Més reciclatge d’orgànica a Solius
Els responsables de l’abocador volen recuperar més restes d’aliments que arriben barrejades amb el rebuig
A més de reduir la factura municipal, estalviarien tones al dipòsit
-
Més reciclatge d’orgànica a Solius Arxiu. -
Més reciclatge d’orgànica a Solius Arxiu. -
La zona de tractament de residus orgànics a Solius, a la imatge principal –en la fase final de l’elaboració de compost–, i en el moment de l’arribada de bosses –a la dreta, a dalt– i l’abocament de fracció resta –dessota E.A.
Els responsables de l’abocador de Solius –d’una banda, la mancomunitat que aplega cinc municipis i, de l’altra, l’empresa que s’encarrega de la gestió– estan dissenyant el projecte d’actuacions per potenciar la capacitat de separació i processament de matèria orgànica, que ara mateix és de 20.000 tones anuals, per allargar la vida útil del dipòsit convencional de deixalles de rebuig.
El gerent de la instal·lació, Albert Palà, explica que en els darrers anys el volum anual de fracció resta –els residus sense reciclar que hi arriben des dels contenidors grisos– s’ha estabilitzat en unes 45.000 tones anuals. Si es té en compte que hi ha uns 400.000 metres cúbics de capacitat encara lliure –xifra extrapolable al mateix nombre de tones–, l’abocador encara pot funcionar entre vuit i nou anys més –fins cap al 2026– al ritme actual.
La capacitat total del dipòsit és d’uns tres milions de metres cúbics, a cavall dels termes municipals de Llagostera i Santa Cristina d’Aro, i envoltat per la zona PEIN de l’Ardenya-Cadiretes, realitat que encara complica més que pugui créixer en superfície i perímetre. Per això, una de les apostes per allargar l’activitat és continuar reduint el volum de rebuig anual, introduint-hi mecanismes de triatge molt centrats en l’extracció de les restes orgàniques.
El projecte, però, encara no està definit. Topa amb elements com ara l’espai limitat i altres obstacles com són la composició variable de la bossa tipus de rebuig.
L’experiència de mostrejos deixa clar que depèn del municipi –o fins i tot barri o urbanització– de procedència, de l’època de l’any –a l’estiu, els llogaters turístics i els que hi tenen segones residències solen ser més reticents al reciclatge, amb l’argument que no vindrà de l’impacte de les seves curtes estades, això sí, multiplicables per centenars de milers– i fins i tot de l’evolució dinàmica del procés. Palà assenyala, per exemple, que hi ha maquinària molt eficient per separar, amb tecnologia òptica, envasos de plàstic PET, però que si s’acaben separant de manera correcta en cada domicili els suposarien una inversió innecessària; errar el tret, en termes més col·loquials.
Un 40% menys de rebuig
L’objectiu, però, és trobar la manera de recuperar el màxim possible de la matèria orgànica que ara acaba dipositada amb el rebuig, que el gerent de Solius situa entre el 39% i el 50% del pes d’una bossa del contenidor gris. La inversió en els sistemes de triatge o garbell de la resta es compensaria amb l’estalvi, d’una banda, del cànon que grava cada tona dipositada (ara és de 35,60 euros i el 2020 ja s’haurà incrementat fins als 47,10 euros) i les subvencions que incentiven, en sentit invers, l’increment de tones de compostatge.
El compost obtingut del triatge de la resta no és apte per a l’agricultura –ja que pot contenir algun element tòxic o químic–, però com ja passa a la planta de Lloret, es pot destinar com a àrid per al rebliment de talussos en carreteres o la restauració de pedreres quan s’hi esgota l’activitat extractiva.
Millorar la planta actual
D’altra banda, la mancomunitat treballa en un projecte paral·lel per optimitzar el tractament que ja fan de l’orgànica del contenidor marró. Ara se sotmet a un procés de digestió aeròbia, primer en túnels on es manté en condicions òptimes per a la descomposició i, finalment, en piles que es remouen per evitar que fermentin.
Tot el procés dura unes dues setmanes i dona pas a un compost “de primera qualitat”, assenyala Palà. Però volen introduir-hi millores per reduir les pudors que, sobretot a l’estiu i si fa vent, de vegades arriben a Santa Cristina. Entre les solucions que han triat, construir trinxeres de formigó per confinar les piles i sitges, en alçària i ventilades per sota. De passada, tot plegat també contribuiria a reduir la proliferació de gavians, que als abocadors de Lloret i Pedret va a la baixa i ara es concentren sobretot a Solius i Banyoles.
LES XIFRES
Vida útil prorrogada i que es vol allargar al màxim
E.ALa mancomunitat de municipis propietaris de l’abocador es va constituir el 1987 –primer per part de Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro, i posteriorment s’hi va incorporar també Calonge i Sant Antoni–, per endreçar un dipòsit que fins aleshores havia rebut sobretot les deixalles de Llagostera i generava problemes, com ara incendis de manera periòdica. Va començar a funcionar mesos després, quan el reciclatge encara era una utopia i la incineració a Campdorà, aleshores, es considerava un recurs massa car.
La previsió inicial de vida útil era d’uns 25 anys. I en els primers anys va centralitzar bona part de les escombraries del Baix Empordà, els municipis més petits del Gironès –Girona, Salt i Sarrià feien servir la incineradora– i, fins i tot, recorda Palà, de Santa Coloma de Farners quan es va clausurar l’abocador d’aquesta població. En els temps de més activitat hi van arribar a entrar fins a 140.000 tones a l’any, però amb el foment del reciclatge i la derivació, a partir del 2014, de la major part de municipis a la planta de triatge de Lloret, la xifra de tones de fracció resta que ingressen a l’abocador ha davallat fins a una tercera part.
Actualment, a Solius només s’hi diposita la resta dels cinc municipis de la mancomunitat i, com a externs, només de Torroella de Montgrí i Cassà. Però en canvi ha anat diversificant l’activitat cap al processament de les restes dels contenidors de l’orgànica de tot el Baix Empordà i el Gironès, fet que els ha garantit una activitat estable a la planta de compostatge.
Reduir l’impacte ambiental
Entre les millores que s’han anat introduint a les instal·lacions al llarg dels anys, els responsables destaquen la depuradora dels lixiviats –els líquids tòxics que es generen durant el procés de descomposició i fermentació dels residus colgats al dipòsit–, i que s’alimenta amb una altra font d’energia que es desprèn del procés, el gas metà, canalitzat des de l’interior dels vasos de l’abocador cap a una petita planta de cogeneració que subministra fins a 200 kWh.
És més o menys la potència requerida per la depuradora. I si no funciona o arriba un excés de metà, una torxa s’activa per cremar el gas i evitar que arribi a l’atmosfera, ja que té 20 vegades més d’impacte sobre la capa d’ozó i l’efecte hivernacle que no pas el diòxid de carboni generat en la combustió. Pel que fa als túnels de compostatge, dos biofiltres d’aires neutralitzen les pitjors males olors, en espera de resoldre les que es desprenen de la fase final del procés.
Allargar la vida útil
Al marge dels objectius d’incrementar la sostenibilitat, l’optimització de la vida útil de la infraestructura persegueix endarrerir al màxim l’incòmode problema de fons, que el regidor de Llagostera i president de la Mancomunitat, Josep Aliu, admet que seria buscar un emplaçament alternatiu per obrir un nou abocador a prop del litoral gironí, en una zona densament poblada o esquitxada d’urbanitzacions, masos aïllats i, a més, encerclada pels espais naturals protegits dels massissos de les Gavarres i els de l’Ardenya-Cadiretes.
Penalitzacions als municipis on es recull ‘mala’ orgànica
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), en paral·lel a l’increment del cànon que grava cada tona de deixalles municipals de rebuig –la fracció resta abocada sense reciclar–, ha introduït una mesura compensatòria per incentivar els ajuntaments a conscienciar els veïns sobre la necessitat de separar l’orgànica. Per cada tona de residus orgànics ben triats que arriba al tractament, els municipis poden rebre uns 35 euros. I també s’han previst altres ajuts menors en el cas que hi hagi el triatge previ de la resta, per separar restes vegetals o de menjar, que és precisament el que s’estudia encabir a Solius.
Tot el procés, però, s’avalua amb controls aleatoris de mostres de bosses provinents de cada població, i si es detecten restes no orgàniques dipositades al contenidor marró, en funció del volum, penalitzen i els descompten una part dels diners de la subvenció final.