“A Montgat, any rere any hem anat perdent amplada de platja”

La dinàmica del litoral és l’aportació de sorres del nord cap al sud. Montgat, que és el municipi més al nord que gestiona l’AMB, és el que pateix més perquè no arriba sorra per reposar després dels temporals que tenim cada any.

Estem parlant d’un període entre deu i quinze anys. La pèrdua s’ha concentrat sobretot a la zona nord de Montgat.

Per la història que tenim dubto que es pugui recuperar de forma natural. Per això el que demanem és algun tipus d’acord entre administracions per fer un pla d’estabilització de les platges metropolitanes i també les adjacents, com les del Masnou. Si no tenim aquest pla per afrontar la regressió a través de mesures correctores serà molt difícil de tornar a recuperar el litoral.

A totes les administracions que d’alguna manera tenen competència sobre aquest tema. El Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient; la demarcació de Costes de la Generalitat i tots els agents que tenen competència sobre la zona de domini públic maritimoterrestre.

No la conec. És un tema complex perquè hi intervenen molts factors, com onatges, corrents, vents i dinàmiques de litoral. Per això les administracions han de posar-se a treballar per decidir què és el que volen fer si realment aposten per mantenir les platges.

La majoria d’efectes han estat a l’entorn de la riera d’en Font i la riera de Miquel Matas, on l’any passat teníem una amplada important de sorra i ara les ones han arribat fins a l’escullera de protecció de la via del tren. Les dutxes s’han descalçat i les passeres han quedat fora del seu lloc. Aquesta és la zona més preocupant, i després hem tingut una regressió a la cala de les Roques, on hi ha hagut una pèrdua important d’amplada, i a l’entrada a la platja Llarga, on en un racó hi ha un esglaó molt important. En les properes setmanes tindrem una tendència a recuperar una part de la sorra perduda, però és clar que any rere any hem anat perdent amplada de platja.

No gaire, però encara podria haver-n’hi un altre. Molta gent parla del temporal de les faves, a l’inici de la primavera, però que no necessàriament arriba cada any. Els temporals més importants ja han passat.

Intentarem retornar-les al mateix punt que teníem l’any passat. Ara hi ha llocs on s’ha acumulat la sorra a sobre de les plataformes de les dutxes i caldrà treure aquesta sorra i la posarem a primera línia. Això és només una petita part de la sorra que hem perdut i no aconseguirem que la platja torni a la seva amplada. Intentarem calçar les dutxes que han quedat en voladís i posar en ordre les dutxes, els bancs, les passeres i els aparcabicicletes per Setmana Santa, que per nosaltres és l’inici de la temporada.

La disminució de l’amplada farà que moltes passeres que arribaven a l’aigua no puguin estar-hi. A Montgat fa un parell d’anys hi havia quatre bars de platja i ara només hi ha espai per a dos. Ens hem d’adaptar al que ens deixa el mar.

En principi la tendència és que cada any anem perdent més platges, com passa a Montgat.

No conec amb profunditat la problemàtica del Maresme, però jo diria que sí perquè són situacions molt semblants. Les platges que es mantenen són les que estan al nord dels ports esportius però hi ha molts espais on només queda l’escullera a tocar de la via del tren.

Des de l’AMB, no. Però sí que a àmbit polític hi ha intents de fer front comú. Des de l’AMB no podem treure sorra d’un lloc per portar-la a un altre. L’únic que podem fer, sobretot a la zona sud del litoral metropolità, és continuar la creació de dunes perquè les amplades de platges són importants, però això és complicat a platges on no hi ha prou amplada.