“A Renfe i a Adif els importa poc que les coses funcionin”

Si sumes que la problemàtica ara és més present, que els polítics hi estan més implicats i que hem aconseguit algunes millores, com ara la tarifa integrada fins a Ripoll, que hi hagi un tren que permeti a la gent de Ripoll, Sant Quirze de Besora, Torelló i Manlleu arribar a Barcelona abans de la vuit del matí, i que comenci a haver-hi algun tren apte per a gent amb dificultats de mobilitat, el balanç és positiu.

Jo diria que som l’única línia on no hi ha cap cadència ni cap lògica. En qualsevol altra saps que, ni que sigui cada tres quarts d’hora, tens un tren. Aquí pots tenir, el cap de setmana, dos trens amb mitja hora de diferència i no haver-n’hi cap durant dues hores. Racionalització vol dir endreça, una lògica d’acord amb els desplaçaments habituals de la gent, i això té el suport de 40 municipis i tres consells comarcals que van aprovar una moció. A Centelles, capital d’Osona sud, la majoria de semidirectes no hi paren, mentre que a Borgonyà o a la Farga de Bebié hi ha trens que hi paren sistemàticament.

Hi ha Rodalies desdoblades que funcionen igual de malament que la nostra, com ara la de Manresa. És evident que el desdoblament és necessari, però mentre això no passi hi ha un munt de coses per arreglar que millorarien la qualitat del servei i la percepció que en té l’usuari.

És la prova que quan un servei funciona té usuaris. L’autobús pot ser una solució per a la gent que va de Vic a Barcelona, però no ho és per a la gent de totes les poblacions del mig. Crec que bus i tren poden conviure perfectament. Nosaltres no estem obsessionats per guanyar cinc minuts. Si el viatge ha de durar una hora i quart, que la duri, però que sigui això i no més.

Fixa’t que sempre són els minuts justos per no haver-te de pagar la Devolució Xpress. D’ençà d’aquell accident de Galícia, els nostres trens ara van amb deu minuts més del compte perquè hi ha llocs on han de reduir la velocitat, però en aquest temps també s’han fet moltes actuacions que permetrien tornar als horaris antics. Ara hi ha un tren que arriba a Vic a les 9.10 o 9.15, quan la majoria de gent entra a treballar a les 9. Demanem que es compleixin els horaris i que es generi credibilitat en la qualitat del servei.

A l’R3 hi va a parar tot el que no volen les altres línies. Les reformes que es van fer als combois no estan pensades per desplaçar-se de Puigcerdà a Barcelona, que suposa dues hores.

De fet, pràcticament només queda Torelló. Quan nosaltres vam començar la lluita, i en gran part per això vam néixer, és quan va començar una política decidida d’Adif per carregar-se el personal i automatitzar les estacions. Darrere una estació tancada hi ha un deteriorament dels espais: avui no funciona el lavabo, demà el llum... Tot i així estem esperançats que hi hagi un canvi de xip. A Manlleu, on l’Ajuntament s’hi ha implicat, sembla que Adif ha entès que val la pena trobar-hi solucions.

A Renfe i a Adif els importa poc que les coses funcionin. Nosaltres hem dit a l’Ajuntament: “Si no us hi impliqueu, això no es resoldrà.” No pot ser que en una capital de comarca tinguem una estació com la que tenim, que al vespre gairebé fa por. De fet, l’alcaldessa ens ha citat per dilluns que ve i entenc que l’Ajuntament s’està posant les piles per ser-hi. No diem als ajuntaments que hagin de pagar el que no està assumint Adif i Renfe, sinó que busquin solucions. A l’estació de Vic hi ha un gran espai i no hi ha manera que hi funcioni res, identifiquem per què i mirem si allà hi pot anar algun servei.

Amb l’obertura de l’eix Vic-Olot, la gent de tota una franja de la Garrotxa té el tren de Torelló a la cantonada. Si aquesta estació es converteix en la seva i hi ha més usuaris, més important haurà de ser l’oferta. Però això depèn que a la Garrotxa, a part d’aprovar la moció als ajuntaments i al Consell Comarcal, els ajuntaments treballin perquè el bus que ara arriba a Vic passi per Torelló i per senyalitzar l’estació amb indicadors a l’eix