“El problema de la contaminació a la comarca és culpa d’Agricultura”

Analitzem les fonts, que ens permeten saber l’estat de les aigües subterrànies. Hi ha molta diferència amb les aigües superficials perquè allà hi ha vegetació i vida que permeten que es recuperi. En les subterrànies hi ha menys microorganisme i tarden més a regenerar-se. Aquest any vam fer analítiques abans de les pluges en 155 fonts de la comarca, de les quals 30 no rajaven, i la mitjana ha augmentat de 57 mil·ligrams al litre de nitrats a 64 respecte a l’any passat. No implica un augment real de contaminació perquè ho fem des de fa vint anys i hi ha molta variació en funció de la pluja. Continuem en un mal estat de les masses d’aigua d’Osona.

Va haver-hi uns anys en què empitjorava i ara tenim uns anys en què baixa o augmenta depenent de la pluja. Hauríem de tenir quatre anys seguits de creixement o decreixement per dir que hi ha una tendència. Sí que veiem que els canvis que ha dit el Departament d’Agricultura per disminuir la concentració de nitrats no estan passant. El que sorprèn i espanta són les elevades concentracions, perquè un 50% de les fonts de la comarca superen el límit de potabilitat, que és de 50 mil·ligrams el litre. Tota la part baixa de la comarca.

No vol dir que la gent begui aigua contaminada de nitrats, perquè la que arriba a les cases és bàsicament del riu. Abans serà subterrània, però en contaminar-se entre totes hem pagat les portades d’aigua del riu Ter, que ja tenia prou pressió. Hi ha pobles que barregen l’aigua del Ter amb la contaminada d’aqüífers intentant mantenir-se sota aquest límit dels 50 mil·ligrams. I si hi ha nitrats indica que hi ha altres coses, perquè el purí del porc també porta sulfats, antibiòtics i altres substàncies de les quals de moment no es parla gaire... sobretot dels antibiòtics, ja que amb els porcs som molt similars pel que fa a malalties. I hi ha un cert risc que hi hagi alguna resistència bacteriana per a nosaltres i els mateixos porcs.

Sí. En els porcs, la quantitat d’antibiòtics que ingereixen és increïble perquè estan en situacions de molt d’estrès i molt junts i l’única manera de controlar que no agafin malalties és donar-los antibiòtic de base. I aquests antibiòtics són a tot arreu: rius, fonts... Vam fer una analítica el 2010 i vam trobar uns antibiòtics molt similars als que podem comprar a la farmàcia. Hi ha alguna font, com ara la de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà, que està a la vora de 450 mil·ligrams el litre de nitrats, nou cops per sobre de la potabilitat. Això vol dir que també hi ha antibiòtics i, per tant, o et mata o et cura.

Mai ha estat fàcil, però ara és més dificultós. Tenim uns vídeos, volíem fer un atansament i anàvem esperant, però no podem esperar tant encara que sàpigues que la incidència serà menor. També és veritat que ara hi ha moltes persones que han entrat en l’activisme i que no hi havien entrat mai. Estan més receptives a escoltar.

Sí, farem 30 anys l’any que ve i estem rumiant com ho celebrem. És conegut pel cas Puigneró, el primer cas d’una persona que va anar a la presó per un delicte mediambiental. Ara l’ideal seria que el dret de gaudir del medi ambient estigui al mateix nivell que el dret econòmic.

Abans deia que em feia ràbia que no fessin res... Sempre esperem que l’administració faci coses i no és així. És una màquina molt lenta que serveix a uns interessos. I si només els lobbies pressionen d’una banda no canviarem res. L’administració funciona d’acord amb les pressions i hem de ser nosaltres que pressionem. El problema de la societat és que sempre diem que és culpa dels polítics, de l’administració... Estaria bé que persones interessades en el territori entressin en política. Ens barallem molt sobretot amb el Departament d’Agricultura perquè tot el que ha passat pel que fa a contaminació ha estat culpa seva, ja que ha permès obrir el doble de granges que poden haver-hi a Osona. No podem culpar el pagès perquè qui li ha donat permís ha sigut l’administració sabent que aquí no tenia terreny per abocar el purí. Fa anys que ho denunciem i el fiscal de medi ambient ens va dir que no hi havia proves quan només cal veure tots els expedients. L’ACA també es va endeutar per pagar Iberpotash i tots els pastissos mediambientals i esperem que, un cop recuperada, actuï. Demanem que torni a haver-hi un Departament de Medi Ambient.