Les sancions als bancs pels pisos buits, al TC

Les multes a les entitats bancàries per tenir pisos buits que va posar en marxa l’Ajuntament de Terrassa el 2013 arribaran al Tribunal Constitucional (TC). El consistori ha decidit presentar-hi un recurs d’empara després de veure com el procés havia quedat aturat, el novembre de l’any passat, quan el Suprem no va admetre a tràmit un recurs de cassació i, per tant, va donar per bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que donava la raó als bancs.

L’any 2013, Terrassa va començar a imposar multes als bancs que tenien pisos buits basant-se en la Llei del dret a l’habitatge, la 18/2007. En aquell moment, el consistori va explicar que l’objectiu final no era pas cobrar les multes, sinó que els habitatges passessin al mercat, bàsicament de lloguer. L’Ajuntament era conscient que iniciava una guerra judicial de final incert en què hi ha llums i ombres. Entre els llums, que des de llavors s’han obert 1.176 expedients i que 822 dels quals s’han tancat perquè, en un procés de negociació, forçat per les multes, els pisos ja són al mercat i ja no estan buits. I entre les ombres, la batalla judicial perduda, fins ara, ja que, tot i que un 80% de les sentències dels tribunals de primera instància davant dels 145 contencioses presentats pels bancs havien donat la raó a l’Ajuntament, el TSJC va canviar el criteri.

L’alt tribunal català considera que els ajuntaments no són competents per iniciar els expedients, ja que la llei no és prou clara i manca el reglament que la desenvolupi i que el govern català no ha redactat mai. El recurs al TC, comunicat divendres, arriba tres dies després que el que era alcalde pel PSC llavors, Jordi Ballart, presentés la seva plataforma en les eleccions municipals. En l’acte, que va omplir el Centre Cultural de Terrassa, Ballart i el seu equip van exhibir les multes als pisos buits i la remunicipalització de l’aigua com a grans èxits, i dels quals van assegurar que el PSC havia posat pals a les rodes.