Una eruga amenaça els boixos de la Garrotxa

Els boixos de la comarca de la Garrotxa estan seriosament amenaçats de desaparèixer a causa de la proliferació de la Cydalima perspectalis, coneguda precisament com l’eruga del boix. La situació es tan greu que el responsable de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Emili Bassols, ha alertat que s’està “davant d’una invasió biològica en tota regla”.

A part de la Garrotxa, se n’han començat a veure en zones de les Guilleries i sobretot en zones de la comarca d’Osona, sobretot del Collsacabra. Molts conductors han vist astorats aquests últims dies als accessos al túnel de Bracons per les dues bandes vertaderes cortines de papallones, atretes pels llums dels vehicles.

Les colònies de la Cydalima perspectalis són molt nombroses, especialment aquest any, fruit d’un procés natural d’extensió dels últims anys. Es mengen les fulles dels boixos i, pel seu elevat nombre, aquests arbustos no tenen temps de reposar les fulles i acaben morint.

A part de l’impacte ecològic que això comporta sobre una de les espècies vegetals amb més presència a la comarca de la Garrotxa, aquest insecte és especialment molest. En la fase de larva, teixeixen una mena de fils entre arbres molt molestos per a les persones que recorren els senders dels boscos on hi ha boixos –rouredes i fagedes–. També ho són les papallones, fins al punt que els veïns d’habitatges propers a zones de boixos no poden obrir les finestres durant les hores nocturnes.

Emili Bassols ha informat que és difícil lluitar contra aquesta plaga. Segons ha detallat, amb molta persistència es pot arribar a controlar-la als espais públics urbans i als jardins particulars, amb l’aplicació del corresponent plaguicida. L’Ajuntament d’Olot, per exemple, ja hi està actuant. Per contra, és impossible fer-ho a les hectàrees i hectàrees de boix que hi ha als boscos garrotxins.

L’eruga del boix és una espècie al·lòctona que el 2007 es va començar a estendre per l’Europa occidental. A la Garrotxa, es va detectar la seva presència per primera vegada l’any 2014 a la zona de Besalú. Aquell any i els dos següents es va anar estenent per la comarca, on hi ha moltes zones amb presència de boixos, alguns dels quals centenaris, però no de forma especialment preocupant. Va ser l’any passat quan es va començar a considerar una plaga, i aquest any la situació s’ha agreujat.