L’Hospitalet quedarà lliure de vies en superfície el 2025

Si la tramitació segueix els terminis previstos, les obres no tenen cap entrebanc important i el projecte no queda al calaix per falta de diners, l’Hospitalet veurà desaparèixer les vies que fracturen la ciutat el 2025. Aquests són els càlculs i la promesa que va fer ahir el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que va tornar a Catalunya amb un projecte per fer passar les vies sota terra, poques setmanes més tard d’haver presentat actuacions similars per a Sant Feliu i Montcada.

L’anunci es va fer ahir a la sala de plens de l’ajuntament davant de representants d’entitats, de periodistes i dels grups municipals –PDeCAT i ERC no hi van assistir per expressar el seu rebuig a l’article 155 i els empresonaments–, però les cares eren d’escepticisme, començant per l’alcaldessa, Núria Marín. I és que el traçat subterrani es remunta al 1995, tot i que va ser el 2000 quan el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va signar un conveni amb Foment per cobrir les vies de rodalies aprofitant l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat. L’Hospitalet va patir el desgavell de les obres d’alta velocitat, però el projecte aprovat el 2009 per fer desaparèixer les vies de l’R2 de la superfície va quedar al calaix, per falta de pressupost, el 2011.

La promesa torna ara amb un projecte millorat, ja que la previsió és fer passar sota terra alhora les vies de Vilanova –l’R2– i les de Vilafranca –l’R4–, el que fa incrementar el pressupost de 445 milions d’euros a 608 milions. El 2009 es va redactar un projecte per fer subterrani el traçat de les vies de l’R2 amb una tuneladora treballant a 30 metres sota la superfície, una obra que abastava quatre quilòmetres de via. La línia subterrània de Vilafranca es faria en una fase posterior. Ara “el projecte és molt més ambiciós”, segons De la Serna, ja que s’actuarà a les dues línies alhora i es faran passar sota terra sis quilòmetres de vies a vuit metres amb el mètode constructiu de pantalles. El traçat subterrani començarà a la sortida de l’estació de Barcelona Sants i serà comú per a les dues línies fins a l’intercanviador de la Torrassa, una nova estació que permetrà que els viatgers canviïn entre les dues línies i connectin també amb les línies 1 i 9 de metro. Un cop allà se separaran i les vies seran subterrànies fins passada l’estació de Bellvitge, en el cas de l’R2, i abans d’arribar a l’estació de l’Hospitalet, pel que fa a l’R4.

Segons el ministre, el projecte ahir anunciat pot aprofitar part del que es va aprovar el 2009, de manera que s’escurçarà la tramitació i les obres podrien començar el 2020 i acabar cinc anys més tard. L’actuació, segons el ministre, “va més enllà d’un projecte urbanístic”, perquè l’intercanviador de la Torrassa permetrà millorar la fluïdesa i la flexibilitat del servei de rodalies al conjunt de l’àrea metropolitana. Permetria, per exemple, reestructurar les línies de manera que es podria incrementar l’oferta entre el Prat i Sants i descongestionar els túnels de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia.

L’alcaldessa, Núria Marín, es va mostrar satisfeta de l’anunci i l’ampliació del projecte a l’R4, però també recordava que la promesa ha estat molts cops incomplerta. De la Serna va anunciar, per pal·liar la desconfiança, la creació d’una comissió de seguiment de les obres en què participaran administracions i entitats, i la signatura d’un conveni que recollirà els compromisos.

La plataforma L’Hospitalet Sense Vies, que ha reivindicat durant anys el projecte, va alertar ahir que vetllarà pel compliment dels compromisos. El seu portaveu i president de la Federació d’Associacions de Veïns, Manuel Piñar, es va mostrar tanmateix escèptic perquè va recordar que “en tres anys no han estat capaços de posar un ascensor a l’estació de Bellvitge”. Segons Foment, les obres per millorar l’accessibilitat en aquesta estació començaran al març i duraran entre sis i vuit mesos.