“La convivència entre la fauna i la ramaderia és possible”

Les valls que formen aquest territori estaven una mica deixades de la mà de Déu, poc promocionades, poc ateses en l’àmbit ambiental... S’han anat fent moltes coses a través d’ajuts i inversions per bastir la infraestructura bàsica per als visitants: 950 quilòmetres de senders senyalitzats, 75 itineraris, aparcaments, àrees d’acollida i 23 miradors panoràmics. També s’han acreditat set empreses de guiatge i activitats.

Les dues coses. I no sols la conservació de la fauna i flora, sinó també la geologia, el paisatge i el patrimoni cultural, també protegits. El desenvolupament sostenible del territori ha de ser compatible amb la conservació. Estem aconseguint aquest equilibri, tot engegant dinàmiques.

El patrimoni s’ha reivindicat a través del parc i ara existeix una oferta molt important, de qualitat. La ramaderia extensiva és important i també ajuda a mantenir el paisatge, els hàbitats de pastura i el patrimoni etnològic. Per això se li dona suport, a través d’ajuts extraordinaris amb la PAC. A les pastures, i creant i mantenint infraestructures de suport com ara pletes, abeuradors, cabanes, etc., que ajuden a garantir la viabilitat de les explotacions. El gran problema és que la carn que es genera al parc se’n va i el que s’acaba consumint en la restauració és carn d’altres llocs. Interessa tancar el cercle perquè els restauradors facin d’ambaixadors del producte local, i hem creat una fira de productes agroalimentaris del parc.

El parc actua com a oficina del Piros Life. Sempre l’objectiu ha estat la cohabitació entre la fauna protegida i la ramaderia extensiva. Creiem que és possible i s’aconsegueix, sobretot en el sector oví, amb la feina ingent que s’ha fet de crear agrupaments de ramats, amb la contractació de pastors acompanyats de gossos, i la construcció de cabanes i pletes. El risc zero no existeix, però es redueix força si els ramats estan vigilats 24 hores. Hi ha hagut més atacs a bestiar que no feia aquestes mesures de prevenció.

La polèmica ha esclatat pel comportament anormal d’un sol individu, l’os Goiat. Ataca cavalls i bestiar que no està agrupat ni vigilat, i per tant està indefens. Ara estem esperant un dictamen dels tècnics i aleshores es prendrà una decisió sobre el Goiat, que implica diverses administracions.

Originalment, la idea va sorgir dels occitans d’ajuntar esforços als parcs pirinencs que fem frontera. Hi participen el català de l’Alt Pirineu, el dels Pyrénées Ariégeoises (Occitània) i els dos andorrans de la vall de Sorteny i de les valls del Comapedrosa. S’ha signat un protocol de col·laboració entre els quatre parcs de creació de la marca, amb la idea que ens serveixi per a la promoció internacional com a agrupació de parcs pirinencs. Ja s’està fent a altres llocs, com ara als Alps, però és nou als Pirineus. També volem engegar projectes transfronterers conjunts amb la marca en diferents àmbits: conservació, ramaderia i ecoturisme.

Ara està en tràmit l’avaluació d’impacte ambiental per part de l’oficina territorial, que és qui en donarà o no l’autorització. El parc en fa un informe preceptiu, en què exposem els valors naturals que poden estar-ne amenaçats. I estudiarem la proposta de l’empresa i com preveu corregir-ne els impactes. També els caldrà el permís d’Indústria.

Ara mateix és difícil de dir. El territori on es vol fer és molt sensible i hi viu fauna protegida, com ara l’os bru, que segurament hi xocaria. Si mai es fa, serà amb uns condicionants molt estrictes. S’ha creat la plataforma Salvem Salau, però com en tot al territori hi ha opinions diverses. El wolframi és un mineral declarat estratègic per la UE i la seva explotació és prioritària. Entre d’altres, serveix per fabricar telèfons mòbils.