“Al principi no sabíem què era el ‘Tomicus’ i ara ja hi somiem”

Els experts diuen que sí, però jo vull ser positiu. Seria una pena després del cost i els esforços que hi estem posant. Hi haurà un canvi de vegetació i d’arbrat i això ja ho estem veient al solell, on l’alzina, que fins ara s’amagava sota el pi, està pujant.

No s’ofega, és una llàstima. Hauria de ploure molt més per enfortir aquests arbres que pateixen la sequera del subsol, on tenim 6 mestres de sauló del qual tots han de xuclar i no hi ha prou aigua per a tots. Són boscos molt bruts on s’han de fer aclarides perquè hi ha massa arbres per hectàrea.

Està corrent i m’atreveixo a dir que no ha parat en tot l’hivern perquè de glaçades n’hi ha hagut ben poques. La teoria que estaria actiu fins al febrer no ha funcionat perquè n’hem trobat tot l’any. Al principi no sabíem què era el Tomicus i ara ja hi somiem.

No s’ha trobat cap producte per ruixar que el mati. Quan veus un pi que canvia de color, has de córrer a treure’l perquè n’hi haurà cinc al costat d’afectats.

Des del setembre de l’any passat, tot i que ens guanya i les parcel·les afectades han crescut. S’ha fet feina, però encara es pot distingir l’arbre mort de l’any passat, de color gris, i al voltant els morts d’aquest any, de color groc i marró.

Amb els 200.000 euros n’hi haurà per fer unes 80 hectàrees més i en tenim 1.200 d’afectades. Ara no es pot parar perquè no tindrem cap altra oportunitat. S’ha d’afrontar el problema i no s’hi val a carregar el mort als propietaris forestals.

No es pot assumir el cost econòmic que tenen aquestes actuacions en finques amb pendents i de difícil accés. No és rendible l’explotació de la fusta i ara ens costa que ens la vulguin venir a buscar. No es paga bé ni la fusta bona ni la que triturem afectada pel Tomicus.

La portem a Palamós, on se l’enduen cap a Itàlia. També a les plantes de Comsa a les Borges Blanques i a en Famadas, a Argentona. A Marsella també se l’enduien, però ens diuen que estan saturats i això és molt bona excusa per abaixar-nos el preu. Segons la distància i amb el cost del transport, no ens compensa. Tampoc podem deixar la fusta al bosc perquè és un cultiu perquè es propagui l’insecte.

Els incendis són el regal que podem tenir cada estiu. Si els boscos estan bruts, amb la sequera això pot cremar com la pólvora. Semblem pidolaires demanant que ens treguin la fusta abans de l’estiu. En tinc 300 tones dins la finca i truco cada dia. S’ha treballat ràpid per acabar abans del 15 de juny, quan les brigades d’operaris marxen cap al Pirineu o França.

Ara som tres associacions de propietaris. Al Maresme sud no es feia gestió forestal. Des dels anys cinquanta i seixanta, quan es feia el carbonet i les feixines per fer anar els forns de pa, que no es feia res. És un pas insignificant davant de les 1.200 hectàrees afectades, però si no fem res potser sí que acabarà sent un desert. Mentre es pugui s’ha de mirar de conservar el que sigui, pins o alzines.

S’ha de fer entendre als polítics que el bosc no només és per fer estelles. Els propietaris sembla que demanem caritat amb les ajudes quan els boscos són el pulmó per absorbir la contaminació al costat d’una gran ciutat. Tothom en disfruta i els japonesos diuen que va bé abraçar-se als arbres. El Maresme és una comarca turística i el que ven és la platja i la muntanya.

S’ha de mirar d’evitar-ho i el gremi d’hostaleria també s’hauria de preocupar i potser invertir part dels beneficis. A la comissió que s’ha creat des del Consell Comarcal s’ha parlat, però tothom mira per la seva banda. Ara la platja està plena de meduses i al bosc se’ns moren els pins. Per ara qui hi posa diners és la Generalitat o la Diputació, però es podrien buscar més recursos a Europa.

Està parat. Ara s’està engegant un estudi amb la universitat per saber com afectarà la vegetació del Maresme el canvi climàtic que alguns encara posen en dubte. Si ara tenim 1.300 peus per hectàrea potser han de ser 300 i poder sobreviure.