Medi ambient

CRISTINA VALSERA

RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DE LA FUNDACIÓ MONA

“Els ximpanzés tenen capacitat de mentir, com els humans”

Llicenciada en biologia, es va interessar pels primats. Quan va conèixer les personalitats i la cruesa de les històries va decidir tenir-ne cura directament, des del rescat a la rehabilitació

Aquest matí a Riudellots de la Selva s’estan vorejant els zero graus. Com ho porten els micos aquestes temperatures?
No surten a fora fins a mig matí. Dins de les instal·lacions tenen terra radiant.
Viuen prou bé.
Són animals que mai no podran tornar al seu hàbitat natural. Els van separar de la família i els van tenir aïllats de la seva espècie durant molts anys. Estan condemnats a viure aquí i volem que el seu benestar sigui el millor possible. Són animals amb problemes psicològics importants. Com s’integraria una persona a la societat després d’anys de segrest i maltractaments? Tenen sentiments similars als nostres.
Com arriben a les seves instal·lacions?
Per diferents vies. La més habitual és a través d’una denúncia i un decomís per part de l’administració. Es posen en contacte amb nosaltres i els anem a recollir. En aquest moment a l’Estat espanyol no hi ha cap ximpanzé que treballi en el món de l’espectacle, però a d’altres països propers com França, sí. Nosaltres anem a on calgui.
Aquesta feina no la fan els zoològics?
Rescatar ximpanzés és molt complicat i cal tenir unes instal·lacions adequades que permetin una introducció gradual en el grup. Els zoològics es dediquen a la cria i l’intercanvi. Nosaltres no fem cria. Els donem anticonceptius o els fem la vasectomia. No volem condemnar animals a viure seixanta anys o més en captivitat.
Només treballen amb ximpanzés?
I mones de Gibraltar. Tenim catorze ximpanzés i quatre mones. No podem treballar amb més especies perquè hauríem d’ampliar les instal·lacions i l’ACA no ens ho permet. Tenim previst traslladar-nos a Porqueres i allà podrem treballar amb més especies, especialment els titís, dels quals hi ha una llarga llista d’espera.
A banda de la conservació, fan més coses?
Fem recerca no invasiva a travers de diferents línies: benestar, cognició, lateralitat. També treballem conjuntament amb la UdG a través d’un màster de primatologia, l’únic que es fa a l’Estat espanyol.
Lateralitat?
Treballem amb l’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell. Estudiant la lateralitat en primats ens podem aproximar a l’aparició del llenguatge. En cognició estudiem com fan l’aprenentatge, si per imitació o emulació. S’ha arribat a la conclusió que els nens i el ximpanzés aprenent de manera diferent.
Durant molts anys s’ha considerat que la consciència del jo era el que ens distingia dels animals.
Els ximpanzés tenen “teoria de la ment”, cosa que significa que són conscients del “jo” i els “altres” i això els dona, entre altres coses, capacitat de mentir, com els humans. Un dia tancant una de les portes dels túnels, vaig enganxar sense voler el peu d’en Toni (és el més vell del centre, té 40-50 anys). Em vaig preocupar, perquè anava coix. Vaig demanar a la resta de l’equip que l’anés controlant durant el dia, per si havia d’avisar el veterinari, i va resultar que només anava coix quan jo hi era al davant. Els nens, la teoria de la ment l’adquireixen a partir dels 2-3 anys.
Quines similituds tenen les societats dels ximpanzés i els humans?
Els ximpanzés viuen en una societat que anomenem multimascle, multifemella, amb un mascle dominant que a banda de la força ha d’establir vincles. No és ben bé una piràmide, és molt més transversal, en xarxa, i les femelles hi juguen un paper mes important del que creiem. Les dues són societats bèl·liques. Les crisis es solucionen habitualment amb exhibicions de força. Evolutivament estan més a prop dels humans que dels goril·les. Fa uns sis milions d’anys vam tenir un rebesavi en comú.
Visites guiades?
És un dels pilars fonamentals de la institució. Donem a conèixer el problema d’aquests animals. És molt interessant la reacció dels nens, especialment davant els que han viscut situacions més difícils com els del CRAES. Als nens els demanem que facin el mico, i tots fan l’habitual uh, uh, ah, ah i es rasquen. Llavors els preguntem si saben el que està dient el mico amb això. No? Doncs que està plorant. És una de les quaranta vocalitzacions que tenen.
Com funciona l’entitat?
Som un equip multidisciplinari de primatòlegs, psicòlegs, veterinaris, biòlegs i antropòlegs. Entre voluntaris i contractats som unes vint persones. Ens financem a base de donacions, apadrinaments, socis i de les activitats que fem al centre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.