JAUME GILABERT

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

«Entestar-se a mantenir la unitat de la província de Lleida és localista i erroni»

Jaume Gilabert, d'ERC, alcalde del petit poble de Montgai (Noguera), presideix des del 2007 la Diputació de Lleida gràcies a un acord amb el PSC. Ara la creació de la vegueria del Pirineu ha posat en tensió les relacions entre els dos partits al territori. Gilabert n'és un ferm partidari

LA FI DE LES DIPUTACIONS
Com a independentista, seria un gran honor ser l'últim president d'una institució espanyola i el primer d'una nova institució plenament catalana
val d'aran
L'Aran és una realitat nacional diferenciada i ha de tenir una relació bilateral amb Catalunya
infraestructures
De les grans obres que haurien de vertebrar el Pirineu, no n'hi ha cap que estigui feta
catalunya
Lleida és el territori emergent de Catalunya perquè els altres estan col·lapsats

Un dels punts calents de la proposta de vegueries que tramita el govern de la Generalitat és a les terres de Lleida. L'actual demarcació provincial donarà peu a dues vegueries (Lleida i l'Alt Pirineu i Aran). La Val d'Aran ho rebutja perquè no vol pertànyer a cap divisió territorial que no sigui ella mateixa, i Lleida no vol perdre influència sobre el Pirineu. L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, ha plantat batalla contra la divisió de l'actual província en dues vegueries, mentre que Esquerra defensa la vegueria del Pirineu. El conflicte polític entre els dos partits que governen la demarcació, la seva diputació i els principals consells comarcals i capitals, el PSC i ERC, està servit.

–Vostè està d'acord amb la partició de l'actual demarcació de Lleida en dues vegueries i la inclusió del Solsonès a la Catalunya central?
–«No es tracta de cap partició. Es tracta simplement d'apropar més l'administració als ciutadans. Està demostrat que com més propera és una institució, més se simplifiquen els tràmits i és més eficient. Entestar-se a mantenir la província és erroni. I la nova organització és una llarga reivindicació dels alcaldes i els ciutadans del Pirineu, una reivindicació històrica per simplificar, tenir una administració més propera i decidir més directament sobre assumptes que els afecten. Les terres del Pirineu tenen una situació geogràfica, una realitat social i una identitat històrica pròpies que justifiquen aquesta vegueria.»
–Però Lleida no vol perdre la seva influència sobre les comarques de muntanya. Què li sembla l'actitud que ha adoptat l'alcalde, Àngel Ros, contra la proposta de vegueries?
–«Em sembla una visió molt localista i errònia. És una visió que respon a interessos locals molt particulars, i no a una visió més àmplia del que convé als territoris. El Pirineu, amb una administració pròpia, estaria segurament més ben desenvolupat, i això seria un benefici conjunt amb les terres de la plana. I seria més just per als ciutadans de Sort, la Seu d'Urgell, Tremp o el Pont de Suert, que ara han d'anar a la plana a fer determinats tràmits i amb una administració pròpia no ho haurien de fer.»
–Però la ciutat de Lleida perd pes i influència, si no fa de capital també del Pirineu.
–«No hi estic d'acord. Lleida és una ciutat molt important i la seva influència econòmica, comercial i també cultural i educativa va molt més enllà dels actuals límits administratius. L'àrea d'influència de Lleida arriba a Fraga, a Montsó, a Barbastre, a la Franja de Ponent, i també arriba a Flix i a Valls, a la demarcació de Tarragona. Infraestructures com ara el nou aeroport de Lleida-Alguaire, situat a la plana però posat també al servei de tots els territoris del Pirineu, de la Franja i de la Catalunya interior, són elements de capitalitat que van més enllà de les fronteres administratives. Per tant, la capacitat d'influència d'una ciutat supera els límits administratius. Per això crec que la visió de l'alcalde de Lleida és una visió errònia, és molt localista i no té en compte quins són els mecanismes reals pels quals una ciutat és influent sobre el territori. També crec que és una visió molt patrimonial, o paternalista, de Lleida cap a les terres del Pirineu. L'administració més propera és més eficaç, el seu rendiment és més òptim. No conec cap alcalde del Pirineu que digui que no vol la vegueria. I crec que la gent del Pirineu té els mateixos drets que la resta de catalans a tenir una administració pròpia i propera als ciutadans. Fins i tot la vegueria del Pirineu és defensable per motius històrics: tenien uns comtats propis abans que les terres de la plana.»
–La Val d'Aran tampoc no està d'acord amb la creació de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. El síndic d'Aran i la unanimitat dels partits aranesos no volen pertànyer a cap divisió administrativa catalana que no sigui el mateix Aran. Com ho veu?
–«L'Aran és una realitat nacional diferenciada de Catalunya. Això ho recull el mateix Estatut de Catalunya. I, com a tal realitat nacional diferenciada, se li reconeix una relació bilateral amb la Generalitat. I això ja ho preveu la llei de vegueries que promou el Departament de Governació de la Generalitat. L'Aran manté un estatus especial. Això ja es respecta. Una altra cosa és que, estrictament dintre de l'àmbit municipal, els municipis de l'Aran formin part del mateix consell municipal de la vegueria. Però la Val d'Aran mantindrà la seva singularitat i una relació directa amb la Generalitat.»
–Però això, pel que sembla, no és suficient. Tots els partits de l'Aran hi estan en contra i fins i tot el síndic ha amenaçat que l'Aran podria demanar a l'Estat la independència.
–«Jo crec que no s'ha explicat bé el que diu la proposta de vegueries respecte a l'Aran. El govern de l'Aran es gestionarà de manera autònoma, i amb una relació bilateral amb Catalunya. La llei de vegueries li reconeix un estatus especial independent de les vegueries, el respecte per les institucions araneses i el reconeixement de la seva realitat nacional.»
–Vol ser l'últim president de la Diputació de Lleida?
–«La llei de vegueries és al Parlament. Si s'aprova tal com està o amb poques modificacions, teòricament la Diputació deixarà de ser diputació i es dirà Consell de Vegueries. Com a independentista i militant d'ERC, seria un honor que s'acabés una institució provincial de l'Estat espanyol i comencés una institució plenament catalana.»
–L'aeroport d'Alguaire i el canal Segarra-Garrigues són dues grans inversions a Lleida que han ocupat bona part dels pressupostos d'infraestructures de Catalunya. És un territori emergent?
–«Jo diria que Lleida és el territori emergent de Catalunya perquè els altres territoris estan col·lapsats. Les úniques opcions de creixement, d'un creixement que sigui sostenible, són a les terres de Lleida. Incloent-hi les del Pirineu. Ara bé, no podem dir que estem en una etapa dolça quant a infraestructures, perquè no és així. Que ara hàgim tingut una inversió important amb el nou aeroport, la qual cosa agraïm molt al govern, no vol dir que tinguem unes infraestructures competitives. És cert que hi ha el tren d'alta velocitat, però és clar, perquè Lleida és al mig de Barcelona i Madrid i no podien fer-lo passar per cap altre lloc. Però Lleida no és encara un territori suficientment competitiu pel que fa a infraestructures. Simplement, s'han fet aquelles infraestructures que tocaven perquè estem situats geogràficament on estem. L'única aposta diferenciada és el canal Segarra-Garrigues. Però aquesta és una qüestió de més de cent anys d'història. Ja era hora. I l'aposta de l'aeroport sí que és una aposta de descentralització territorial. Però Lleida és encara un territori deficitari en infraestructures.»
–Quines falten?
–«Al Pirineu, una de ben simple: l'eix Pirinenc, l'N-260. Està en un estat lamentable. Vergonyós. I és una carretera estatal. Més que un nexe de vertebració, és un focus de desequilibri territorial. I continuen faltant tres infraestructures clau per vertebrar el Pirineu i lligar-lo al país: el túnel de la Bonaigua, el túnel del Cantó i el túnel de Comiols. I també caldria afegir-hi el túnel de Perves, que forma part de l'N-260. És cert que ara s'ha dit que es faran. Però en un futur indeterminat. El cert és que, de les grans obres que haurien de vertebrar el Pirineu, no n'hi ha cap que estigui feta ni en projecció immediata. Amb aquests quatre túnels sí que podríem parlar d'un Pirineu vertebrat i d'un territori equilibrat.»
–I a la plana?
–«Tenim uns dèficits històrics que es van mantenint any rere any. Ja no parlaré del desdoblament de l'eix transversal, que encara s'ha d'acabar de fer. S'haurien de fer ja l'autovia Lleida-Balaguer, l'autovia Lleida-Tortosa i l'autovia Lleida-Val d'Aran, la qual només està previst que sigui autovia fins a Sopeira. També s'ha de començar la variant sud de Lleida, que ha de tancar viàriament la ciutat de Lleida i fer-la més competitiva. L'Estat té un deute històric amb Lleida.»
–Quin és el paper que han de tenir les terres de Lleida en el conjunt de Catalunya?
–«Lleida és necessària per a Catalunya. Li interessa potenciar les terres de Lleida, el Pirineu inclòs, perquè el país sencer sigui un país d'oportunitats. El país no és sols l'àrea metropolitana i la franja litoral, hi ha una Catalunya interior i si la volem mantenir viva i que hi visqui gent hem fer inversions. Avui estem en un país absolutament desequilibrat.»
–Com veu les consultes independentistes?
–«Que la societat civil es mobilitzi demostra que, en contra del que sovint se'ns diu, aquest és un tema que preocupa la ciutadania. Demostra que l'encaix de Catalunya amb Espanya no existeix, sinó que Catalunya se sent maltractada per Espanya i la societat civil reacciona davant d'això. Al marge de la participació, molt alta tenint en compte que es fa amb mitjans rudimentaris sense cap suport institucional, Déu n'hi do el percentatge de vots que ha tret.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.