Medi ambient

Medi Ambient

Aigües sota control

Una exposició a l’interior de la central hidroelèctrica de Camarasa rememora el centenari de la construcció de l’embassament

Amb 92 metres d’altura, va ser la presa més alta construïda a Europa fins al 1924

La vaga dels treballadors de La Canadenca va desembocar en la jornada laboral de vuit hores

Prop de 3.000 treballadors es van desplaçar a la comarca per a les obres de construcció

El 3 d’agost del 1920 va entrar en fun­ci­o­na­ment la presa de Cama­rasa. Les obres, però, van començar quan s’aca­bava el 1917, i per cele­brar la data del cen­te­nari una expo­sició reme­mora el procés per eri­gir-la. Es va inau­gu­rar ahir, a l’inte­rior de les matei­xes ins­tal·laci­ons. Amb el títol Cama­rasa 1917-1923. Temps d’avenços i lluita obrera, explica dos aspec­tes clau per a la seva cons­trucció. D’una banda, els pro­ces­sos tec­nològics que van per­me­tre la seva cons­trucció i, de l’altra, els aspec­tes soci­als vin­cu­lats. Es pot visi­tar els dijous i diven­dres a la tarda i els caps de set­mana al matí, però cal fer una reserva a través de l’empresa Espais Orígens. És una ini­ci­a­tiva del con­sis­tori de Cama­rasa i Endesa, que té el suport de la Dipu­tació de Lleida, Ràdio Bala­guer, Enel Green Power i la Fun­dació Endesa. L’expo­sició es com­ple­menta amb pla­fons infor­ma­tius que s’han dis­tribuït al llarg del muni­cipi i de la car­re­tera d’accés.

L’objec­tiu pri­mor­dial de la seva cons­trucció va ser il·lumi­nar l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, pro­veir de sub­mi­nis­tra­ment elèctric i fer fun­ci­o­nar els tram­vies. Amb una capa­ci­tat de 163,4 hectòmetres cúbics, al llarg d’aquests cent anys d’història ha anat incor­po­rant altres usos, com ara el rec i acti­vi­tats més lúdiques, com per exem­ple el bany o la pesca. Es va triar un punt estratègic per a la seva cons­trucció, a 200 metres aigües amunt de la con­fluència de dos dels prin­ci­pals rius cata­lans, el Segre i la Noguera Palla­resa, per apro­fi­tar d’aquesta manera la potència dels salts d’aigua. El 1917 es va començar a tre­ba­llar en la des­vi­ació de la Noguera Palla­resa pel marge esquerre i el maig del 1919 va començar el gruix de l’obra. Serien neces­sa­ris 218.000 m³ de for­migó –a banda de la roca natu­ral– per coro­nar la que seria la presa de gra­ve­tat de planta corba més alta d’Europa fins al 1924, amb 92 metres d’altura i 100 de fona­ments. L’edi­fici de la cen­tral tenia qua­tre grups gene­ra­dors equi­pats amb tur­bi­nes de tipus Fran­cis d’eix ver­ti­cal i una potència màxima de 56.000 kW. Les obres es van donar per aca­ba­des el 29 d’abril del 1922.

La Cana­denca i la vaga

La cons­trucció va anar a càrrec de l’empresa Trac­tion, Light and Power –Rie­gos y Fuerza del Ebro SA a l’Estat–, ano­me­nada La Cana­denca perquè era ori­ginària de Toronto. Ja s’havia fet càrrec de les de Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916). Aquesta febre per fer pan­tans con­ti­nu­a­ria els anys següents i entre el 1912 i el 1940 se’n van fer fins a dotze en l’eix for­mat pel riu Fla­mi­sell, la Noguera Palla­resa i el Segre.

La cons­trucció de la presa va supo­sar un gran canvi en la vida de la comarca. Hi van arri­bar uns 3.000 tre­ba­lla­dors i, per exem­ple, es van començar a obrir comerços. Pre­ci­sa­ment, els obrers van tenir un paper fona­men­tal a Cama­rasa. Les dures con­di­ci­ons en què havien de tre­ba­llar i l’aco­mi­a­da­ment de vuit tre­ba­lla­dors del depar­ta­ment de fac­tu­ració de l’empresa van gene­rar la que va ser una de les prin­ci­pals vagues labo­rals de prin­ci­pis del segle pas­sat. Va ser seguida pels mem­bres del sin­di­cat únic d’aigua, gas i elec­tri­ci­tat de la CNT, però al llarg dels dies s’hi van anar sumant altres sec­tors, com ara el tèxtil o el dels trans­ports. Va ser gai­rebé un mes i mig de vaga que va aca­bar amb un míting a la plaça de les Are­nes de Bar­ce­lona que va aple­gar més de 20.000 tre­ba­lla­dors i on es va sig­nar un acord entre els dele­gats gover­na­men­tals, els sin­di­cats i el comitè de vaga. El resul­tat: una jor­nada labo­ral de vuit hores diàries, entre altres millo­res pro­fes­si­o­nals.

Dependent de la Confederació
L’embassament de Camarasa forma part de la xarxa dependent de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, juntament amb els de Baserca, Canelles, els Cavallers, els Guiamets, Oliana, Rialb, Riba-roja d’Ebre, Talarn i Terradets. Tots plegats tenen una capacitat màxima de 1.864,5 hm³


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia