Pals negociarà el futur del POUM amb la Generalitat
El municipi vol deixar en mans d’Urbanisme, que els insta a ser més restrictius, qualsevol reducció d’edificabilitat per evitar possibles indemnitzacions als privats
El govern municipal de Pals (ERC i PDeCAT) ha de revisar a la baixa les previsions d’edificabilitat del nou pla general (POUM) segons el dictamen emès per la Comissió Territorial d’Urbanisme a finals de l’any passat, però la regidora responsable del planejament, Maite Servià, aposta per “ser prudents” i pactar qualsevol reducció d’edificabilitat amb els tècnics de la Generalitat, per evitar així estar al centre de la diana de possibles reclamacions dels propietaris de terrenys privats que puguin recórrer a la justícia en considerar-se perjudicats.
Servià admetia ahir que les objeccions d’Urbanisme a l’aprovació definitiva del POUM “no assenyalen cap sector en concret ni fixen xifres”, de manera que volen asseure’s a parlar i estudiar modificacions o desclassificacions de zones. Un dels àmbits més controvertits del pla és el dels paratges de Rodors i els Jonquers i Interpals, on el síndic de greuges va recomanar l’any passat que es reduís dràsticament el nombre d’habitatges, les altures de les edificacions i, en general, la densitat en zones de pinars. Fa un parell d’anys, en un ple municipal, Servià va calcular en 150 milions d’euros l’import màxim d’una possible reclamació judicial si es desprogramessin drets d’edificabilitat de privats.
El govern municipal, per evitar conflictes, fins i tot va tramitar una modificació dels límits de la zona PEIN per compensar la pèrdua de zones verdes tot compatibilitzant-la amb els drets d’edificació.
LA XIFRA
Previstos 2.400 habitatges des del 1986
En la tramitació dels plans parcials que pengen del nou POUM pesen els drets consolidats en el planejament del 1986, una situació similar a la dels terrenys preservats a Castell, on la Generalitat va protegir ambientalment l’espai i va haver d’afrontar el cost de les expropiacions, per 19,2 milions del 1999.
