Medi ambient

SANTIAGO VILANOVA

PERIODISTA, ESCRIPTOR I ECOLOGISTA, QUE HA ESCRIT UN LLIBRE SOBRE EL MOVIMENT QUE VA SALVAR ELS VOLCANS GARROTXINS

“Explico fets en una atmosfera d’intriga”

Aquest activista cultural i ecologista explica en l’entrevista els detalls de com es va generar i va evolucionar la lluita per salvar els volcans de l’explotació minera

Fa un repàs a l’ecologisme català

ACTIVISTA
Iniciat com a periodista d’investigació a ‘El Correo Catalán’ i ‘Diario de Barcelona’, del qual va ser director, Vilanova té una trajectòria llargament premiada. Entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona de periodisme i el d’alguns assajos. Ha format part de l’equip redactor del projecte de Constitució republicana presentat al Parlament el 2016.
La dècada de 1970, ens negaven els drets als béns comuns naturals que reivindicàvem els ecologistes, apel·lant, com ara, a l’imperi de la llei
He volgut donar la meva visió dels antecedents a la reivindicació popular que va comportar a la zona volcànica la declaració de parc natural, el 1985

San­ti­ago Vila­nova és un dels refe­rents de la mobi­lit­zació que, a mit­jan anys setanta del segle pas­sat, va sal­var de la des­trucció alguns dels vol­cans més emblemàtics de la zona volcànica de la Gar­rotxa, sobre­tot cen­trada en la del Cros­cat. És també un dels refe­rents de l’eco­lo­gisme català, a part de la seva acti­vi­tat periodística i literària i del seu acti­visme polític, ara com a cap visi­ble d’Els Verds-Alter­na­tiva Verda i pro­mo­tor de l’asso­ci­ació Una Sola Terra. Cur­bet Edi­ci­ons acaba de publi­car-li Sal­vem els nos­tres vol­cans. Crònica periodística i eco­lo­gista de la defensa de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa, on explica tot aquest movi­ment i d’altres de més o menys coe­ta­nis i refle­xi­ona sobre l’eco­lo­gisme català. És, en defi­ni­tiva, una apor­tació docu­men­tada i, alhora, vis­cuda, d’algú que va viure tot aquell movi­ment, una ver­ta­dera revo­lució, en pri­mera per­sona.

Què l’ha moti­vat a fer aquest exer­cici de memòria i escriure aquest lli­bre?
He vol­gut docu­men­tar la meva experiència com a acti­vista eco­lo­gista i peri­o­dista en la defensa de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa i donar la meva visió dels ante­ce­dents a la rei­vin­di­cació popu­lar que va com­por­tar la decla­ració de parc natu­ral el 1985, el pri­mer que es va decre­tar a Cata­lu­nya.
Però vostè va més enllà i gene­ra­litza sobre l’eco­lo­gisme català.
Sí, perquè les victòries del movi­ment eco­lo­gista català dels anys setanta i vui­tanta del segle pas­sat han que­dat obli­da­des del memo­rial democràtic. Els nous movi­ments soci­als i polítics han de tenir aquesta infor­mació i més en un moment tan deter­mi­nant com l’actual. A part de tot això, com a olotí que soc, tenia també un com­promís social d’escriure aquest lli­bre sobre aquells fets.
Vostè diu que és una crònica periodística, però també una novel·la d’intriga. En quin sen­tit fa aquesta afir­mació al seu lli­bre?
Bé, el que explico en Sal­vem els nos­tres vol­cans són fets reals en una atmos­fera d’intriga. I és que, en aquell moment, es van mani­pu­lar els dictàmens científics per acon­se­guir una con­cessió minera. A la Gar­rotxa, a diferència del que es deia, no hi ha pedra tosca, que sí que és un mine­ral, i la greda és una roca piroclàstica. Ho afirmo, doncs, en aquest sen­tit i ho exem­pli­fico amb exem­ples com aquest.
Vostè va ser un dels prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes del movi­ment Sal­vem els Vol­cans. Quins creu que són els valors d’aque­lla revolta encara avui vigents?
De la mateixa manera que avui l’Estat espa­nyol apel·la a l’imperi de la llei per negar-nos el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, en els anys de la dècada de 1970 ens nega­ven els drets als béns comuns natu­rals que rei­vin­dicàvem els eco­lo­gis­tes. Estic segur que una Cons­ti­tució repu­bli­cana del segle XXI aca­barà assu­mint-los. I, de fet, això és el que recorda el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, al pròleg del meu lli­bre, i a qui agra­eixo que accedís a escriure’l.
Valors que en un deter­mi­nat moment poden sem­blar utòpics i més enda­vant accep­tats àmpli­a­ment pels sec­tors econòmics i per bona part de la soci­e­tat, no?
Efec­ti­va­ment, el movi­ment eco­pa­ci­fista euro­peu va ser pio­ner a recla­mar que els cos­tos ambi­en­tals fos­sin introduïts en l’eco­no­mia pro­duc­tiva. Ara empre­sa­ris, polítics i eco­no­mis­tes pro­gres­sis­tes, i fins i tot el Fòrum de Davos, par­len de la urgència d’impul­sar l’ano­me­nada eco­no­mia “cir­cu­lar”, “verda” o “sos­te­ni­ble” per miti­gar l’impacte del canvi climàtic.
No tot­hom ho té tan clar, no obs­tant.
Lamen­ta­ble­ment, no. Els lob­bies del carbó, el gas i l’ener­gia nuclear, és a dir, de les ener­gies fòssils, es resis­tei­xen a un canvi ràpid de para­digma que no con­tro­lin. I aquí apa­rei­xen per­so­nat­ges com per exem­ple Donald Trump.
El dibuix de Tra­llero a la con­tra­por­tada és molt expli­ca­tiu: uns vol­cans que tre­uen fum amb forma de símbol del dòlar. La revolta va atu­rar les extrac­ci­ons de greda, va sal­var els vol­cans i, ara, els vol­cans apor­ten riquesa. Qui ho havia de dir...
Sí, el Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa ha esde­vin­gut un dels motors econòmics de la comarca. En aquells anys els que ens oposàvem a les extrac­ci­ons de greda o a les mines d’urani, no obs­tant, érem con­si­de­rats uns deses­ta­bi­lit­za­dors i uns con­tra­ris al “progrés”.
Recorda el moment zero del movi­ment popu­lar que va acon­se­guir atu­rar l’explo­tació de les gre­de­res?
I tant! Tot va començar a prin­ci­pis de juny de l’any 1973, quan un acci­o­nista gar­rotxí de l’empresa Lava para la Cons­trucción i el seu advo­cat van con­tac­tar amb mi. En aquell moment jo era redac­tor d’El Cor­reo Catalán. Em van venir a tro­bar per denun­ciar el mono­poli que prac­ti­cava Petrofísica Ibérica, soci­e­tat espa­nyola far­cida de fran­quis­tes, en l’explo­tació de la greda de la zona volcànica gràcies a una frau­du­lenta con­cessió minera. Es van equi­vo­car.
Per què?
Es van equi­vo­car sor­to­sa­ment. Perquè, en tot cas, hau­rien d’haver par­lat i entre­gat la docu­men­tació con­fi­den­cial al res­pon­sa­ble de la secció d’Eco­no­mia del diari en comp­tes de deman­dar el suport “patriòtic” a un peri­o­dista eco­lo­gista. Els meus arti­cles al Cor­reo i a la revista Presència van ser un pri­mer crit d’alarma per sal­var un patri­moni geològic que aquells dos grups empre­sa­ri­als enfron­tats esta­ven devo­rant ferot­ge­ment.
Com va reac­ci­o­nar la soci­e­tat gar­rot­xina, que, en aquell moment, estava molt encla­vada en el con­ser­va­do­risme?
Durant l’etapa del fran­quisme, no exis­tia una consciència ecològica al gruix de la població per haver evi­tat la degra­dació que es va començar a pro­duir als vol­cans Mon­to­li­vet i Mont­sa­copa, ubi­cats al terme muni­ci­pal d’Olot. Para­do­xal­ment, s’ha con­ser­vat intacte el volcà de la Gar­ri­nada, també a tocar de la zona urba­nit­zada de la capi­tal gar­rot­xina, que té un alt interès científic perquè està con­fi­gu­rat per tres cràters i segueix en mans pri­va­des.
Per què ho diu tot això?
Perquè les explo­ta­ci­ons de greda eren con­sen­ti­des i fins i tot, en el cas de la zona del volcà Cros­cat, s’hi va auto­rit­zar un abo­ca­dor incon­tro­lat de dei­xa­lles que con­ta­mi­nava les deus. Tot ple­gat era inex­pli­ca­ble en un entorn d’artis­tes, lle­tra­fe­rits i natu­ra­lis­tes des­ta­cats. La soci­e­tat gar­rot­xina pro­gres­sista i democràtica, però, va saber reac­ci­o­nar molt posi­ti­va­ment fins a ocu­par les gre­de­res del Cros­cat el dia 2 d’octu­bre de 1977.
Un movi­ment de llui­tes com­par­ti­des que va ser coe­tani d’altres o que, fins i tot, en va ins­pi­rar d’altres?
Sí, no obli­dem que, a la lluita con­tra les extrac­ci­ons de greda als vol­cans gar­rot­xins, que també va coin­ci­dir amb el movi­ment de defensa dels aigua­molls de l’Empordà, s’hi va afe­gir una nova amenaça: la decla­ració d’una part de la mateixa zona volcànica com a reserva per a la pros­pecció de mine­rals radi­o­ac­tius.
Bus­ca­ven urani a la comarca de la Gar­rotxa?
Sí, les mul­ti­na­ci­o­nals Chev­ron i Exxon esta­ven interes­sa­des en l’explo­tació de mines d’urani a Cata­lu­nya. Aque­lla bata­lla, també la vam gua­nyar gràcies a la infor­mació alter­na­tiva que vam fer pública i a la unió i mobi­lit­zació dels ajun­ta­ments i altres admi­nis­tra­ci­ons locals de les comar­ques afec­ta­des.
Va ser el moment del sol som­ri­ent i del “Nucle­ars, no gràcies”?
Efec­ti­va­ment. En les mani­fes­ta­ci­ons con­tra les mines d’urani i les cen­trals nucle­ars d’Ascó i Van­dellòs, hi van par­ti­ci­par milers de per­so­nes sota aquest i altres lemes anti­nu­cle­ars.
Quin futur pre­veu per al movi­ment eco­lo­gista a Cata­lu­nya?
El nos­tre país està en un moment clau. Hem d’inten­tar recu­pe­rar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons. L’apli­cació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució Espa­nyola està afec­tant greu­ment la gestió del ter­ri­tori.
En quina mesura?
Els parcs natu­rals, per exem­ple, es tro­ben en un greu atzu­cac finan­cer. La pèrdua de bio­di­ver­si­tat i l’erosió del lito­ral pre­o­cu­pen els ecòlegs. Tenim també pen­dent de sane­jar el 47% dels aqüífers con­ta­mi­nats per nitrats del nos­tre país. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol ens ha suspès cau­te­lar­ment la llei cata­lana del canvi climàtic, que ha d’impul­sar la tran­sició energètica i la des­nu­cle­a­rit­zació del ter­ri­tori i que pot ofe­rir milers de nous llocs de tre­ball...
I què es pot fer en vista d’aquesta con­jun­tura?
Convé la cons­ti­tució d’un govern sobi­ra­nista i dia­lo­gant que pre­pari les bases d’una república que tindrà com un dels prin­ci­pals objec­tius millo­rar la qua­li­tat de vida de la població. Crec que per a aquest full de ruta ens cal­dria un depar­ta­ment trans­ver­sal de tran­sició ecològica i solidària.
“Tots vivim sota un immens volcà, una litos­fera magmàtica en cons­tant movi­ment que el dia menys espe­rat podria entrar en erupció i ridi­cu­lit­zar tota la nos­tra pre­po­tent acció civi­lit­za­dora.” És l’última frase del seu lli­bre. Pot­ser, la que moti­var el prin­cipi d’una nova manera d’enten­dre la rea­li­tat.
Espe­rem que real­ment així sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia