenció d’incendis, la millora d’hàbitat i la consolidació dels masos i l’ús públic a la finca en consorci Muntanya de Sant Pere de Rodes. L’Ajuntament de Roses també ha aprovat la creació d’una càtedra d’oceans i salut humana, impulsada per la Universitat de Girona i en la qual hi col·labora el parc natural. Aquesta càtedra permetrà treballar un tema molt innovador com és relacionar els oceans en general i l’àmbit marí en particular, amb l’objectiu d’augmentar els coneixements del que poden aportar els recursos marins per a la salut humana.

Ens volem declarar zona d’especial protecció de contaminació acústica i lumínica. De lumínica s’ha trobat ja un parell de zones en l’àmbit del Port de la Selva, i d’acústica intentaríem que fos tot l’àmbit del parc. És un valor afegit que crida un tipus de turisme. La junta rectora ha acordat començar a treballar la carta europea de turisme sostenible. Ens sembla que seria una bona eina perquè hi hagués més col·laboració amb el sector turístic. Aquí hi ha un turisme de temporada i s’hauria de treballar més el turisme sostenible involucrant-hi empreses. Alguns ajuntaments ja ho veuen bé. Aquest 2018 volem començar converses i conscienciar el sector. Ajudaria a consolidar i a donar a conèixer el que es fa i millorar tant la imatge de tots i aconseguir un turisme més respectuós en què les empreses tendeixin a donar valor a aquest espai protegit.

Això ens fa anar de corcoll, i no és només aquí. La gent va a un lloc i, com que els inspira, en comencen un, i després un altre... I això que hem posat senyalització informant que no s’han d’amuntegar pedres, però no hi ha res a fer. Al Cap de Creus ho solucionarem el dia que executem el programa d’ordenació de la Punta, però si no hi tens una persona allà que vigili i avisi la gent, ningú no fa cas. Dins de tot, però, és un mal menor. També hi ha deixalles, que és un tema d’educació ambiental.

A l’equip de gestió som sis persones, que és molt poc per tretze mil hectàrees i escaig. També ens dificulta la gestió el fet que gairebé tot el sòl és privat. Sí que tenim un 10%, unes 1.000 hectàrees que són consorci, i que moltes actuacions es fan als camins, que acaben sent públics, però si vols fer desbrossades o neteges cal els permisos dels propietaris, alguns dels quals són grans, però n’hi ha molts que jo crec que ni saben que hi tenen terreny.