Medi ambient

Reciclar o pagar

Una directiva de la Unió Europea obliga els municipis a reciclar el 50% dels seus residus l’any 2020

Molts tenen els deures per fer i l’AMB subvenciona programes per millorar aquestes dades

Al rellotge del temps tant li fa si les administracions han fet la feina o no i tant li fa si els ciutadans han pres consciència o no. Avança i arriba als terminis fixats. L’any 2020 els municipis europeus hauran de reciclar el 50% dels residus que produeixen. Aquesta normativa europea es va aprovar el llunyà 2008 i el govern espanyol la va incorporar a la normativa estatal el 2011. Els objectius eren molt lluny. Set anys després, pel que fa a l’Estat, la situació és prou semblant. L’any 2016, el reciclatge a l’Estat se situava, segons l’Eurostat, en el 33,3% mentre que la mitjana europea era del 45%, amb països, com Alemanya, que ja eren al 66%, però amb molts altres, com Àustria, Bèlgica o Holanda, per sobre d’aquest 50%. A Catalunya, la mitjana està per sobre de l’espanyola però queda encara lluny d’aquest 50%, el 38,61%. I aquest 50% és un primer objectiu, ja que la normativa marca que el reciclatge ha d’arribar al 55% l’any 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha fet públiques les dades del 2017 aquests dies. La mitjana és del 33,71% i actualment només sis municipis metropolitans, Begues, Castellbisbal, el Papiol, Sant Just Desvern, Tiana i Torrelles de Llobregat, compleixen l’objectiu europeu del 2020. Amb les dades del 2017, n’hi ha sis més que s’hi estan aproximant, amb percentatges de recollida selectiva que superen el 40%: Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà i Sant Cugat del Vallès. Les dades també indiquen que hi ha municipis metropolitans que haurien de duplicar la seva taxa en només dos anys per arribar al límit que marca Europa. Entre aquests, destaquen Badalona, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, tots ells a la cua del reciclatge dels seus residus.

Davant d’aquesta situació i l’evidència que el reciclatge s’havia estancat en els darrers anys, l’AMB va posar en marxa, a principis d’any, una línia d’ajuts per facilitar mesures destinades a millorar la recollida selectiva. La iniciativa estava dotada amb quatre milions d’euros i els municipis van presentar una vintena de projectes que ara estan en fase d’implementació. Entre els projectes n’hi ha, per exemple, que aprofundeixen en el contenidor intel·ligent (gestionat amb targeta), com al Papiol o Sant Just Desvern; municipis que, com ha fet Barcelona a Sarrià, posen en marxa proves pilot de recollida porta a porta, com Gavà, Sant Cugat del Vallès i Sant Boi de Llobregat, o projectes específics per millorar les recollides comercials, com és el cas de Castelldefels.

Pagament per generació

El vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia, defensa que “el format clàssic del contenidor al carrer era un sostre de vidre per a la recollida selectiva” i que, després de valorar-ho amb diferents trobades amb els ajuntaments, s’ha apostat per la línia de la individualització, és a dir, que cada municipi cerqui la millor manera d’augmentar les seves dades. Badia va més enllà i assegura que aquesta individualització ha d’acabar portant, naturalment, cap al pagament per generació i, per tant, “cap al benefici fiscal i que pagui més qui més residus produeix”. El vicepresident de l’AMB es mostra convençut que aquest 2018 serà un punt d’inflexió i que veurem “un salt important en les dades totals de recollida”. “Els projectes que hem finançat i que s’han posat en marxa en els diferents municipis començaran a donar resultats mesurables.”

Les dades catalanes de reciclatge mostren clarament que el conjunt del país tampoc s’escaparà d’haver de fer un gran esforç si es volen complir els objectius que marca Europa per a aquest 2020. Catalunya recicla, amb dades en aquest cas del 2016, un 38,61%, però hi ha demarcacions, com Lleida, que no arriba al 30%. D’altres, al contrari, duen millor els deures: la Catalunya Central és ja al 43,60% i les Terres de l’Ebre, al 45,77%. Pel que fa als municipis, i segons les dades de l’Agència Catalana de Residus, les diferències són espectaculars. Mentre que hi ha municipis, com Artés, al Bages, o Sant Antoni de Vilamajor i Aiguafreda, al Vallès Oriental, que ja han arribat al 80%, d’altres, com la Pobla de Mafumet o la Pobla de Montornès, tots dos al Tarragonès, encara estan per sota del 15%, o Alpicat, Alguaire i Albatàrrec, tots tres al Segrià, per sota del 19%.

La directiva europea obliga els estats i, per tant, el seu incompliment pot arribar a suposar multes milionàries per als estats que la incompleixin. El que ningú s’atreveix a dir encara és com afectarà això els ciutadans. D’entrada, indirectament segur, ja que l’Estat haurà de fer front a unes multes i tindrà menys diners per gastar, però les multes es podrien traslladar a les comunitats autònomes o als municipis i aquests les podrien traslladar als veïns, tot i que sembla que la intenció dels ajuntaments és fer pagar menys a qui reculli millor.

LES XIFRES

50%
és el percentatge
dels residus que haurà de reciclar cada municipi l’any 2020 segons la directiva europea
33,71%
és la mitjana
de reciclatge dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (dades del 2017)
38,61%
és la mitjana
de reciclatge del conjunt de Catalunya (dades del 2016)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.