Medi ambient

Reobrir les mines de talc

Una empresa investiga la viabilitat de reactivar les mines de talc de les Salines

L’àrea d’investigació autoritzada afecta Maçanet de Cabrenys, la Vajol i Darnius

La Gene­ra­li­tat, a través de la direcció gene­ral d’Ener­gia, Mines i Segu­re­tat Indus­trial, ha ator­gat per­mi­sos d’inves­ti­gació per valo­rar la via­bi­li­tat de reac­ti­var les anti­gues mines de talc de la mun­ta­nya de les Sali­nes. Tot i que en l’estat actual no es parla encara d’extracció, la notícia no ha estat ben rebuda al ter­ri­tori. Els per­mi­sos, sol·lici­tats per la soci­e­tat Mine­ra­lia, amb seu a Figue­res, afec­ten tres muni­ci­pis: Maçanet de Cabrenys, la Vajol i Dar­nius (vegeu gràfic). Els qua­tre perímetres en els quals l’empresa pot inves­ti­gar inclo­uen tots una antiga acti­vi­tat de mina de talc, que en la majo­ria dels casos es va extin­gir com a molt tard a final dels anys 80.

La direcció de Mines de la Gene­ra­li­tat con­firma que hi ha actu­al­ment tres per­mi­sos d’inves­ti­gació en curs: dos d’ator­gats al 2017 per tres anys (reno­va­bles), als sec­tors Ginebró i Santa Maria; i el ter­cer, de la mina del Cas­tell, data del 2015 i ha estat reno­vat. Els tècnics de Mine­ra­lia ja s’han començat a moure a la Vajol i a Maçanet de Cabrenys. La fase d’inves­ti­gació tindrà poc impacte, ja que les tècni­ques actu­als per­me­ten ana­lit­zar el sub­sol a través d’estu­dis topogràfics, tomo­gra­fies i senyals elèctrics.

Reticències dels alcal­des

Els tres muni­ci­pis afec­tats ja van pre­sen­tar al·lega­ci­ons con­jun­tes dema­nant que es dene­gui el permís d’inves­ti­gació; ho van fer a través del Con­sorci Sali­nes Bas­se­goda. “Només hi veiem incon­ve­ni­ents i no cre­iem que ens aporti res“, diu Mercè Bosch, alcal­dessa de Maçanet de Cabrenys. Els edils estan escal­dats amb la pro­blemàtica de les mines, i el que més els molesta és que no s’hagi con­sul­tat el ter­ri­tori. De fet pràcti­ca­ment se n’han assa­ben­tat de rebot, quan des de l’admi­nis­tració se’ls va infor­mar que s’ini­ci­a­ria la res­tau­ració d’antics punts d’extracció.

Res­tau­ració incom­plerta

“A Dar­nius les mines ens van dei­xar la mun­ta­nya tallada fa 30 anys, ningú s’ha pre­o­cu­pat de res­tau­rar els ter­renys; ara ho volen fer i curi­o­sa­ment coin­ci­deix amb l’auto­rit­zació per inves­ti­gar si es poden reo­brir. No en volem, de mines”, rati­fica l’alcalde de Dar­nius, Josep Madern. A la Vajol, l’alcalde Joa­quim Mori­llo matisa que no s’hi oposa fron­tal­ment, però el pre­o­cupa la falta de trans­parència i no veu clar l’impacte que podria tenir sobre el ter­ri­tori la reac­ti­vació de les mines.

La presència de talc a la mun­ta­nya de les Sali­nes està demos­trada pels nom­bro­sos ves­ti­gis indus­tri­als que hi ha en aquest sec­tor. L’extracció es va aban­do­nar en el seu moment perquè es van des­co­brir jaci­ments més fàcils d’explo­tar a altres parts del món. Al por­tal de Mine­ra­lia (amb qui aquest diari no ha pogut con­tac­tar), s’explica pre­ci­sa­ment que el grup Conesa, al qual per­tany l’empresa, és també pre­sent al Mar­roc (Mine­ra­lia Morocco), on es ges­ti­ona part de la matèria pri­mera per a la planta de pro­ducció de Figue­res. El grup també compta amb l’empresa Mine­ra­lia Engi­nye­ria, que dis­se­nya i cons­tru­eix equi­pa­ments indus­tri­als per al sec­tor miner.

En trenta anys les tècni­ques d’extracció han can­viat i el repte per al grup és ara deter­mi­nar si les mines de les Sali­nes poden tor­nar a tenir via­bi­li­tat econòmica.

L’aposta de la Vall Infinita a Maçanet de Cabrenys

A Maçanet de Cabrenys l’Ajuntament ha iniciat aquest estiu passat tot un programa d’activitats i promoció econòmica i turística sota el concepte de “la Vall Infinita”. Amb una planificació per d’aquí a tres anys, l’objectiu, explica l’alcaldessa, Mercè Bosch, és desenvolupar un turisme sostenible basat en la promoció del patrimoni de natura, i la riquesa historicocultural del municipi. Una aposta que des de l’Ajuntament consideren que xocaria amb la idea de reobrir mines. “Som un municipi de 750 habitants i la nostra única sortida és un turisme sostenible. Estem precisament en unes àrees protegides (PEIN i EIN), integrades en la Xarxa Natura 2000. És contradictori que la mateixa administració que estableix aquests marcs de protecció ara vulgui reactivar activitats mineres aquí”, diu Bosch. L’impacte més evident que temen és l’obertura de carreteres i el pas de camions pel mig del bosc i del poble. Entre les línies d’actuació de la Vall Infinita es preveu la senyalització dels camins d’exili, coincidint a principi del 2019 amb els 80 anys de la retirada; també es planteja la retolació de “punts de silenci” al llarg d’aquests senders, difícilment compatibles amb l’activitat minera. Rutes a peu, amb bicicleta, exposicions i promoció de circuits de descoberta del passat industrial del poble (fàbrica de pipes i mines), juntament amb esdeveniments culturals com un festival de cant a cappella són els altres punts forts d’aquesta aposta, que Maçanet tem que pugui perillar si es reactiven les mines.

L’extracció del ‘sabonet’ va funcionar fins a final dels anys 80

E.C

L’extracció de talc (conegut també com a sabonet o guix de sastre, tècnicament silicat de magnesi) va ser una activitat important a partir del segle XVIII en diversos punts de la muntanya de les Salines. Les monografies Quaderns de la Revista de Girona dedicades a Darnius (J.M. Barnils), i Maçanet de Cabrenys (Pere Roura), recullen part d’aquesta història industrial desapareguda a l’Alt Empordà –en la part de l’extracció, ja que pel que fa al tractament i producció, l’empresa Mineralia s’hi dedica a Figueres però amb mineral importat–. En l’àmbit industrial el talc segueix utilitzant-se entre altres per a la fabricació de pintures, ceràmica, paper, però també en la indústria farmacèutica.

A Darnius, Barnils recull que a partir de 1877 la producció inicial de 800 quilos diaris va arribar a 50 tones diàries amb tres torns d’obrers que formaven setanta miners. Abans de l’aparició de l’energia elèctrica, el material era transportat amb animals de bast i carros, cap a les plantes de tractament de les Escaules o Pont de Molins. Un cable aeri amb vagonetes per transportar el mineral va ser instal·lat al 1902 fins a Darnius. La mina Ginebró va obrir al 1915. Tota aquesta activitat es va extingir al 1990. Pel que fa a Maçanet de Cabrenys, Roura explica que les prospeccions a la muntanya de Frausa per buscar esteatita van començar al 1893 a iniciativa d’un francès, Ludovic Tartin. “L’abundància del mineral va mantenir la professió de minaire durant 80 anys, amb una dedicació estable d’uns 30 homes des del 1905”, escriu l’autor. Als anys 80 l’empresa Talcos Pirenaicos monopolitzava l’extracció de talc tant a Maçanet com a Darnius. Les últimes mines a Maçanet també van tancar entre 1988 i 1990.

Minaires

a la mina de Santa Maria, en una imatge del 1941; a la dreta, l’alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch, conversant amb un veí davant d’un dels vestigis de l’activitat minera que hi ha al municipi


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia